| |||||
| Tipus | regió del Brasil | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | nord-est | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 54.658.515(2022) (35,17hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.554.291,744 km² | ||||
| Punt més alt | Pico do Barbado(en) (2.033 m) | ||||
| Limita amb | |||||
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
LaRegió Nord-est (enportuguèsRegião Nordeste) és unaregió delBrasil formada pels estats d'Alagoas,Bahia,Ceará,Maranhão,Paraíba,Piauí,Pernambuco,Rio Grande do Norte iSergipe. Tenia 53.078.137 habitants segons elcens de població2010 i una àrea total d'1.558.196 km².
El Nord-est va ser originàriament habitat pels homes de laPrehistòria, posteriorment per pobles indígenes - en la seva majoria de la famíliatupí-guaraní. Aquests grups tenien en latapioca (Manihot esculenta) el seu principal aliment.[1] Abans de la colonització ajudaven elseuropeus a extreurefusta del Brasil a canvi d'espècies; però durant el període de colonització foren exterminats, a causa de les constantsbatalles contra els senyors delsengenhos (propietaris d'hisendessucreres).
La regió va ser escenari del descobriment del que avui és Brasil. Els primersportuguesos van arribar en l'any1500, al comandament dePedro Álvares Cabral, a l'actual ciutat dePorto Seguro, en l'estat de Bahia.
Va ser en el litoral nordestí que va tenir lloc la primera activitat econòmica del país, l'extracció defusta del Brasil. Països que no eren signataris delTractat de Tordesillas (com per exempleFrança), realitzaven constants atacs allitoral amb l'objectiu de robar aquella fusta tan preuada enEuropa. Per aquesta raó els francesos al començament delsegle xvi es van instal·lar a la zona, prenent les actuals estats d'Alagoas,Pernambuco,Paraíba iRio Grande do Norte. Van ser ràpidament expulsats de Pernambuco pels portuguesos i alguns anys més tard en1535 d'Alagoas. Malgrat tot van aconseguir mantenir-se per més temps en Paraíba i Rio Grande do Norte realitzant aliances amb els aborígens. Després de 4 expedicions de reconquesta fallides, els portuguesos al comandament de Diogo Flores de Valdes i Filipe de Moura aconsegueixen recuperar Paraíba en1584. L'últim bastió francès, Rio Grande do Norte, és reconquistat en 1597. Els francesos llavors es traslladen cap a Maranhão, amb la finalitat de conquistar el territori i fundant la ciutat de Saint Louis, actualSão Luís. Els francesos són finalment expulsats en 1615.
A principis del segle xvii el Nord-est va serenvaït dues vegades pels neerlandesos. En 1624 comença la invasió holandesa del nord-est de Brasil amb la conquesta de la ciutat deSalvador, la qual seria recuperada per una flota hispano-portuguesa en 1625. No obstant això en1630 elsPaïsos Baixos aconsegueixen conquerir la ciutat d'Olinda, amb el pas dels anys els holandesos conquistarien tota la capitania de Pernambuco (actuals estats de Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte (1634),Ceará (1637) i Maranhão (1641)). Els portuguesos aconsegueixen expulsar els invasors en1654 en lasegona batalla dels Guararapes.
Durant el període colonial, en el segle xvi, la resistència delsesclaus que fugien dels seus senyors i formavenquilombos es va iniciar al Brasil, amb la fugida d'esclaus cap alQuilombo dos Palmares, a la regió de laSerra da Barriga, actual estat d'Alagoas. En els diversosmocambos de Palmares van arribar a reunir-se més de 20.000 persones. Però no fou fins al1694 que lacapital de Palmares, "Macaco", fou finalment presa i destruïda. Després d'una intensa persecució,Zumbi dos Palmares, el líder, fou finalment capturat i degollat. El seu cap va ser exposat a la plaça pública deRecife.
La ciutat deSalvador va ser la primera seu delgovern general al Brasil, perquè estava estratègicament localitzada en un punt mitjà del litoral. El govern general va ser una temptativa de centralització del poder para auxiliar a les capitanies, que estaven passant per un moment de crisi. L'activitat sucrera és encara avui la principal activitat agrícola de la regió.
L'àrea del nord-est és d'uns 1.558.196 km², la qual cosa equival al 18% del territori nacional brasiler i és la regió que gaudeix de la major extensió decosta. Un fet interessant és que la regió conté els estats amb la major i la menor línia de costa, respectivamentEstat de Bahia, amb 932 km de litoral iPiauí, amb 60 km de litoral.
Està localitzada entre elsparal·lels de 01° 02' 30" delatitud nord i 18° 20′ 07″ de latitud sud i entre elsmeridians de 34° 47′ 30″ i 48° 45' 24" a l'oest delmeridià de Greenwich. Limita al nord i a l'est amb l'oceà Atlàntic; al sud amb els estats deMinas Gerais iEspírito Santo i a l'oest amb els estats dePará,Tocantins iGoiás.
Una de les característiques importants del relleu nordestí és l'existència de dos antics i extensos altiplans, l'altiplà deBorborema i l'altiplà de la conca delriu Parnaíba i d'algunes àrees altes i planes que formen les anomenadeschapadas, com laDiamantina i laChapada do Araripe. Entre aquestes regions hi ha algunes depressions, en les quals hi trobem elsertão, una regió declima semiàrid.
El nord-est deBrasil presenta temperatures elevades, la mitjana anual de les quals varia de 20° a 28 °C. A les àrees situades per sobre dels 200m i en ellitoral oriental lestemperatures oscil·len entre els 24° i els 26 °C. Les mitjanes anuals inferiors a 20 °C es troben a les àrees més elevades de laChapada Diamantina i de l'altiplà deBorborema. L'índex de precipitacions anuals varia de 300 a 2.000 mm. Tres dels quatre tipus principals de climes del Brasil poden trobar-se en el Nord-est:
Hi ha grans desnivells socioeconòmics dins de la regió. L'estat més ric de la mateixa ésBahia mentre que el més pobre ésPiauí.
L'extenslitoral de belles platges — moltes d'elles encara poc explorades — que poden ser comparades a les delMar Carib, posen al Nord-est entre les grans destinacionsturístiques mundials. Milers de turistes arriben tots els anys a través de modernsaeroports. Des de fa pocs anys els estats de la regió han rebut inversions amb la intenció de millorar la seva infraestructura, han creat nous pols turístics i desenvolupat l'ecoturisme. Aquest darrer té un gran potencial, per exemple en zones protegides deMata Atlàntica, en la regió deSerra da Capivara enPiauí — un dels principals jaciments arqueològics del país —, i enLençóis Maranhenses, un complex de dunes, rius, llacunes imanglars. Finalment l'illa deFernando de Noronha amb les seves platges d'aigües clares i cristal·lines, és cada vegada més coneguda en àmbit nacional i mundial. En les seves aigües és possible albirardofins que salten i són un atractiu més per al visitant.
Lacultura de la regió és per ella mateixa un gran atractiu turístic. Tots els estats tenen festes i tradicions diferents. Els centres històrics d'Olinda,São Luís i elPelourinho — aSalvador — són els grans atractius culturals de la regió, sent consideratsPatrimoni Cultural de la Humanitat per laUNESCO.
.svg)
