Ramsès II, conegut com aRamsès el Gran (engrec antic era conegut com aOsimàndiasὈσυμανδύας[1]Osymandýas), fou el tercerfaraó de ladinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg delsegle xiii aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte, i el més conegut i important delperíode ramèssida. Va edificar grans temples on va deixar escrita la seva vida.
Va néixer amb el nom deRamesses-meryamun, que significaNascut deRa. Després de la seva coronació prendria el nom deUsermaatre-setepenre, que significaLa justícia deRa és poderosa, escollit deRa.
Altres noms que duia a causa dels seus títols imperials foren:
Ramsès va néixer al si d'una important família militar egípcia; el seu aviRamsès eradjati delfaraó de ladinastia XVIIIHoremheb. El monarca no tenia fills i en morir, fou proclamat nou faraó el djati Ramsès, qui esdevinguéRamsès I, fundador de ladinastia XIX.
Ramsès II infant
El fill del noufaraó eraSeti que estava casat ambTuia, filla d'un cap militar anomenat Ruia i tenia diversos fills; l'hereu era Amennefernebes, que morí sent adolescent, i el segon fill era Ramsès, qui succeiria el seu pare. Ramsès era alt segons la mitjana d'altura dels egipcis i era rospanotxa, una característica molt estranya en els egipcis.
Ramsès va passar la seva infantesa aTebes junt amb dos germans i dues germanes i quan tenia uns 10 anys va començar a rebre una educació com a hereu en morir el seu germà gran Amennefernebes. Als setze anys fou nomenat corregent i va acompanyar al seu pareSeti I a les campanyes deCanaan iLíbia.
Una de les seves primeres campanyes com a corregent el va portar a un enfrontament amb els piratesxarden als que va esperar pacientment sense sortir a buscar-los. Va fer milers de morts i presoners, molts dels quals va aconseguir convèncer per ingressar a l'exèrcit egipci. Els supervivents d'aquella lluita van refugiar-se aSardenya i es consideren els ancestres delssards.
Més tard, ja probablement essent rei, va seguir la tradició reial i es va casar amb les seves germanesMeritamon,Henutmire,Bintanat iNebtaui. Després de trenta anys de regnat es va casar amb la princesa hititaMaathorneferure, afegida a les seves dones i concubines, amb les que en total va tenir més de cent fills i filles, dels quals es coneixen, a més dels ja citats, els següents (ordre alfabètic):
Anell de Ramsès IIEspasa de Ramsès IIMòmia completa
Dels fills mascles coneguts, 29 són de les seves reines principals, amb les que va tenir uns 30 fills exclosos els que per haver mort infants no foren recordats. Portaven el títol defills del seu cos. Es coneixen alguns noms de fills de les dones secundàries però en general d'aquests no n'hi ha constància.
Al temple d'Abu Simbel són representats 8 fills i 9 filles, la mateixa escena que al temple deDer; al temple deLuxor estan representats 17 fills (el que fa quinze no hi consta i el novè i el desè han canviat l'ordre) i a una altra escena tornen a ser representats però aquesta vegada incloent el 15è; a una altra escena hi ha 25 fills representats; alRamesseum hi ha representats 23 fills i a una altra escena 11; aWadi al-Sebua hi ha una escena de 30 fills i 8 filles i una segona escena amb 25 fills i 8 filles; i aAbidos, altemple de Seti I, apareixen 29 fills i 16 filles en una escena, i un altre amb 27 fills i 22 filles.
Temple d'Abu Simbel
Al temple d'Abu Simbel hi ha una escena amb els tres primers fills en carros militars seguint al pare, i dos que es queden. Una altra escena mostra els fills primer, segon, cinquè i sisè i les filles tercera, quarta i cinquena; aKarnak, una escena mostra 12 fills portant presoners d'una campanya exterior; aLuxor una escena semblant mostra els quatre primers fills i els fills 7è a 14è acompanyant presoners; alRamesseum hi ha 4 fills combatent i 4 més darrere d'escuts; l'estàtua colossal deTanis mostra els fills 4, 5, 6, 7 i 8; i aBeit al-Wali, es veuen els fills primer i quart conduint carros.
A un relleu d'Aswan aDjebel al-Silsila el fill Khaemwese, conegut sacerdot, i dos fills més (el segon i el tretzè), estan junt a una filla de nom Bintanat (tots foren fills deIsetnofret). De totes aquestes inscripcions es coneix el nom de 29 fills i de 7 filles de les esposes principals, d'un total de 94 noms coneguts.
A la mort deSeti I va pujar al tron, a una data incerta que generalment es fixa no gaire llunyana del1275 aC en la cronologia mínima i vers el1300 aC a la màxima. Es considera que el seu regnat marca el zenit delRegne Nou d'Egipte. Va anomenar gran sacerdot d'Amon a Nebumenef, que gaudia de la seva completa confiança.
L'estratègia egípcia per dominarCanaan havia fracassat; els reietons cananeus sovint només eren fidels a Egipte quan les tropes eren properes, però això passava de lluny en lluny. Egipte havia de muntar campanyes militars aSíria per mantenir la seva hegemonia. Aquest desig d'hegemonia a Canaan el va enfrontar amb el rei hititaMuwatallis II.
Ramsès a la batalla de Kadesh
En el quart any del seu regnat va iniciar una expedició a Canaan i va arribar per mar aBiblos, on va establir bases marítimes per l'avituallament de les tropes. Alguns prínceps cananeus havien establert una aliança amb elshitites però Ramsès considerava la zona dins la seva esfera d'influència.Amurru es va declarar per Egipte i els hitites van enviar un exèrcit per la seva reconquesta. L'exèrcit egipci enviat a la zona i l'exèrcit hitita es van trobar a prop deKadesh, on va tenir lloc la famosabatalla de Cadeix en una data incerta entre1295 i1270 aC.
La batalla no va tenir un guanyador clar tot i que la millor estratègia fou dels hitites; Ramsès se'n va proclamar guanyador però pels hitites no hi havia dubte que els guanyadors havien estat ells. Ramsès va al·legar que el rei hitita va demanar la pau, però això potser fou perquè l'estratègia hitita, consistent en un atac per sorpresa definitiu, havia fracassat i davant les baixes dels dos costats valia més un acord que una llarga guerra; els egipcis tampoc estaven interessats en una llarga guerra i probablement les seves baixes també havien estat prou importants.
Durant anys Ramsès es va haver de dedicar a reconquerir la zona per establir la seva dominació fins a l'Orontes. Amurru va passar definitivament a sobirania hitita i el rei Bentisina fou enderrocat i col·locat al seu lloc un tal Sapili. És possible que els hitites arribessinn fins aApa (actualDamasc) on el germà del rei hitita, Hattusilis es va quedar com a governador un parell d'anys, potser fins quan va tornar Ramsès II amb un exèrcit dividit en dues parts:
l'altra part, dirigida per ell mateix, va atacarJerusalem iJericó i després va entrar també aMoab i es va unir al seu fill.
Reunit de nou l'exèrcit egipci alRegne de Moab, junts van marxar contraHeshbon i finalment van reconquerirApa que quedava fora de l'acord de treva entrehitites iegipcis.
En els següents dos anys Ramsès II va travessar el riu dels Gossos (Nahr al-Kakb) i va entrar a Amurru; l'exèrcit egipci va arribar fins aDapur al nord, on Ramsès es va fer erigir una estàtua; Cadeix (Kadesh), ben propera, va quedar dins als seus dominis però al cap d'un any Dapur tornava a ser hitita i un any després va haver de ser atacada altra vegada per Ramsès.
Aquí el faraó diu que va guanyar la batalla sense problemes i que no es va posar l'uniforme fins al cap de dues hores d'iniciada la batalla; però aquesta victòria tampoc li va servir de gaire perquè pocs anys després va haver defer la pau amb els hitites i va haver de reconèixer el seu control sobre la regió (les posicions hitites romanien sense canvis amb Amurru i Cadeix com a punts clau, i els egipcis es retiraven, conservant els ports fenicis). Es va concertar el matrimoni del faraó amb una princesa hitita[2] i es va acordar un tractat d'ajut mutu i d'amistat.
Estàtua colossal de Ramsès II a Memfis
Ramsès llavors es va dedicar a la zona deLíbia on va crear una sèrie de colònies a la costa i on va construir fortaleses per tenir vigilada a la població i evitar revoltes. Fou llavors quan va ordenar la construcció d'una nova ciutat anomenadaPi-Ramsès a la regió oriental del delta, que va esdevenir la nova capital.
El darrers anys de la seva vida va patir d'artritis i degingivitis i prenia calmants en forma dete, fet amb fulles triturades de salze, equivalent als moderns analgèsics.
Va morir als 92 anys després de 67 de regnat, entre el1230 i1210 aC. El va succeir el seu fillMeremptah després que els seus dotze fills més grans havien ja mort.
Ramsès va ser un gran constructor, va modificar i ampliar obres anteriors, va continuar algunes obres del seu pare i en va fer de noves, va construir temples i palaus per tot Egipte, des deldelta fins aNúbia. Entre elles destaca, per exemple, la gransala hipòstila del temple deKarnak. Va fundar una ciutat al delta, d'on era originària la seva família, la nova capital política de l'època,Pi-Ramsès (al costat d'Àvaris).[3] També va fer construir un temple aTebes, dedicat aAmon-Ra, al costat del seu palau.
Ramsès II va construir almenys tres fortaleses per assegurar la protecció del nord d'Egipte:
una altra també al delta, a la rodalia deKom al-Hisn
També va construir dos temples excavats a la roca aAbu Simbel (un dedicat aPtah,Hathor i a si mateix, i un altre dedicat aHathor iNefertari). Va construir elRamesseum, supervisat pel seu fillKhaemwese. La tomba de Nefertari a laVall de les Reines (laQV66) i una gran tomba per als seus fills a la Vall dels Reis, laKV5.
Fou enterrat originalment a la seva tomba (laKV7) a laVall dels Reis però fou traslladat durant ladinastia XXI, primer a la tomba de la reinaInhapi de finals de ladinastia XVII i principis de laXVIII, probablement junt amb lesmòmies deRamsès I,Seti I iAmenhotep I, i d'allí ràpidament traslladades (a les 72 hores) a la tomba delSumme SacerdotPinedjem II (laTT320), segons van documentar el mateixos sacerdots que al·legaven com a motiu la protecció contra els lladres.
El 1998 es va estrenar la pel·lícula de dibuixos animatsThe Prince of Egypt (1998) on apareix Ramsès II (a qui dona veu l'actorRalph Fiennes) com a germà adoptiu deMoisès.
