La població de la regió de la Mar Negra és de 8.439.213 persones, segons el cens del 2010. 4.137.166 viuen a les ciutats, mentre que 4.301.747 viuen en pobles. Això fa que sigui l'única de les set regions de Turquia on la població rural supera la urbana.
Malgrat que una aclaparadora majoria és turca, a l'est de la regió també viuenlazis, gent que parla la llengualaz que prové de la mateixafamília lingüística que elgeorgià i que durant el període tardà de l'Imperi Otomà van passar de la religióortodoxa a la religiómusulmana juntament amb elsgeorgians musulmans, així com elsarmenis musulmans coneguts com ahemxenis, i elsgrecs pòntics, que es varen convertir a l'islam el segle xvii. Si bé una gran comunitat (al voltant del 25% de la població) dels grecs pònticscristians[1] va romandre a tota laregió del Pont (incloent-hiTrebisonda iKars al nord-est de Turquia/elCaucas rus) fins alsanys vint del segle XX, i en parts de Geòrgia i Armènia fins alsanys 2010, conservant els seus propis costums i el seu propidialecte del grec, la gran majoria des de llavors van abandonar Turquia, principalment anant aGrècia. No obstant això, la majoria dels grecs pòntics musulmans van romandre a Turquia.
La regió de Mar Negra té una costa escarpada, rocallosa, amb rius que cauen a través de les gorges de les serralades costaneres. Uns quants rius més grans, reduïts a través de lesMuntanyes Pòntiques (Doğu Karadeniz Dağları) tenen afluents que flueixen en àmplies i elevades conques. L'accés cap a l'interior, des de la costa, està limitat a unes quantes valls estretes, atès que hi ha diverses carenes de muntanyes, amb elevacions de 1.525 a 1.800 metres a l'oest i 3.000 a 4.000 metres a l'est a les Muntanyes deKaçkar, que formen una paret gairebé intacta que separa la costa de l'interior. Els pendents més alts, orientats cap al nord-oest, tendeixen a ser densament boscosos. A causa d'aquestes condicions naturals, la costa de lamar Negra històricament ha estat aïllada d'Anatòlia.
Elclima atlàntic lleu i humit de la costa del Mar Negre fa rendible l'agricultura comercial. Desplaçant-nos des deZonguldak, a l'oest fins aRize, a l'est, l'estreta franja costanera s'eixampla en uns quants llocs, formant fèrtils i intensament conreats deltes. L'àrea deSamsun, gairebé a mig camí, és la major productora detabac de la regió; a l'est trobem nombrosos camps de cítrics. A l'est de Samsun, l'àrea al voltant deTrabzon és cèlebre arreu del món per la seva producció d'avellanes, i més a l'est, la regió deRize té nombroses plantacions dete. Totes les àrees cultivables, incloent-hi els pendents muntanyosos allà on no siguin massa costeruts, són sembrats o utilitzats com a pastura. La part occidental de la regió de la Mar Negra, especialment l'àrea de Zonguldak, és un centre de lamineria del carbó i laindústria pesant.
Les muntanyes d'Anatòlia del Nord són una cadena interrompuda de sinuosos altiplans, que generalment són paral·lels a la costa de Mar Negra. A l'oest, les muntanyes tendeixen a ser baixes, amb elevacions que rarament excedeixen de 1.500 metres, però anant cap a l'est, els cims depassen els 3.000 metres, ja cap al sud de Rize. Vastes depressions del terreny, semblants a valls i congostos, caracteritzen les muntanyes. Els rius flueixen de les muntanyes cap alMar Negre. Els pendents del sud, orientats a l'altiplà d'Anatòlia, tenen molt pocs arbres, però als pendents del nord hi trobem densos boscos, tant d'arbrerscaducifolis com perennes.
La Regió de la Mar Negra gaudeix d'unclima atlàntic (en laclassificació climàtica de Köppen: Cfb); amb precipitacions altes i uniformement distribuïdes durant tot l'any. A la costa, els estius són càlids i humits, i els hiverns són frescos i humits. La costa de la Mar Negra rep la quantitat més gran de precipitació i és l'única regió de Turquia que rep altes precipitacions durant tot l'any. La part oriental de la costa té una mitjana 2.500 mil·límetres anuals, la precipitació més alta del país. Les nevades són molt freqüents entre els mesos entre desembre i març, nevant entre una i dues setmanes, i una vegada està nevant pot ser molt dur.
La temperatura de l'aigua a tota la costa turca del Mar Negre sempre és bona i fluctua entre els 8 i els 20 ° C durant tot l'any.
