Unreactor de gran potència a tubs de força, oRBMK (transcripció de РБМК, que ésacrònim delrus Реактор Большой Мощности Канальный), és unreactor nuclear detecnologiasoviètica que fa servir barres degrafit com a moderador de neutrons però, a diferència delsreactors de gas, està refrigerat peraigua lleugera (aigua normal,H₂O) escalfada a 290 °C, com ho fan elsreactors d'aigua bullent. Es tracta d'unreactor tèrmicmoderat per grafit i refrigerat per aigua lleugera, segons la tipificació de lesNacions Unides equivalent a l'estatunidencLGR. Es fan servir per aproduirplutoni o acentrals nuclears, com per exemple a laCentral Nuclear de Txernòbil, per a generarelectricitat.
En1997 hi havia al món catorze centrals nuclears amb aquestatecnologia, que produïen uns 14.6000 MWe. En2010 hi ha al món onze reactors RBMK en activitat (4 aKoursk, 4 aSosnovy Bor i 3 aSmolensk) i un, a Koursk, en etapa de construcció. Cal destacar que avui dia cap central nuclear, ni tan sols les de reactor RBMK que resten en funcionament o en procés dedesmantellament, corren caprisc de tenir un accident com elde Txernòbil, ja que les tecnologies i mesures deseguretat que s'hi han afegit ho impedirien completament.
Els RBMK actuals fan servir com acombustible nuclear barres de tres metres i mig de llarg d'òxid d'urani natural o molt lleugeramentenriquit (d'1,8% a 2,4%), que resulta més barat i més segur que l'urani més enriquit, que és mésradioactiu. Aquests reactors generen com aresiduplutoni, que es pot usar com a subproducte aprofitat per a l'armament nuclear o bé per a fercombustible MOX.
El disseny d'aquest tipus de reactors es va veure molt fortament modificat a conseqüència de l'accident nuclear civil més mundialment conegut, l'accident de Txernòbil, que va ocórrer a una central nuclear amb reactors moderats pergrafit i refrigerats peraigua lleugera de tipus RBMK.
Com a conseqüència de l'accident nombrosos reactors es van tancar a tot el món, no necessàriament RBMK, i tots els altres es van modificar. Alguns tipus de reactor, com elsreactors de gas s'han deixat de fer i els ja existents, amb el temps, s'han tancat tots. Els reactors RBMK que operen actualment són força diferents dels construïts alsanys 70 i80 per a Txernòbil. Es consideren del mateix tipus perquè encara moderen amb grafit, tot i que amb molta més seguretat que aleshores i amb modificacions a altres elements, com per exemple el combustible, menys radioactiu. Els dissenys que van modificar el grafit per altres materials ja no es consideren RBMK sinó, per exemple,BWR. D'altra banda, continuen també usant aigua com a refrigerant, com la majoria de tipus de reactors actuals.
A part d'això, els reactors actuals tenen poc a veure amb els que hi havia en1986, sent el seu disseny completament diferent. Els sistemes de control i moderació s'han modificat per complet (tant al disseny mecànic, incloent inclinació de les barres i configuració, per exemple, com a l'electrònic i automàtic), el combustible és menys radioactiu (està menys enriquit, o en alguns reactors gens) i s'utilitza de diferent manera (amb menys elements de combustible, diferents) i la configuració i elements de la instal·lació que formen el nucli del reactor no es semblen gens als d'abans. En particular, s'han dedicat molts esforços en canviar elcoeficient de reactivitat "boig" o "lliure" resultant de positiu a negatiu (o almenys nul), és a dir que a més potència del reactor la tendència sigui que vagi disminuint (o que almenys no augmenti), i en tot cas haver de forçar-la, i no augmentant, com ocorria abans. Com a tots els altres reactors del món, a més, l'edifici del reactor està ara cobert d'un gruixut mur de contenció de formigó. Altres instal·lacions de l'edifici del reactor, com la piscina de combustible gastat i les conduccions de refrigerant que envien la calor del nucli a la turbina, també són diferents amb la finalitat de l'augment en la contenció de la radiació en el seu ús quotidià i per una major resistència estructural en cas d'incident.
