Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Reactància

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre ambreactància (fluorescent).
Part complexa i real de la impedància

En l'anàlisi d'unaxarxaelèctrica encorrent altern (per exemple unCircuit sèrie RLC), lareactància és lapart imaginària de laimpedància, i és provocada per la presència d'inductors ocondensadors en el circuit.[1] La reactància es denota pel símbolX i en unitats delSI es mesura enohms (símbol: Ω).[2]

El termereactància va ser suggerit per primera vegada per l'enginyer francès M. Hospitalier aL'Industrie Electrique el 10 de maig de 1893. Va ser adoptat oficialment per l'American Institute of Electrical Engineers el maig de 1894.[3]

Tipus de reactàncies

[modifica]

Segons el seu signe:

  • SiX > 0, es diu que la reactància ésinductiva.[1]
  • SiX = 0, llavors el circuit és puramentresistiu elèctricament, és a dir, no té cap reactància.
  • SiX < 0, es diu que la reactància del circuit éscapacitiva.[1][4]

La relació entreimpedància,resistència, ireactància ve donada per l'equació:

Z=R+jX{\displaystyle Z=R+jX\,}

on

Z és la impedància, mesurada enohms
R és la resistència, mesurada en ohms
X és la reactància, mesurada en ohms
ij és launitat imaginària

La impedància és doncs unnombre imaginari i, per tant, unaunitat vectorial, amb unmòdul i unadirecció.

Sovint per conèixer la impedància n'hi ha prou de conèixer el seu mòdul, que ve donat per la fórmula següent:

|Z|=R2+X2{\displaystyle \left|Z\right|={\sqrt {R^{2}+X^{2}}}\,}

Per a conèixer la seva direcció, cal conèixer l'angleφ{\displaystyle \varphi }, anomenatfase, a partir de la fórmula:

X=Z sin⁡φ=UI sin⁡φ{\displaystyle X=Z\ \sin \varphi ={U \over I}\ \sin \varphi }

És a dir, podem calcular la seva direcció a partir de la fórmula:

φ=arcsin⁡(XZ){\displaystyle \varphi =\arcsin \left({X \over Z}\right)}

O bé de la fórmula:

φ=arcsin⁡(X∗IU){\displaystyle \varphi =\arcsin \left({{X*I} \over U}\right)}

Per a un element purament inductiu o capacitiu, la magnitud de la impedància és simplement la reactància, i l'angleφ{\displaystyle \varphi } és zero.

Reactància inductiva

[modifica]

Lareactància inductiva[1] (que s'indica amb el símbolXL) representa el fet que un corrent s'acompanyi d'uncamp magnètic proper; per això un corrent variable s'acompanya d'un camp magnètic variable; aquest últim ocasiona unaforça electromotriu que resisteix els canvis del corrent. Com més canvia el corrent, més s'hi resisteix un inductor: la reactància és proporcional a la freqüència (per això és zero per a uncorrent continu). Hi ha també una diferència defaseφ{\displaystyle \varphi } entre el corrent i el voltatge aplicat.

La reactància inductiva es pot calcular amb la fórmula:

XL=ωL=2πfL{\displaystyle X_{L}=\omega L=2\pi fL\,\!}

on

XL és la reactància inductiva, mesurada en ohms
ω és lafreqüència angular, enradians per segon
f és lafreqüència, enhertz (símbol: Hz)
L és lainductància, enhenrys (símbol: H)

Si la reactància ésinductiva, l'angleφ{\displaystyle \varphi } ofase és positiu.

Reactància capacitiva

[modifica]

Lareactància capacitiva[1] (que s'indica amb el símbolXC) reflecteix el fet que els electrons no puguin passar a través d'un condensador, tot i així el corrent altern (CA) eficaç pot fer-ho més fàcilment com més alta sigui la freqüència. També hi ha un desfasament (φ{\displaystyle \varphi }) entre el corrent altern que travessa elcondensador i ladiferència de potencial a través dels elèctrodes del condensador.

La reactància capacitiva es pot calcular amb la fórmula:

XC=1ωC=12πfC{\displaystyle X_{C}={\frac {1}{\omega C}}={\frac {1}{2\pi fC}}\,}

a on :XC és la reactància capacitiva mesurada en ohms

ω és la freqüència angular, enradians per segon
f és lafreqüència, en hertz
C és lacapacitància, enfarads (símbol: F)

Si la reactància éscapacitiva l'angleφ{\displaystyle \varphi } ofase és negatiu.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑1,01,11,21,31,4«Reactància». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑Veley, Victor F. C..The benchtop electronics reference manual. Blue Ridge Summit, PA : Tab Books, 1987.ISBN 978-0-8306-0285-8. 
  3. ↑«Reactance | IEEE Journals & Magazine | IEEE Xplore». [Consulta: 23 desembre 2023].
  4. ↑Irwin, D. (2002).Basic Engineering Circuit Analysis, page 274. New York: John Wiley & Sons, Inc.

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reactància&oldid=34474635»
Categories:
Categoria oculta:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp