ElReial Madrid Club de Futbol (castellà:Real Madrid Club de Fútbol) és unclub esportiu de la ciutat deMadrid,Espanya. Va ser fundat el6 de març del1902 amb el nom deSociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 99.000 socis[1] i més de 2.350 penyes.
A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,[2] el Reial Madrid no és unasocietat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus més de 99.000 socis.[3]
Posseeix en l'actualitat una altra secció debàsquet, amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa.[7] El seu màxim rival és elFutbol Club Barcelona, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlètic de Madrid.
L'equip filial de l'equip de futbol és elReial Madrid Castella Club de Futbol i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el nombre més gran possible de jugadors del planter. Així mateix, a nivell femení, el club compta des de 2020 amb un equip de futbol femení, elClub Deportivo TACON, i un equip de futbol formatiu.
L'estadi on juga els partits com a local és elSantiago Bernabéu, amb una capacitat per 81.044 espectadors.[8] Els seus seguidors són coneguts com avikingos i el nombre de penyes repartides per tot el món és de més de 2.350.[9] Tot plegat fa que sigui una de les entitatsesportives més importants d'Espanya (un 39% dels espanyols escull el Reial Madrid com el seu equip preferit)[10] i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.
El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de laInstitución Libre d'Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[11] Aquests fundaren elFootball Sky el1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el1900 en dos clubs, elNew Foot-Ball de Madrid i elClub Español de Madrid. El president d'aquest darrer club eraJulián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el1902 nasqué el Madrid FC.[12]
El6 de març de1902 es va constituir oficialment la societatMadrid Foot Ball Club. Els germansJoan iCarles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el9 de març.
El15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del ReiAlfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomenaCopa del Rei.
Algener del1904 elMadrid Foot Ball Club es fusionà amb elModerno FC, l'Amicale FC i elMoncloa FC, i el fins aleshores president de laFederación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).
El18 d'abril del1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlètic de Madrid, a un partit disputat alParque del Retiro deMadrid. Al23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant elGallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de laRepública Francesa, amb empat a 1 gol.
El1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, en guanyar-la tres vegades seguides.
Amb l'inici de laSegona República Espanyola (1931) el club perd la denominació deReal i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primeralliga espanyola, sense perdre cap partit.
Alfredo Di Stéfano Laulhé, responsable de donar-li les primeres cinc edicions de la Copa d'Europa de futbol al Reial Madrid CF.
Després de laGuerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El seu president, Antonio Ortega, militar republicà d'ideologia comunista que va ocupar el càrrec entre el 1937 i el 1939, va ser assassinat algarrot vil després de la victòria dels colpistes.[13] El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el19 d'abril de1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.
El1952 se celebren lesNúpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, elIFK Norrköping, campió deSuècia i elClub Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió deColòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar aColòmbia iVeneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar laPetita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.
Inici del domini a Europa, Reial Madrid Imperial (1953-1964)
El1953 comença una etapa daurada al fitxar aAlfredo Di Stéfano,Paco Gento iMarquitos. Les negociacions pel jugadorargentí van ser molt difícils, ja que elFC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entreRiver Plate,Club Deportivo Los Millonarios, el Reial Madrid, el FC Barcelona i elTorino italià (equip on elBarça volia vendre el jugador), laFederació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Reial Madrid.
El13 de juny de1956 aconsegueix la primeraCopa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. No obstant això, Jacques Ferran més tard admetria que aquesta edició del torneig va estar arreglada perquè se li facilitaran les coses als "millors clubs" participants, assegurant que el Reial Madrid CF va ser el que més va subornar.[14] Aquesta va ser la primera de cincCopes d'Europa seguides, guanyant també la primeraCopa Intercontinental contra elPeñarol de Montevideo.
El Reial Madrid delsyé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu (1965-1975)
L'any1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la delsyé-yés. Hi destacavenGrosso iPirri.Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de1966, el Madrid tornaria a guanyar laCopa d'Europa a l'estadi belga d'Heysel.[15]
El1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, elCastella. Aquest any se celebren lesNúpcies de Plata de l'Estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge aPaco Gento.
Al mes dejuny de1978, mor el presidentSantiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupaLuis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu expresident.
Raúl González Blanco, antic capità del Reial Madrid CF. Al seu palmarès hi té sis Lligues espanyoles i tres Lligues de Campions, i és un dels millors jugadors de la història del Reial Madrid CF.
El12 de gener de1998, abans de guanyar la seva setenaLliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per laFIFA com elMillor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus exjugadors,Alfredo Di Stéfano iFerenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.
Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any2000 davant elValència CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat.Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa aLuís Figo, delFC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, exjugador del club.
