| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en)Raymond John Leppard 11 agost 1927 Londres |
| Mort | 22 octubre 2019 (92 anys) Indianàpolis (Indiana) |
| Sepultura | cementiri de Crown Hill |
| Formació | Trinity College Beechen Cliff School(en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor de bandes sonores, pianista, compositor, clavicembalista |
| Ocupador | universitat d'Indianàpolis |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Boris Ord |
| Alumnes | Christopher Hogwood iHugh Macdonald |
| Instrument | Clavicèmbal |
| Segell discogràfic | Philips Records Decca Records Erato Records(en) Philips Classics Records |
| Premis | |
       | |
Raymond John Leppard (Londres, 11 d'agost, 1927 - Indianapolis, 22 d'octubre, 2019),[1] va ser un director d'orquestra, compositor i clavecinista britànic que es va fer conegut pel seu treball pioner en el renaixement de la música instrumental i les òperes barroques durant els anys 60.
Leppard va créixer a Bath i a partir de 1948 va estudiar clavicèmbal i viola alTrinity College de Cambridge (ambHubert Middleton iBoris Ord). Allà també va ser mestre de cor i director musical de la Cambridge Philharmonic Society. El 1952 va debutar a Londres com a director al Wigmore Hall. Va dirigir el seu propi Leppard Ensemble i va estar estretament associat amb la Goldsbrough Orchestra, de la qual va sorgir l'English Chamber Orchestra el 1960. També va actuar com a clavecinista i es va convertir enFellow del Trinity College, on va ser professor des de 1958 fins a 1968 (el 1968 va dimitir com a director de música al Trinity College i va ser succeït perRichard Marlow). A la dècada de 1960 va ser director convidat habitual de l'Orquestra de Cambra Anglesa. Va debutar com a director d'òpera alCovent Garden el 1959 i aGlyndebourne el 1962, ambL'incoronazione di Poppea deClaudio Monteverdi. Després va interpretar més òperes barroques a Glyndebourne, de Monteverdi i també deFrancesco Cavalli (L'Ormindo, Glyndebourne 1967,La Calisto, Glyndebourne 1970, Enregistrament Decca deLa Calisto ambJanet Baker 1972).
El novembre de 1969 va debutar com a director als Estats Units amb el cor de Westminster i l'Orquestra Filharmònica de Nova York i com a solista en elConcert per clavecí en re major deJoseph Haydn. De 1973 a 1980 va ser director en cap de la BBC Northern Symphony Orchestra de Manchester, més tard de la BBC Philharmonic. Del 1987 al 2001 va ser director musical de l'Orquestra Simfònica d'Indianapolis. Del 2004 al 2006 va ser assessor musical de la Louisville Orchestra. Paral·lelament era artista resident a la Universitat d'Indianapolis.
A més, Leppard va ser, entre altres coses, Director a laMetropolitan Opera de Nova York (on va interpretar, entre d'altres,Billy Budd deBenjamin Britten), a la New York City Opera, l'Òpera de San Francisco, l'Òpera de París, l'Òpera Estatal d'Hamburg, les òperes de Santa Fe, Estocolm, Ginebra. Va dirigir, entre altres coses, l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra Simfònica de Boston, la Simfònica de Pittsburgh, l'Orquestra de Filadèlfia, l'Orquestra Simfònica de St. Louis (on va ser director convidat principal el 1983), l'Orquestra Simfònica de la BBC (incloentLast Night ofThe Proms). A Glyndebourne va dirigir l'estrena deRising of the Moon deNicholas Maw.
El 1963 va compondre la música de pel·lícula per aLord of the Flies, l'adaptació cinematogràfica dePeter Brook de la novel·la deWilliam Golding. També va escriure la música de pel·lícula per aAlfred the Great - Conquering the Vikings (1969) iL'hotel New Hampshire (1984), així com per a la pel·lículaLaughter in the Dark dirigida perTony Richardson.
Leppard va rebre el CBE i va ser "Commendatore della Republica Italiana" (1973). Va ser doctorhonoris causa per laUniversitat Purdue, la Universitat d'Indianapolis i laUniversitat Butler d'Indianapolis. Per les seves gravacions va rebre, entre altres coses, el premi del disc alemany, unGrammy, i el premi Edison.
