Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Radiofreqüència

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:RF)
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca.

S'anomenaradiofreqüència[1] oones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.

El terme radiofreqüència (abreujatRF), també denominatespectre deradiofreqüència, s'aplica a la porció menys energètica de l'espectre electromagnètic, situada entre 3hertz (Hz) i 300 gigahertz (GHz).[2]

L'hertz és la unitat de mesura de la freqüència de les ones, i correspon a un cicle per segon.[3] Lesones electromagnètiques d'aquesta regió de l'espectre, es poden transmetre aplicant elcorrent altern originat en un generador a unaantena.

Classificació

[modifica]

Tota aquesta banda de radiofreqüències molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es pot dividir en diverses bandes més específiques:

Nom de la freqüènciaFreqüència en anglèsAbreviatura anglesa


BandaUIT


FreqüènciesLongitud d'ona
--
-
-
<3Hz>100.000km
Freqüència extremadament baixaExtremely Low Frequency
ELF
1
3–30 Hz100.000–10.000 km
Super baixa freqüènciaSuper Low Frequency
SLF
2
30–300 Hz10.000–1.000 km
Freqüència ultrabaixaUltra Low Frequency
ULF
3
300–3.000 Hz1.000–100 km
Molt baixa freqüènciaVery Low Frequency
VLF
4
3–30 kHz100–10 km
Baixa freqüènciaLow Frequency
LF
5
30–300 kHz10–1 km
Mitjana freqüènciaMedium Frequency
MF
6
300–3.000 kHz1 km – 100 m
Alta FreqüènciaHigh Frequency
HF
9
3–30 MHz100 m – 10 m
Molt alta freqüènciaVery High Frequency
VHF
11
30-300 MHz10–1 m
Ultra alta freqüènciaUltra High Frequency
UHF
10
300-3000 MHz1 m–100 mm
Super alta freqüènciaSuper High Frequency
SHF
11
3–30 GHz100–10 mm
Freqüència extremadament altaExtremely High Frequency
EHF
11
30–300 GHz10–1 mm


Notes:

  • Per sobre de 300 GHz, l'absorció de la radiació electromagnètica per l'atmosfera terrestre és tan gran que l'atmosfera és opaca a freqüències superiors. L'atmosfera torna a ser transparent a l'infraroig proper i elvisible.
  • Les bandes SHF i EHF sovint no es consideren part de l'espectre de radiofreqüència, sinó de la banda demicroones.
  • Cal remarcar que les ones són sensibles als obstacles més grans que la seva longitud d'ona (difracció); per tant, com més gran sigui la longitud d'ona, més fàcil serà la propagació del senyal i més fàcilment podrà superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars convé utilitzar ones de longitud més curta, per poder detectar objectes més petits. La part alta de l'atmosfera anomenadaionosfera té un efecte parcialment reflector sobre les ones de ràdio més curtes, el que permet llur propagació malgrat la curvatura de laTerra; les ones de ràdio més llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.
  • A partir d'1 GHz les bandes entren dins de l'espectre de lesmicroones. Per sobre de 300 GHz l'absorció de laradiació electromagnètica per l'atmosfera terrestre és tan alta que l'atmosfera es torna opaca a ella, fins que, en els denominats rangs de freqüènciainfrarojos iòptics, torna de nou a ser transparent.
  • Les bandes ELF, SLF, ULF i VLF comparteixen l'espectre de la AF (audiofrecuencia), que es troba entre 20 i 20.000Hz aproximadament. No obstant això, aquestes es tracten d'ones de pressió, com el so, per la qual cosa es desplacen a lavelocitat del so sobre un mitjà material. Mentre que les ones de radiofreqüència, en serones electromagnètiques, es desplacen a lavelocitat de la llum i sense necessitat d'un mitjà material.

