| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Élise Léontine Deroche 22 agost 1882 4t districte de París (França) | ||
| Mort | 18 juliol 1919 (36 anys) Le Crotoy (França) | ||
| Causa de mort | mort accidental,accident aeri | ||
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise, 9248° 51′ 40″ N, 2° 23′ 50″ E / 48.861167°N,2.397153°E /48.861167; 2.397153 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aviadora | ||
| Altres | |||
| Títol | Baronessa | ||
| Cònjuge | Jacques Vial(1915–1917) | ||
| Premis | |||
Élise Léontine Delaroche coneguda amb el pseudònim debaronessa Raymonde de Laroche[1] nascuda el22 d'agost de 1882 aldistricte 4t deParís i morta el18 de juliol de 1919 aLe Crotoy, fou la primera dona al món a obtenir una llicència de pilot. Participà en exhibicions aèries aTours,Sant Petersburg,Budapest,Roan,El Caire, i va batre diversos rècords d'alçada i de velocitat.[2][3][4][5]
Élisa Delaroche nasqué a París, en el barri deLe Marais, el22 d'agost del1882, en la família d'un pare marroquiner. De ben jove, va començar una carrera artística, especialment al teatre, dedicant-se també a la pintura i l'escultura.
El 12 de novembre de 1906, a Bagatelle, va quedar meravellada en presenciar l'històric vol deSantos-Dumont i posteriorment, va acabar d'apassionar-se aIssy-les-Molineaux, en veureHenri Farman realitzant el primer quilòmetre en circuit tancat.[6]
L'any 1909 coneguéCharles Voisin, fundador amb son germàGabriel de l'empresaAéroplanes Voisin. Charles, amb qui Élise va establir una relació romàntica que duraria fins a la mort d'ell, la va iniciar al món del pilotatge d'avions en el camp de Châlons. El 22 d'octubre de 1909, a bord d'unbiplà Voisin, esdevingué la primera dona a fer un vol en solitari.[6]
A l'aeròdrom de Bouy, el 4 de gener del 1910, dia de la mort deLéon Delagrange, Élise va patir un accident amb el seu biplà quan aquest no va poder prendre prou altitud per depassar elsàlbers.[7] El 20 de gener va embarcar aMarsella amb rumb alCaire, per participar en la trobada d'Heliòpolis, on va recórrer 20Km, una distància important per a l'època i que es tindria en compte per a l'obtenció del títol.[6] Així, el 8 de març de 1910 aMourmelon, després de dos intents infructuosos, es va convertir en la primera dona, a França i al món, a obtenir la llicència de pilot de l'Aéro-Club de France, amb el número 36.[8]
Després d'obtenir la llicència va participar en nombroses exhibicions aèries, tant a França com a l'estranger. L'1 de maig va fer una exhibició aTours i el 5 de maig, va repetir encondicions meteorològiques adverses, la qual cosa li va valer l'admiració de la resta de pilots i del públic. Només acabar a Tours va participar en una trobada aSant Petersburg, on va arribar el 9 de maig. Atrets per la presència de la primera dona del món a esdevenir pilot d'avió, els grans ducs van assistir a totes les exhibicions que Élise de Laroche va fer i així, el dia 16 de maig, en presència delTsar Nicolau II, després d'un vol de 23 minuts que li va atorgar la quarta posició, elmonarca va obsequiar Laroche amb una joia, unacondecoració de l'ordre de Santa Anna i el títol, probablement honorífic, deBaronessa amb què es va donar a conèixer a partir d'aquell moment.[6]
El 12 de juny de 1910, després del triomf rus, va anar a la trobada deBudapest, on va volar durant 20 minuts a uns 160 m d'altura, per millorar-ho a l'endemà amb un vol de 30 minuts i 20 segons. D'aquí va sortir cap aRouen, on el 21 de juny va completar un vol de 21 km. La seva següent destinació va ser la segonaGran Setmana de la Xampanya, que va començar aReims el 3 de juliol de 1910 i on participaven pilots comFélix Camenrman,Julien Mamet,Géo Chavez oCharles Wachter. El dia 8 de juliol mentre participava en elPrix des Dames el seu Voisin va caure, desequilibrat pels remolins de l'hèlix de l'avió precedent, i es va estavellar. Va quedar greument ferida amb divuit fractures i diverses lesions internes.[6][Note 1] El 7 d'octubre de 1910 va tornar a París, tot i que encara s'havia d'estar al llit, i no va ser fins al 17 de gener del següent any quan, ja podent caminar amb ajuda de crosses, va fer un vol al camp d'aviació d'Issy-les-Molineaux.
El 26 de setembre del 1912, Raymonde de Laroche va sortir indemne de l'accident d'automòbil on el seu amic íntim Charles Voisin trobà la mort, al volant d'unHispano-Suiza. Dos mesos després, el 14 de novembre, la baronessa es va comprar un biplàSommer, amb el qual el 5 de desembre va recórrer un circuit de 290 km en 3 hores i 20 minuts. Aquell any, però, no va poder apuntar-se a la copa Femina, trofeu donat per la revista francesa del mateix títol.[6]
L'abril del 1913, Delaroche es va inscriure a l'escola de vol Farman, on va conèixer a qui seria el seu futur marit, Jacques Vial. El 25 de novembre d'aquell mateix any va guanyar la copa Femina,[6] que va resultar ser l'última edició, ja que a l'any següent es va suspendre per l'esclat de laPrimera Guerra Mundial.[9] Durant el conflicte va perdre el seu fill, el seu marit Jacques i el seu avió Farman, requisat per l'exèrcit.[6] Tot i això, quan les dones van ser excloses oficialment dels vols, va servir com a conductora a l'exèrcit francès.
Un cop acabada la guerra, el 7 de juny del 1919 a Issy-les-Molineaux, a bord d'unCaudron G3, la baronessa va batre el rècord d'altura femení arribant a 3900 metres. Tres dies més tard la seva fita fou superada per l'estatunidencaRuth Law Oliver, que estava de pas per França i que va pujar fins als 4270 metres. Immediatament, el 12 de juny, de Laroche va recuperar el seu títol en elevar-se fins als 4800 metres.[6]
Raymonde de Laroche va morir el 18 de juliol de 1919 durant un vol d'entrenament amb un prototipCaudron a Le Crotoy. Tot i que els primers informes de premsa van afirmar que ella pilotava personalment l'avió, després va arribar l'aclariment que volava com a co-pilot i era el seu monitor de vol, Barrault, qui estava als comandaments.[6] Élise de Laroche està enterrada alcementiri del Père-Lachaise, a la 92ena divisió.[2]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
