Raphicerus campestris | |
|---|---|
.jpg) ♂ | |
| Dades | |
| Període de gestació | 5,75 mesos |
| Longevitat màxima | 9,3 anys |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Tribu | Neotragini |
| Gènere | Raphicerus |
| Espècie | Raphicerus campestris Thunberg, 1811 |
| Distribució | |
 Dades: dècada del 1970 | |
Elraficer comú (Raphicerus campestris) és unaespècie demamíferartiodàctil de lasubfamília delsantilopins.[1] És un petitantílopafricà d'aspecte similar a l'oribí, distribuït per lessabanes de l'Àfrica oriental i austral. És molt àgil i prefereix els brots més nutritius i tendres, fulles noves, flors i fruits. És l'únicbòvid que remou la terra amb les potes per defecar-hi i orinar-hi.
Els racifers s'assemblen a unOribi petit, de 45 a 60 cm a l'espatlla i una mitjana d'uns 12 kg. El seu pelatge és ombrívol, des que éscervatell fins al vermellós o ataronjat. La part inferior, incloent la barbeta i la gola, és blanca, igual que l'anell al voltant de l'ull. Les orelles són grans amb "marques de dits" a l'interior. Els mascles tenenbanyes rectes, llises i paral·leles de 7 a 19 cm de llarg. Hi ha una forma de mitja lluna negra entre les orelles, un llarg pont negre al nas negre brillant i una glàndula aromàtica circular negra davant de l'ull. La cua no sol ser visible, només fa 4-6 cm de llarg.[2]
La pastura dels raficers se sol fer en vegetació de baix nivell (no poden arribar a superar els 0,9 m),[3] però també són hàbils rascant arrels i tubercles. AlParc Nacional Kruger central, els raficers mostren una clara preferència per les plantes herbàcies, i després les plantes llenyoses (especialmentFlueggea virosa) quan hi ha poques plantes herbàcies disponibles.[4] També agafen fruits i només molt poques vegades pasturaran a l'herba. Són gairebé totalment independents de l'aigua potable, obtenint la humitat que necessiten pel seu menjar.[4]
Hi ha dos grups diferents de distribució dels raficers. A l'Àfrica oriental, es troba al centre i el sud deKenya i al nord deTanzània. Abans estava molt estès aUganda,[5] però ara gairebé segur que s'ha extingit en aquest espai. Alsud d'Àfrica, es troba aAngola,Namíbia,Sud-àfrica,Eswatini,Botswana,Moçambic,Zàmbia,Zimbabwe i probablement aLesotho.
Els raficers viuen en una varietat d'hàbitats des d'unsemidesèrtic, com ara la vora deldesert de Kalahari i elparc nacional d'Etosha, fins a boscos oberts i matolls, com ara planes obertes,sabana pedregosa i mosaics de pastures d'acàcia. Es diu que afavoreixen els hàbitats inestables o de transició.[6] Almenys a la part central delParc Nacional Kruger, Sud-àfrica, el racifer mostra una clara preferència per la sabanaAcacia tortilis durant tot l'any, sense tendència a migrar cap a zones més humides durant l'estació seca, a diferència de molts ungulats de la sabana africana més grans, incloses lesespècies simpàtriques. amb el racifer a la temporada humida.[7]
La densitat de població és típicament de 0,3 a 1,0 individus per Km2, arribant a 4 per Km2 en hàbitats òptims.[8]
.svg){kind=icon}
