| Tipus | pilota valenciana |
|---|---|
Elraspall[1] (raspot oraspallot) és una modalitat depilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.
A més, amb lleus diferències pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com en untrinquet. El considerat comLa catedral del Raspall era elTrinquet El Zurdo deGandia, desaparegut el 2007.[2]
Aquesta modalitat és l'única, juntament amb la d'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. És molt disputada en les comarques situades al sud delriu Xúquer, com poden ser laVall d'Albaida, laSafor, laCostera, laMarina Alta o laMarina Baixa, encara que també és popular en laRibera Baixa.

Al Raspall s'ha de jugar amb unapilota de vaqueta. Atesa la major duresa del Raspall, els pilotaires es protegeixen molt més les mans que en cap altra modalitat de la pilota valenciana,Arxivat 2007-01-23 aWayback Machine..
A més, com en la resta de modalitats, els equips vestiran de roig o de blau, essent el roig el color assignat als més forts o favorits en les travesses.
També, s'han d'usar didals als dits.

Tot i que també hi ha competicions mà a mà (partides individuals, 1 contra 1), normalment es juga al Raspall en equips de 2 o 3 components. Pot donar-se el cas de jugar dos contra tres si hom pressuposa que els dos són de major qualitat que els altres tres, els quals compensen la menor qualitat amb major ocupació de la canxa (en cas de jugar-se en un carrer, aquest haurà de mesurar entre 70 i 75 passes, i a cada extrem haurà lalínia de quinze que limitarà el terreny de joc).
Les partides de Raspall es juguen a 25 tantos (en trinquet) o a 40 tantos (al carrer), comptabilitzats de 5 en 5, cadascun anomenatjoc (per tant, guanya qui aconsegueix 5 jocs). Cadajoc consisteix en quatrequinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomenaquinzens, l'empat a 30 s'anomenaa dos, i, com a l'escala i corda, es resta unquinze si s'empata a val. Qui guanya elval, guanya eljoc i suma 5 tantos. Així fins a arribar un dels dos equips a 25.
Els equips, un enfront l'altre, jugaran a enviar-se mútuament la pilota d'un sol cop de mà tot provant de dificultar la tasca de l'altre equip fins que un dels dos no la faça avançar (falta d'un, i per tant,quinze de l'altre), o l'envie a un lloc on no es puga tornar (quinze directe).Aquests racons són lallotgeta i lesgaleries (si es juga en untrinquet), o al darrere de lalínia de quinze de l'equip rival (si es juga al carrer).

Una meitat del carrer (o trinquet) és anomenada deltraure, i l'altre delrest, encara que no estan separades per cap ratlla o xarxa. Elquinze comença amb la treta, que en un trinquet es fa pegant un bot la pilota en eldau, i en el carrer pegant un bot la pilota en una llosa en lalínia de quinze. No importa si la pilota va rodant o pega diversos bots, ara bé, si (en el trinquet) la pilota rebota delfrontó delrest s'ha de tornar al primer bot (si no n'havia pegat cap) o en l'aire (si ja havia botat).
Si la pilota va on és el públic del lateral del carrer (o a lesescales en un trinquet), la pilota quedarà immediatamentparada, ço és, es col·locarà al mig del carrer (o trinquet) a l'altura on s'ha aturat i es rasparà la pilota des d'ací, en cas de jugar-se al carrer s'haurà de colpejar amb la mà roïna. Així doncs, no és gens convenient que es pare la pilota, ja que l'altre equip podrà llençar-la fàcilment al fons del carrer o a lesgaleries del trinquet.

Una de les característiques de la pilota valenciana és la proximitat del públic al joc, fins i tot estant-hi al mig.
Quan es juga al carrer, el públic seu en les voreres i en els dos extrems del carrer.
En el trinquet, poden escollir on seure. Els més prudents podran veure la partida des de lesgaleries i els més valents podran seure a lesllotgetes.Però la majoria del públic s'asseu a lesescales.En elRaspall el públic sap que els pilotaires no volen enviar la pilota a les escales, de manera que s'hi sent segur. S'asseu, doncs, tot al llarg de les escales.