%2c_satelity_na_st%25C5%2599e%25C5%25A1e.JPG)
S'anomenaradiofreqüència[1] oones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
El terme radiofreqüència (abreujatRF), també denominatespectre deradiofreqüència, s'aplica a la porció menys energètica de l'espectre electromagnètic, situada entre 3hertz (Hz) i 300 gigahertz (GHz).[2]
L'hertz és la unitat de mesura de la freqüència de les ones, i correspon a un cicle per segon.[3] Lesones electromagnètiques d'aquesta regió de l'espectre, es poden transmetre aplicant elcorrent altern originat en un generador a unaantena.
Tota aquesta banda de radiofreqüències molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es pot dividir en diverses bandes més específiques:
| Nom de la freqüència | Freqüència en anglès | Abreviatura anglesa | BandaUIT | Freqüències | Longitud d'ona |
|---|---|---|---|---|---|
| - | - | <3Hz | >100.000km | ||
| Freqüència extremadament baixa | Extremely Low Frequency | 3–30 Hz | 100.000–10.000 km | ||
| Super baixa freqüència | Super Low Frequency | 30–300 Hz | 10.000–1.000 km | ||
| Freqüència ultrabaixa | Ultra Low Frequency | 300–3.000 Hz | 1.000–100 km | ||
| Molt baixa freqüència | Very Low Frequency | 3–30 kHz | 100–10 km | ||
| Baixa freqüència | Low Frequency | 30–300 kHz | 10–1 km | ||
| Mitjana freqüència | Medium Frequency | 300–3.000 kHz | 1 km – 100 m | ||
| Alta Freqüència | High Frequency | 3–30 MHz | 100 m – 10 m | ||
| Molt alta freqüència | Very High Frequency | 30-300 MHz | 10–1 m | ||
| Ultra alta freqüència | Ultra High Frequency | 300-3000 MHz | 1 m–100 mm | ||
| Super alta freqüència | Super High Frequency | 3–30 GHz | 100–10 mm | ||
| Freqüència extremadament alta | Extremely High Frequency | 30–300 GHz | 10–1 mm |
Notes:
Les bases teòriques de la propagació d'ones electromagnètiques van ser descrites per primera vegada perJames Clerk Maxwell.Heinrich Rudolf Hertz, entre 1886 i1888, va ser el primer a validar experimentalment lateoria de Maxwell.
L'ús d'aquesta tecnologia per primera vegada és atribuït a diferents persones: Alejandro Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions aSant Petersburg,Rússia;Nikola Tesla en Sant Luis (Missouri),Estats Units iGuillermo Marconi enel Regne Unit.
El primer sistema pràctic de comunicació mitjançant ones de ràdio va ser el dissenyat perGuillermo Marconi, qui l'any1901 va realitzar la primera emissió transatlàntica radioelèctrica. Actualment, la ràdio pren moltes altres formes, incloentxarxes sense fils, comunicacions mòbils de tota classe, així com la radiodifusió.
Encara que s'empra la paraula radio, les transmissions detelevisió,ràdio,radar itelefonia mòbil estan incloses en aquesta classe d'emissions de radiofreqüència. Altres usos sónàudio,vídeo, radionavegació, serveis d'emergència itransmissió de dades per ràdio digital; tant en l'àmbit civil com a militar. També són usades pelsradioaficionats.
Molts dels objectes astronòmics emeten en radiofreqüència. En alguns casos en rangs amples i en altres casos centrats en una freqüència que es correspon amb unalínia espectral, per exemple:[4]
El radar és un sistema que usa ones electromagnètiques per mesurardistàncies,altituds, adreces ivelocitats d'objectes estàtics o mòbils com aaeronaus,vaixells,vehicles motoritzats,formacions meteorològiques i el mateix terreny. El seu funcionament es basa a emetre unimpuls de radi, que es reflecteix en l'objectiu i es rep típicament en la mateixa posició de l'emissor. A partir d'aquest "ressò" es pot extreure gran quantitat d'informació. L'ús d'ones electromagnètiques permet detectar objectes més enllà del rang d'un altre tipus d'emissions. Entre els seus àmbits d'aplicació s'inclouen lameteorologia, elcontrol del tràfic aeri i terrestre i gran varietat d'usosmilitars.
La ressonància magnètica nuclear estudia elsnuclis atòmics en alinear-los a un camp magnètic constant per posteriorment pertorbar aquest alineament amb l'ús d'uncamp magnètic altern, d'orientacióortogonal. La resultant d'aquesta pertorbació és una diferència d'energia que s'evidencia en ser excitats aquests àtoms per radiació electromagnètica de la mateixa freqüència. Aquestes freqüències corresponen típicament a l'interval de radiofreqüències de l'espectre electromagnètic. Aquesta és l'absorció de ressonància que es detecta en les diferents tècniques de RMN.