Després de 12 anys sense guanyar laUEFA Champions League, un24 de maig de2014, el Reial Madrid tornava a proclamar-se campió a l'antic continent després d'una de les finals més intenses de la història on es van enfrontar per primera vegada a una final d'aquesta competició dos equips de la mateixa ciutat (Atlètic de Madrid vs.Reial Madrid). Encara que l'Atlètic de Madrid va dominar el resultat fins gairebé el final del partit, un gol de cap de l'actual capità del conjunt blanc,Sergio Ramos, va esfondrar l'alegria del club "colchonero" al minut 93. Al temps extra d'aquesta final celebrada a l'estadi Da Luz deLisboa, el Reial Madrid va aconseguir imposar-se per un 4-1 i aixecar la tan anhelada "décima"Copa d'Europa.
Dos anys més tard, aquest cop a l'estadi deSan Siro (Milà), es tornaven a trobar els dos clubs a la final d'aquella edició (2015/16) de laUEFA Champions League. Malgrat l'intent de revenja de l'Atlètic de Madrid, el club "merengue" es va tornar a imposar en el llançament de penals, amb el gol decisiu deCristiano Ronaldo.
El 2016, l'empresa tornà 20,3 milions d'euros que havia rebut per ajudes irregulars a l'ajuntament de la Vila de Madrid, obligat per una resolució de la Comissió Europea sobre ajudes il·legals de 2011.[16]
Tant el2017 com el2018, el Reial Madrid tornaria a guanyar laUEFA Champions League, convertint-se en el primer equip que la guanya de forma consecutiva 2 i 3 anys seguits des de l'edició moderna d'aquesta competició (1992).Zinedine Zidane va ser l'entrenador que va fer possible aquest tri-campionat.
L'uniforme de l'equip és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportivaAdidas. Des del 2013 porta publicitat de la marcaFly Emirates.
El primerescut delMadrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia a entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca.[17] Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, l'equip hauria de portar l'escut de la ciutat deMadrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.
La primera variant data de1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle.[17] El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al1920, any en el qual el reiAlfons XIII va concedir al club el títol deReal. Per aquesta raó se li va afegir laCorona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-seReal Madrid Football Club.[17] Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.
Amb la instauració de laII República el1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió deCastella.[17]
Un cop acabada laGuerra Civil, el1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-seReal Madrid Club de Fútbol.[17] És amb aquest escut amb el qual el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.
L'última modificació es va donar el2001 sota la presidència deFlorentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo almàrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.[17]
Primer escut propi amb les inicials entrellaçades (1900-08).
L'escut del club inscrit en un cercle més estilitzat (1908-20).
Primer escut del club amb la corona reial atorgada (1920-31).
Apareix la banda en lloc de les al·lusions monàrquiques (1931-40).
L'himne del Reial Madrid cantat per José d'Aguilar va anar prenent forma en un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurantLa Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Reial Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president DonSantiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José d'Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures, ja que entre ells hi havia catedràtics de conservatori i integrants de l'Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestraEnrique García Asensio.
"Himne del Reial Madrid"
De las glorias deportivas, que campean por España
va el Madrid con su bandera, limpia y blanca que no empaña.
Club castizo y generoso, todo nervio y corazón,
veteranos y noveles, veteranos y noveles,
miran siempre sus laureles con respeto y emoción.
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Noble y bélico adalid, caballero del honor.
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
A triunfar en buena lid, defendiendo tu color
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Enemigo en la contienda, cuando pierde da la mano
sin envidias ni rencores, como bueno y fiel hermano.
Los domingos por la tarde, caminando a Chamartín,
las mocitas madrileñas, las mocitas madrileñas
van alegres y risueñas porque hoy juega su Madrid
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
Noble y bélico adalid, caballero del honor.
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
A triunfar en buena lid, defendiendo tu color
¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!, ¡Hala Madrid!
El2002, any del centenari del Reial Madrid, es va crear un segon himne compost perJosé María Cano i cantat perPlácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen en l'actualitat com a himnes del Reial Madrid.
L'any2005, amb motiu del rodatge deReal, la pel·lícula,José Mercé va versionar l'himne clàssic del Reial Madrid.[18]
Per acabar, l'any2014, coincidint amb l'obtenció de la desena Uefa Champions League, és compost per Plácido Domingo l'himne de la "dècima", titulat: "Hala Madrid y nada más". Encara que no sigui l'himne oficial, aquest pràcticament l'ha sobreescrit, ja que és el que l'afició acostuma a entonar i el que el club posa abans de l'inici de cada partit com a local.
L'estadi del Reial Madrid és elSantiago Bernabéu, que és propietat del mateix club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el13 de desembre del1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba alPasseig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés delMetro de Madrid propi, l'Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.
L'11 de febrer de1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[19]
El12 de maig del2004 s'iniciaren les obres de laCiudad Real Madrid als afores deMadrid, alParque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips debàsquet ifutbol i les seves categories inferiors.
Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadiAlfredo Di Stéfano.
Els equips de la lliga espanyola estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de laUnió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador, o aquella que correspongui a la selecció amb la qual juga internacionalment; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:
Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on es mostra la copa i damunt d'aquesta, el nombre de cops que s'ha guanyada[24].
.jpg)
.png)
_(16618219209).jpg)
