 | «Sant Quirze i Santa Julita» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sant Quirze i Santa Julita (desambiguació)». |
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
Julitta(en) (Konya, segleIII -Tars, 304).Santa (16 de juny)Quirze (Konya, -Tars, 304).Santa (16 de juny)  | |||
| Naixement | Κηρύκος (Kērykos) iἸουλίττα (Iulitta) ca.301 isegle iii | ||
| Mort | 304 Tars | ||
| Sepultura | Auxerre; un bras i part del cap a la Catedral de Saint-Cyr et Sainte-Juliette deNevers; relíquies a diversos llocs de França | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Activitat | (Floruit: segleIV) | ||
| Màrtirs | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana,Església Assíria Oriental,Església Ortodoxa Copta,Església Siríaca,Església Ortodoxa Grega | ||
| Pelegrinatge | Nevers,Tournai | ||
| Festivitat | 16 de juny (15 de juliol a Orient) | ||
| Iconografia | Un nen i una dona, junts; el nen sol, despullat sobre un os; en el martiri, el nen llençat per una escala o al terra | ||
| Patró de | Nens que pateixen tortures o malalties;Nevers,Calella,Durro (festa petita); a Catalunya, Quirze era patró dels ganduls | ||
Quirze (en grecΚηρύκος (Kērykos)), oCiríac oCir, i sa mareJulita oJulieta (en grec,Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 aTars. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com asants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens. La seva festivitat és el 16 de juny.
Algunes d'aquestes llegendes es van originar en la confusió amb un altre nen màrtir anomenatCiriac d'Antioquia. Es deia queConstantí I va descobrir les relíquies de Quirze i Julita i va edificar un monestir aConstantinoble per guardar-les, a més d'una església aJerusalem. Al segle iv, SantAmador, bisbe d'Auxerre, va portar-ne algunes relíquies d'Antioquia a l'abadia d'Auxerre, on es va estendre ràpidament el seu culte.
A França era conegut com aSaint Cyr, donant nom a molts llocs. D'aquí passà a la península Ibèrica, especialment aCatalunya, on abunden els topònims amb la forma Quirze i les ermites que hi són dedicades:Sant Quirze de Besora,Sant Quirze Safaja,Sant Quirze de Pedret, etc.
Ja al segle vi, però, les actes del martiri de Quirze i Julita van ser consideradesapòcrifes pels pseudo-gelasians.
La tradició els fa cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren aTars quan la persecució decretada per l'emperadorDioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel governadorDomicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.
El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada. Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.
Una llegenda originada aNevers diu queCarlemany va somniar que en una cacera l'atacava un os salvatge i que n'era salvat per l'aparició d'un nen que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l'emperador que el nen era Sant Quirze i que li demanava que reparés el sostre de la seva església a Nevers.
Obresː
_Frontal_d%2527altar_de_Durro_-_Museu_Nacional_d%2527Art_de_Catalunya.jpg)
