RU de la Verge (RU Virginis) és unestel variable a laconstel·lació de la Verge (Virgo).[6] S'hi troba a una incerta distància entre 2.200 i 3.000 anys llum delsistema solar.[7][8]
RU de la Verge va ser descoberta en 1897 per Arthur J. Roy, astrònom de l'Observatori Dudley, qui va publicar una nota sobre un estel en Virgo que no apareixia en elBonner Durchmusterung publicat mig segle abans.[9] El 1940 es va saber que RU Virginis era unestel de carboni, mostrant en el seu espectrelínies d'absorció característiques d'aquest element. La sevatemperatura superficial és de sols 2.100K i és 9.600 vegades més lluminosa que elSol. Igual que altres estels similars,perd massa estel·lar, a un ritme de 2,3 × 10-6masses solars per any.[10]
RU de la Verge està catalogada com unestel variable Mira[6] la lluentor del qual varia entremagnitud aparent +9,0 i +14,2 en un període de 433,2 dies.[11] No obstant això, gairebé immediatament després del seu descobriment es va observar una marcada tendència descendent de la magnitud mitjana de RU de la Verge. A finals del segle xx es va concloure que aquestes variacions de lluentor a llarg termini són cícliques.[9]
Actualment el comportament de RU de la Verge és raonablement ben entès; amb un període depulsació de poc més de 430 dies, entra dins de les variables Mira de llarg període (com aR del Centaure). Però el realment notable en la sevacorba de llum és una modulació de la magnitud mitjana de gran amplitud a molt a llarg termini. Les variacions semblen ser cícliques, amb un període entre 8.000 i 10.000 dies, i l'amplitud és de dues magnituds. Més sorprenent és el fet que les variacions Mira no semblen estar relacionades amb els canvis en la magnitud mitjana, com si estigueren propiciades per processos independents. Això suggereix que la modulació ocorre fora de l'estel i no dins del mateix, on tenen lloc les variacions polsacionals. La millor explicació sembla ser una modulació en l'opacitat de la pols que envolta l'estel.[12] Si l'embolcall de pols que envolta a l'estel es fa més gruixut o més prim, la lluentor de l'estel disminuirà o augmentarà, sense que amb prou feines s'observen canvis en les variacions intrínseques de l'estel.
RU Virginis no és l'única variable Mira que presenta aquest comportament; en altres estels de carboni de llarg període, incloent aV de l'Hidra Femella,R de la Llebre,R del Forn iW de l'Àguila, s'han observat ocasionals caigudes en lalluminositat.[9]
.svg)