Història

[modifica]

Les bases teòriques de la propagació d'ones electromagnètiques van ser descrites per primera vegada perJames Clerk Maxwell.Heinrich Rudolf Hertz, entre 1886 i1888, va ser el primer a validar experimentalment lateoria de Maxwell.

L'ús d'aquesta tecnologia per primera vegada és atribuït a diferents persones: Alejandro Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions aSant Petersburg,Rússia;Nikola Tesla en Sant Luis (Missouri),Estats Units iGuillermo Marconi enel Regne Unit.

El primer sistema pràctic de comunicació mitjançant ones de ràdio va ser el dissenyat perGuillermo Marconi, qui l'any1901 va realitzar la primera emissió transatlàntica radioelèctrica. Actualment, la ràdio pren moltes altres formes, incloentxarxes sense fils, comunicacions mòbils de tota classe, així com la radiodifusió.

Usos de la radiofreqüència

[modifica]

Radiocomunicacions

[modifica]
Sistemes deràdioAM iFM.

Encara que s'empra la paraula radio, les transmissions detelevisió,ràdio,radar itelefonia mòbil estan incloses en aquesta classe d'emissions de radiofreqüència. Altres usos sónàudio,vídeo, radionavegació, serveis d'emergència itransmissió de dades per ràdio digital; tant en l'àmbit civil com a militar. També són usades pelsradioaficionats.

Radioastronomia

[modifica]

Molts dels objectes astronòmics emeten en radiofreqüència. En alguns casos en rangs amples i en altres casos centrats en una freqüència que es correspon amb unalínia espectral, per exemple:[4]

  • Línia deHI o hidrogen atòmic. Centrada en 1,4204058 GHz.
  • Línia de CO (transició rotacional 1-0) associada a l'hidrogen molecular. Centrada en 115,271 GHz.

Radar

[modifica]

El radar és un sistema que usa ones electromagnètiques per mesurardistàncies,altituds, adreces ivelocitats d'objectes estàtics o mòbils com aaeronaus,vaixells,vehicles motoritzats,formacions meteorològiques i el mateix terreny. El seu funcionament es basa a emetre unimpuls de radi, que es reflecteix en l'objectiu i es rep típicament en la mateixa posició de l'emissor. A partir d'aquest "ressò" es pot extreure gran quantitat d'informació. L'ús d'ones electromagnètiques permet detectar objectes més enllà del rang d'un altre tipus d'emissions. Entre els seus àmbits d'aplicació s'inclouen lameteorologia, elcontrol del tràfic aeri i terrestre i gran varietat d'usosmilitars.

Ressonància magnètica nuclear

[modifica]

La ressonància magnètica nuclear estudia elsnuclis atòmics en alinear-los a un camp magnètic constant per posteriorment pertorbar aquest alineament amb l'ús d'uncamp magnètic altern, d'orientacióortogonal. La resultant d'aquesta pertorbació és una diferència d'energia que s'evidencia en ser excitats aquests àtoms per radiació electromagnètica de la mateixa freqüència. Aquestes freqüències corresponen típicament a l'interval de radiofreqüències de l'espectre electromagnètic. Aquesta és l'absorció de ressonància que es detecta en les diferents tècniques de RMN.

Altres usos de les ones de ràdio

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «radiofreqüència».Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Hero, Alfred O. «The radio-frequency spectrum» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 21-01-2014. [Consulta: 24 juny 2015].[Enllaç no actiu]
  3. Boylestad, Robert L. «Introducción al análisis de circuitos» p. 525. [Consulta: 24 juny 2015].
  4. «Radio frequencies of the astrophysically most important spectral lines» (en anglès). craf.eu, 17-11-2007. Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 3 novembre 2013].

Vegeu també

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Radiofreqüència
  • Simulcast, tècnica per a la millora d'ús de l'espectre radioelèctric (en castellà)
  • Sistema Proionic, inducció de respostes biològiques mitjançant corrents elèctrics de radiofreqüència.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Radiofreqüència&oldid=33294488»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp