Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Raficer comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRaficer comú
Raphicerus campestrisModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata 
Dades
Període de gestació5,75 mesosModifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima9,3 anysModifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínimModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
TribuNeotragini
GènereRaphicerus
EspècieRaphicerus campestrisModifica el valor a Wikidata
Thunberg, 1811
Distribució
lang=
Dades: dècada del 1970Modifica el valor a Wikidata

Elraficer comú (Raphicerus campestris) és unaespècie demamíferartiodàctil de lasubfamília delsantilopins.[1] És un petitantílopafricà d'aspecte similar a l'oribí, distribuït per lessabanes de l'Àfrica oriental i austral. És molt àgil i prefereix els brots més nutritius i tendres, fulles noves, flors i fruits. És l'únicbòvid que remou la terra amb les potes per defecar-hi i orinar-hi.

Descripció

[modifica]

Els racifers s'assemblen a unOribi petit, de 45 a 60 cm a l'espatlla i una mitjana d'uns 12 kg. El seu pelatge és ombrívol, des que éscervatell fins al vermellós o ataronjat. La part inferior, incloent la barbeta i la gola, és blanca, igual que l'anell al voltant de l'ull. Les orelles són grans amb "marques de dits" a l'interior. Els mascles tenenbanyes rectes, llises i paral·leles de 7 a 19 cm de llarg. Hi ha una forma de mitja lluna negra entre les orelles, un llarg pont negre al nas negre brillant i una glàndula aromàtica circular negra davant de l'ull. La cua no sol ser visible, només fa 4-6 cm de llarg.[2]

Dieta

[modifica]

La pastura dels raficers se sol fer en vegetació de baix nivell (no poden arribar a superar els 0,9 m),[3] però també són hàbils rascant arrels i tubercles. AlParc Nacional Kruger central, els raficers mostren una clara preferència per les plantes herbàcies, i després les plantes llenyoses (especialmentFlueggea virosa) quan hi ha poques plantes herbàcies disponibles.[4] També agafen fruits i només molt poques vegades pasturaran a l'herba. Són gairebé totalment independents de l'aigua potable, obtenint la humitat que necessiten pel seu menjar.[4]

Distribució i habitat

[modifica]

Hi ha dos grups diferents de distribució dels raficers. A l'Àfrica oriental, es troba al centre i el sud deKenya i al nord deTanzània. Abans estava molt estès aUganda,[5] però ara gairebé segur que s'ha extingit en aquest espai. Alsud d'Àfrica, es troba aAngola,Namíbia,Sud-àfrica,Eswatini,Botswana,Moçambic,Zàmbia,Zimbabwe i probablement aLesotho.

Els raficers viuen en una varietat d'hàbitats des d'unsemidesèrtic, com ara la vora deldesert de Kalahari i elparc nacional d'Etosha, fins a boscos oberts i matolls, com ara planes obertes,sabana pedregosa i mosaics de pastures d'acàcia. Es diu que afavoreixen els hàbitats inestables o de transició.[6] Almenys a la part central delParc Nacional Kruger, Sud-àfrica, el racifer mostra una clara preferència per la sabanaAcacia tortilis durant tot l'any, sense tendència a migrar cap a zones més humides durant l'estació seca, a diferència de molts ungulats de la sabana africana més grans, incloses lesespècies simpàtriques. amb el racifer a la temporada humida.[7]

La densitat de població és típicament de 0,3 a 1,0 individus per Km2, arribant a 4 per Km2 en hàbitats òptims.[8]

Referències

[modifica]
  1. IUCN SSC Antelope Specialist Group. «Raphicerus campestris». IUCN Red List of Threatened Species, 07-01-2016.
  2. Cillié, Burger.Mammals of Southern Africa: A Field Guide (en anglès). Frandsen Publishers, 1987, p. 58.ISBN 978-0-620-10367-1. 
  3. Dutoit, J. T. «Feeding-height stratification among African browsing ruminants» (en anglès). African Journal of Ecology, 28, 1, 1990, pàg. 55–61.DOI:10.1111/j.1365-2028.1990.tb01136.x.ISSN:1365-2028.
  4. 4,04,1Toit, Johan T. Du «The feeding ecology of a very small ruminant, the steenbok (Raphicerus campestris)» (en anglès). African Journal of Ecology, 31, 1, 1993, pàg. 35–48.DOI:10.1111/j.1365-2028.1993.tb00516.x.ISSN:1365-2028.
  5. Dorst, Jean; Dandelot, Pierre.A Field Guide to the Larger Mammals of Africa (en anglès). Collins, 1995-08-03.ISBN 978-0-00-219294-1. 
  6. Kingdon, Jonathan.The Kingdon Field Guide to African Mammals (en anglès). Academic Press, 1997, p. 387-388.ISBN 978-0-12-408355-4. 
  7. Toit, Johan T. Du «The feeding ecology of a very small ruminant, the steenbok (Raphicerus campestris)» (en anglès). African Journal of Ecology, 31, 1, 1993, pàg. 35–48.DOI:10.1111/j.1365-2028.1993.tb00516.x.ISSN:1365-2028.
  8. Grzimek, Bernhard.Grzimek's Animal Life Encyclopedia (en anglès). Gale, 2003, p. 59-72.ISBN 978-0-7876-5792-5. 
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Raficer comú
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'artiodàctils(sense comptar elscetacis)
Regne:Animalia · Embrancament:Chordata · Classe:Mammalia · Infraclasse:Eutheria · Superordre:Laurasiatheria
SubordreRuminantia
Antilocapridae
Giraffidae
Moschidae
Tragulidae
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
FamíliaCervidae
Muntiacinae
Muntjac comú (M. muntjak) · Muntjac de Reeves (M. reevesi) · Muntjac negre (M. crinifrons) · Muntjac de Tenasserim (M. feae) · Muntjac de Borneo (M. atherodes) · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum) · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis) · Muntjac gegant (M. vuquangensis) · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis) · Muntjac de Putao (M. putaoensis) · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Elàfode (E. cephalophus)
Cervinae
Cérvol comú (C. elaphus) · Uapití (C. canadensis) · Cérvol de Thorold (C. albirostris) · Sika (C. nippon) · Sambar (C. unicolor) · Russa (C. timorensis) · Cérvol de les Filipines (C. mariannus) · Cérvol d'Alfred (C. alfredi)
Axis (A. axis) · Cérvol porquí (A. porcinus) · Cérvol de les illes Calamian (A. calamianensis) · Cérvol de Bawean (A. kuhlii)
Cérvol del Pare David (E. davidianus)
Daina (D. dama) · Daina persa (D. mesopotamica)
Barasinga (R. duvaucelii) · Cérvol d'Eld (R. eldii)
Hydropotinae
Cérvol aquàtic (H. inermis)
Capreolinae
FamíliaBovidae
Cephalophinae
Hippotraginae
Reduncinae
Aepycerotinae
Peleinae
Alcelaphinae
Pantholopinae
Caprinae
Subfamília gran descrita més avall
Bovinae
Subfamília gran descrita més avall
Antilopinae
Subfamília gran descrita més avall
FamíliaBovidae (subfamíliaCaprinae)
FamíliaBovidae (subfamíliaBovinae)
Boselaphini
Bovini
Strepsicerotini
FamíliaBovidae (subfamíliaAntilopinae)
Antilopini
Saigini
Neotragini
SubordreSuina
Suidae
Tayassuidae
SubordreTylopoda
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raficer_comú&oldid=36506557»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp