Ròmul August,[a] nascut el461, va ser l'últimemperador romà d'Occidentde facto i el penúltimde iure[3] durant el475 i el476. Es desconeix la seva història després de la seva deposició. Fou nomenat pel seu pare, el generalOrestes, que s'havia rebel·lat contra l'emperadorJuli Nepot. El seu exèrcit es va veure superat per l'ofensiva de l'ostrogotOdoacre que finalment fou reconegut rei d'Itàlia,[4] el territori que encara quedava de l'antic Imperi Romà d'Occident.
Ròmul August era fill del generalOrestes, un militar probablement d'origen got nascut aPannònia, i de la filla del comte Ròmul, un noble romà delNòric. Orestes havia estat un col·laborador del rei delshunsÀtila, i, com a tal, havia viatjat aConstantinoble en missió diplomàtica.[5] Després de mort Àtila, Orestes es posà al servei de l'Imperi d'Occident; l'any474, l'emperador occidentalJuli Nepot el nomenà comandant en cap de la guarnició i li concedí el títol de patrici.
Aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, durant l'agost del475 Orestes organitzà un cop d'estat en què les tropes marxaren contraRavenna, i Juli Nepot fugí cap a laDalmàcia.[6]
Després de la fugida de Juli Nepot, Orestes controlava el poder a Itàlia; ara bé, per origen familiar, ell era mig bàrbar mig romà; per això, li va semblar més convenient no proclamar-se emperador ell mateix sinó col·locar al tron el seu fill Flavi Ròmul August, el qual fou coronat emperador d'Occident el31 d'octubre del475. Per la seva banda, però, l'Imperi d'Orient no reconegué pas Ròmul com a emperador sinó que continuava considerant com a legítim emperador d'Occident Juli Nepot, exiliat a Dalmàcia.
Ròmul August, un nen a qui el seu pare havia posat com a emperador, fou objecte d'escarni entre els seus contemporanis; un motiu de befa del noi era el seu nom mateixRòmul, el del mític fundador deRoma, nom que canviaven pel deMòmil (petita desgràcia), iAugust, el títol que l'any27 aC el Senat havia concedit aOctavi, després d'haver vençutMarc Antoni i haver quedat com a únic amo de l'imperi; la victòria d'Octavi August havia posat fi a les guerres civils delsegle i aC i havia dut a una etapa d'esplendor de l'Imperi; com que la situació de l'imperi al segle v, amb la majoria de les províncies occidentals envaïdes pels bàrbars, era precària, i Ròmul August no era, evidentment, un general victoriós com en el seu temps ho havia estat Octavi August, a Itàlia hom li posà el malnom d'Augústul (August el petit), d'ací que avui dia molts historiadors l'anomeninRòmul Augústul. Mai va ser reconegut fora d'Itàlia com un governant legítim.[7]
Només deu mesos després de la proclamació de Ròmul com a emperador, va produir-se una sedició de les tropes. La causa de l'alçament es trobava en el fet que a les altres províncies de l'Imperi d'Occident, els caps germànics aliats de Roma havien rebut la concessió de dos terços de les propietats dels terratinents romans, una mesura, però, mai no aplicada a Itàlia; ara bé, Orestes havia promès aquesta mena de concessió als mercenaris germànics si l'ajudaven a destronar Juli Nepot, una promesa que, després, Orestes va voler oblidar.[8]
El dirigent del motí fouOdoacre, rei delshèruls, qui posà setge a la ciutat de Ticinum (Pavia), on Orestes s'havia fortificat; un cop rendida i saquejada la ciutat, Orestes fou dut presoner aPiacenza, on va ser executat l'agost del476; Pau, germà d'Orestes, fou mort a Ravena, on, el4 de setembre del476, Odoacre obligà Ròmul a abdicar.[9][10]
AOdoacre li va fer pena matar un noi com Ròmul; per això, en va tenir prou fent-lo desterrar a la vil·la deLucul·le en una illa al golf deNàpols (Campània) que fou des de llavors un castell fortificat (Castell de l'Ou), amb una pensió anual pel seu sosteniment.[11][12] A partir d'aquest moment, resulta desconeguda la trajectòria vital de Ròmul August; no sabem quan va morir, però, segons sembla, pot ser que vers els anys507-511, Ròmul encara continués viu. Hi ha una carta escrita perCassiodor, el secretari deTeodoric el Gran que esmenta l'enviament d'una pensió a Ròmul l'any507 i probablement es tracta de Ròmul August.[13][14][15] En tot cas, després de la seva abdicació, no va representar cap mena de paper polític important.
El jove Ròmul August, agenollat, cedeix la corona a Odoacre. Dibuix de Charlotte May Yonge.
Després de l'abdicació de Ròmul, elsenat,Odoacre iJuli Nepot van enviar delegats a Constantinoble per entrevistar-se amb l'emperador d'OrientZenó; el cabdill delshèruls reclamava ser nomenat virrei d'Itàlia, mentre que Juli Nepot volia recuperar el tron perdut el475; al final, Zenó va decidir que Odoacre fos virrei d'Itàlia, però reconeixent l'autoritat de Juli Nepot com a emperador legítim; així, fins al480, quan morí assassinat, s'encunyaren monedes amb l'efígie de Nepot aItàlia, a laDalmàcia i als territoris de laGàl·lia controlats pel general romàSiagri.
Per això, s'ha generat la polèmica sobre si és correcte considerar, com generalment es fa, Ròmul August com a l'últim emperador d'Occident; al capdavall, després del476, Juli Nepot fou reconegut per l'emperador Zenó de nou com a emperador occidental; de fet, però, poca gent a Itàlia acatà l'autoritat de Juli el476; mentre que Odacre s'apropiava el títol derex per a ell.[16]El senat va escriure a l'emperador d'Orient perquè imposés la seva autoritat sobre Juli Nepot i Odoacre, tornant a unir els dos imperis (occident i orient) sota un sol governant. La carta deia: «a Occident ja no cal un emperador propi… la majestat d'un sol monarca és suficient per preservar i protegir, al mateix temps, tant Orient com Occident».[17] Zenó va respondre'ls que Juli Nepot era el seu legítim sobirà, però tampoc no va dur a terme cap mesura de pressió per obligar-los a obeir-lo; Zenó va reconèixer Odoacre com a patrici d'Itàlia i acceptà les insígnies imperials d'Occident quan Odoacre les hi envià.
No hi va haver cap altre emperador a Occident fins que el dia deNadal de l'any800 el papaLleó III coronà emperador el rei dels francsCarlemany.
Ròmul August és el protagonista de l'obra teatral deFriedrich DürrenmattRòmul el Gran, la qual tracta, amb moltes llicències respecte de la història, la fi de l'Imperi d'Occident. Per altra banda, Ròmul August és també un dels personatges de la novel·la deValerio Massimo ManfrediL'última legió, en la qual, després d'haver perdut l'imperi, Ròmul troba un nou destí aBritànnia; aquesta novel·la enllaça Ròmul amb les llegendes del reiArtús i del magMerlí.
↑Els historiadors antics l'anomenenAugustulus («el petit August»), un diminutiu que denota no només la seva jovenesa sinó també la brevetat del seu regnat i la manca d'autoritat que va tenir;august era el títol que adoptaven tots els emperadors, per tantAugustulus es podria traduir també com «el petit emperador».[1][2]
