 | No s'ha de confondre ambRutil. |
 Rútil | |
|---|---|
 Rútil sobrehematites, de Novo Horizonte, Bahia,Brasil | |
| Fórmula química | TiO₂ |
| Epònim | roig |
| Localitat tipus | Horcajuelo de la Sierra |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 |
| Dana | 4.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, acicular, allargats i paral·lels [001] |
| Estructura cristal·lina | a = 4,5937Å, c = 2,9587Å; Z = 2 |
| Grup puntual | tetragonal ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4₂/mnm(en) |
| Color | marró vermellós, vermell, groc pàl·lid, blau pàl·lid, violeta, rarament verd; negre amb un alt contingut deNb-Ta |
| Macles | comunes a {011}, o {031} |
| Exfoliació | {110} bona, 100 moderada |
| Fractura | desigual a subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | adamantina a submetàl·lica |
| Color de laratlla | vermell brillant a vermell fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,23, augmenta amb contingut de Nb–Ta |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2.613 nε = 2.909 (589nm) |
| Birefringència | 0,296 (589nm) |
| Pleocroisme | feble a diferent de color marró-vermell-groc-verd |
| Dispersió òptica | forta |
| Fusibilitat | fusible en carbonats alcalins |
| Solubilitat | insoluble inàcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rt |
| Referències | [1][2][3] |
Elrútil és unòxidmineral segons laclassificació de Strunz. El nom li va ser donat l'any 1800 perAbraham Gottlob Werner del llatírutilus, que significavermellós. El rútil és una de lescinc formes minerals de l'òxid de titani (IV), juntament amb l'anatasa, labrookita, l'akaogiïta i lariesita.[4]
El rútil també és conegut amb altres noms, menys habituals: cajuelita, dicksbergita, edisonita, gallitzinita, paraedrita i rutilita.
Cristal·litza de formatetragonal. Pot ser des incolor fins a bru segons la concentració deferro (III). El seupunt de fusió és de 2378,2K i enebullició es descompon asesquiòxid de titani, base per colorants blaus automotrius, de joieria artificial, ja que és el color del safir. La sevaxarxa cristal·lina és tetragonal distorsionada. Presenta un mòdul de tensió de 4,1 TPa/cm2 el que el fa útil en talladors de vidre. El rútil presenta gran resistència a l'atac químic. Només ho ataquen l'àcid fluorhídric (HF) i l'àcid sulfúric concentrat en calent. És poc atacat per l'aigua règia. Per aquesta raó s'utilitza per produir pigments tant de recobriments automotrius com en aliments. Es dissol en hidròxids de metalls alcalins produint titanats insolubles en aigua.
Segons laclassificació de Nickel-Strunz, el rútil pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals:argutita,cassiterita,plattnerita,pirolusita, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita,tapiolita-(Fe),tapiolita-(Mn),ordoñezita,akhtenskita, nsutita, paramontroseïta,ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb),ferberita,hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta,columbita-(Fe),tantalita-(Fe),columbita-(Mn),tantalita-(Mn),columbita-(Mg),qitianlingita, magnocolumbita,tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
El rútil és un mineral accessori comú enroques metamòrfiques d'alta temperatura i d'alta pressió, i a lesroques ígnies. Termodinàmicament, el rútil és el polimorf més estable deTiO₂ a totes les temperatures. Dins de l'entorn de roques ígnies, el rútil és un mineral accessori comú en roques ígnies plutòniques, encara que també es troba ocasionalment en roques ígnies extrusives, en particular enkimberlites i lamproites. La presència de grans cristalls és més comú en lespegmatites, skarns i greisens granítics.
Es troba de manera freqüent en grups de cristalls aciculars penetrant els cristalls dequars. Es troba en jaciments desafir. Els principals països productors d'aquest mineral sónRússia,Índia i alguns països deSud-amèrica. A l'Antàrtida també s'hi trobenjaciments. A Catalunya s'ha descrit a la pedrera i mina Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol;Vallès Occidental,Baix Llobregat); alCap de Creus (Alt Empordà); a un aflorament a laN-260 al seu pas perArsèguel (Alt Urgell) ; a lamina Eureka (Pallars Jussà); aEspot (Pallars Sobirà); a la rodalia delMonestir de Poblet (Conca de Barberà); a laSèrra de Horno, una serra situada al municipi deVielha e Mijaran (Vall d'Aran);[5] i a les platges al·luvials deltaiques delDelta de l'Ebre (Montsià).[6]
Les seves aplicacions són molt importants en la indústria, ja que és la base del titani metàl·lic i del pigmentòxid de titani(IV) amorf, el pigment blanc més important del món. A més s'utilitza en tecnologia làser per crear elslàser titani-safir. També es pot obtenir el iodur de titani(IV), un dels millorscatalitzadors depolímers d'enllaços eteris. Igualment s'empra ensoldadura per a l'elaboració d'elèctrodes amb material d'aportació generalment d'acer alcarboni, com a recobriment i protecció d'aquest material base. El 1951 es va utilitzar com a substitut deldiamant i actualment s'utilitza engemmes de fantasia. A més és utilitzat en soldadura com a material per als elèctrodes.
El rútil sintètic va ser produït per primera vegada el 1948 i es ven sota una gran varietat de noms. El rútil sintètic molt pur és transparent i gairebé incolor, amb tonalitats lleugerament grogues. L'altíndex de refracció produeix unalluentor diamantina i una fortarefracció que porta a un aspecte similar aldiamant. El substitut del diamant gairebé incolor es ven com "Titània", que és el nom químic antiquat per a aquest òxid. No obstant això, el rútil poques vegades s'utilitza en joieria, ja que no és molt dur, registrant al voltant d'un 6 a l'escala de duresa de Mohs. Un nom comercial per al rútil artificial éslusterita.[7]
Elgrup del rútil està format per òxids tetragonals de fórmula general M4+O₂. La majoria dels membres del grup gairebé sempre estan maclats en {101}, i amb menys freqüència en {301}. El grup està compost per les següents espècies:
Lasel·laïta és unfluorur de magnesi estructuralment relacionat amb aquest grup.
