راس العين (ar) | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat ilocalitat de Síria | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Síria | ||||
| Governació | governació d'Al-Hasakah | ||||
| Districte | Ras al-Ayn District(en) | ||||
| Subdistricte | Ras al-Ayn Subdistrict(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 29.347(2004) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 360 m | ||||
| Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Ras al-Ayn oAyn Warda (àrab:رأس العين,Raʾs al-ʿAyn, literalment ‘cap de la font’;[1]kurd:Serêkanî;siríac:ܪܝܫ ܥܝܢܐ,Rēṣḥ 'Aynā;turc:Resuleyn, Raselayn o Ceylanpinar) és una poblaciósiriana de lagovernació d'al-Hasakah. Tenia una població de 29.347 habitants l'any 2004,[2] tot i que fa trenta anys era encara un poble relativament petit. La població la formenarameus o siríacs,kurds,armenis,txetxens iturcmans sirians.
Està situada a la vora del riuKhabur, afluent de l'Eufrates. Una part de la població està en territori turc on s'anomena Raselayn. Les fonts de la població converteixen el rierol d'al-Jirjib (el curs superior del Khabur) en un riu que agafa el nom de Khabur des d'aquest lloc. La font més famosa és Naba al-Kebreet, amb molt de contingut mineral que va del calci al liti i fins i tot radi. Les fonts principals tradicionals són Ayn al-Husan, Ayn al-Kebrit, Ayn al-Zarka, Ayn al-Bayda i Ayn al-Hasan; el nombre de fonts de certa importància és de 15 però en total les fonts àrabs parlen de 360 fonts però no serien més de 100. A la rodalia hi ha les restes dels conventsjacobites de Beth Tirai i Spequlos. Al sud-oest, a la riba dreta del Khabur, hi ha les notables ruïnes deTell Halaf.
Fou l'antiga ciutat neoassíria deSikan en el que avui dia ésTell al-Fakhariya, on es va trobar la famosa estàtua d'Adad-it'i/Hadd-yith'i, el rei de Guzana i de Sikan, amb una inscripció bilingüe en accadià i arameu que és la primera inscripció aramea coneguda, i està datada vers el 850 aC (alternativament alguns la retarden a abans de l'any 1000 aC). El geògraf grecPtolemeu (168) anomena la ciutatRaisena.[3]
A l'època romana s'anomenava Resaina i després Resaina-Teodosiòpolis (en honor de l'emperadorTeodosi I el Gran o aTeodosi II).[4][3] Fou destruïda pel general persa Adharmahan el 578 i altre cop el 580. Sota l'emperadorFlavi Focas fou ocupada pels perses que la van restaurar. El 640Iyad ibn Ghanm va ocupar l'Osroene i va i va enviar a Umayr ibn Sad a ocupar la ciutat (que apareix com a Resh Ayna); així els àrabs la van ocupar i li van dir Ras al-Ayn o Ayn Warda. El3 de desembre del873 va morir en aquesta ciutat el patriarca jacobitaYohannan III. El 942, després de les expedicionsromanes d'Orient contraDara iNisibin, van iniciar la conquesta de la ciutat que fou ocupada i saquejada el 943.
El 1005 estava en mans d'un cap local de nom Ahmad al-Husayn Asfar Taghlib conegut com al-Asfar, que va atacar territori romà d'Orient aShayzar i Mahruya prop d'Antioquia però fou rebutjat pel patrici Bighas. El governador Nicèfor Urà va fer una expedició el 1006 a la regió deSarudj i va derrotar els nòmads àrabs numayrites i kilabites i va aconseguir que al-Asfar fos empresonat per l'emir d'Alep. El 1129 la ciutat fou amenaçada pels croats al mateix temps queAmida iNisibin, iJoscelí d'Edessa la va conquerir matant a la població àrab; no se sap quant de temps la van dominar però en tot cas no fou gaire. El 1174/1175Sayf al-Din (1170-1180) des deMossul iIzz al-Din Masud I des d'Alep van marxar contraSaladí, i pel camí van assetjar Ras al-Ayn però foren derrotats aKurun Hama.
Saladí va travessar l'Eufrates el 1185/1186 i va marxar peral-Ruha, Ras al-Ayn i Dara fins aBalad a la vora delTigris. El seu fillal-Àfdal va rebre les poblacions deSumaysat, Sarudj, Ras al-Ayn iDjumlin de mans d'al-Adil I (1201) però quan aquest va marxar cap aDamasc, laJazira fou ocupada pels zengitesNur al-Din Arslan Shah I de Mosssul (1193-1211) iKutb al-Din Muhammad deSindjar (1197-1219) però angoixats per la calor excessiva de l'estiu quan eren a Ras al-Ayn, van signar la pau. El 10202/1203 al-Adil va privar a al-Àfdal de les viles deSarudj, Ras al-Ayn iDjumlin i altres fortaleses. El 1209/1210 els georgians, que havien arribat fins aKhelat, es van retirar quan van saber que al-Adil I marxava al seu encontre i havia arribat a Ras al-Ayn. El 1219/1220 fou donada en feu a Ibn al-Mashtub, la rebel·lió del qual havia estat derrotada peral-Aixraf (1229-1237) fill d'al-Adil i governador per compte del seu pare de la Jazira amb seu aHaran (incloent també Akhlat).[nota 1] El mateix al-Àixraf va lluitar a l'any següent contra l'emirortúquida deMardin però es va ajustar la pau amb la mediació de l'emir d'Amida (Armènia) i llavors Ras al-Ayn fou reconeguda a al-Àixraf, ial-Muwazzar iShabakhtan (la regió entorn deDunaysir) van passar a l'emir d'Amida o Diyarbakir.[nota 2] El 1229 al-Àixraf va cedir Damasc al seu germà al-Kamil a canvi d'al-Ruha, Haran,Rakka, Sarudj, Ras al-Ayn, al-Muwazzar i Djumlin, de les que va prendre possessió el 1236/1237.
Derrotats elskhwarizmites aDjabal Djalahman prop d'al-Ruha, l'exèrcit d'an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260) es va apoderar d'Haran,al-Ruha, Ras al-Ayn,Djumlin, al-Muwazzar,Rakka, i districtes propers. Però el 1241 elskhwrizmites aliats ambMalik al-Muzaffar deMayyafarikin van atacar Ras al-Ayn; aquí la guarnició que comptava amb alguns mercenaris croats, els va fer front; finalment van poder entrar a la ciutat mitjançant un acord, que els atacants no van respectar i van fer presonera a la guarnició. Atacats pelsaiúbides d'Alep, els khwarizmites i les forces de Malik al-Muzaffar de Mayyafarikin es van retirar, els presoners foren alliberats. El 1242 els mongols van arribar a Ras al-Ayn i els khwarizmites i turcmans van fer diverses expedicions de saqueig per la Jazira; l'exèrcit d'Alep manat pel general Djamal al-Dawla els va atacar a Ras al-Ayn (desembre del 1242); els dos exèrcits es van encarar; els khwarizmites van cridar en ajut l'emir de Mardin; finalment es va fer un tractat de pau i es va acordar que Ras al-Ayn quedava per l'emir ortúquida de Mardin. La ciutat fou destruïda al final del segle xiv per les forces deTamerlà.
_Kurdish_Syria.jpg)
