| ||||
| Tipus | illa | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | |||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
| Comuna | Rapa | |||
| Població humana | ||||
| Població | 515 (12,69hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 40,57 km² | |||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Altitud | 650 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Rapa, també anomenadaOparo, nom que també rep la badia central, és una de lesilles Australs, a laPolinèsia Francesa.[1] També se l'anomenaRapa Iti, literalment "la petita Rapa", per distingir-la deRapa Nui, "la gran Rapa", nom de l'illa de Pasqua. La comuna de Rapa inclou els illots deshabitats deMarotiri.
Un nom més antic de l'illa és Oparo.[2] La superfície total de la terra, inclosos els illots de la costa és de 40,5 km².[3] [4] Segons el cens de 2017, Rapa tenia 507.[5] Els habitants de Rapa Iti parlen la seva pròpiallengua polinèsia anomenadallengua rapa.[6]
El punt més alt de l'illa es troba a 650 metres d'altitud al Mont Perahu.[7] del que es va esfondrar la part central formant una caldera oberta a l'oceà. Té forma d'amfiteatre amb una badia profunda que penetra en l'antic cràter. La superfície total és de 40 km².[5]
Està situada a 1.240 km al sud deTahití i a 500 km al sud-est deRaivavae. Els 497 habitants (cens 2002) viuen bastant aïllats, constituint la comuna més meridional de la Polinèsia Francesa. És una zona militar i no s'hi pot anar sense autorització.Ahurei iArea són les dues viles de l'illa situades a la badia. El clima temperat no és prou càlid perquè hi creixi el corall o els cocoters. Per les muntanyes hi viuen cabres salvatges que els illencs cacen amb el mètode d'acorralar-les perquè caiguin al mar pels penya-segats.
En els cims més alts es troben unes antigues ruïnes en forma de fortaleses defensives. Va ser descoberta per l'anglèsGeorge Vancouver, el1791.[8] Al segle xix van patir els atacs dels negrers peruans fins que el 1867 es va establir el protectorat francès. El 6 de març de 1881 es va annexionar a França, però el títol d'ariki, del cap local, no va ser abolit fins al 1887.[9]
El periodista Jaume Bartrolí ha passat llargues temporades a l'illa adoptat per una família. Descriu l'illa i els illencs al llibreDe Sibèria al Tròpic (ISBN 8482643169), editat el 2001 a Barcelona per l'editorial Magrana.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viccionari |
| Illes i comunes |  | |
|---|---|---|
| Illots | ||
.svg)
