Unquinqué ocalell[1] és unllum de taula amb unble alimentat generalment ambpetroli, d'intensitat lluminosa variable, que fou el primer llum dissenyat científicament.[2]
Fou inventat el 1782 pel físic suísAimé Argand (1755-1803) i patentat aAnglaterra el 1784. Fou perfeccionat posteriorment pel farmacèutic francèsAntoine Arnoult Quinquet (1745-1803), llinatge del qual se'n deriva el nom.[3]
Consta d'un ble immergit en un dipòsit de vidre, porcellana, metàl·lic, etc, situat a la part inferior, i proveït d'un tub de vidre vertical, situat a la part superior del dipòsit. Elcremador d'Argand està situat entre el dipòsit i el tub de vidre, i consisteix en unametxa cilíndrica allotjada entre dos tubs metàl·lics concèntrics. El tub interior proporciona un pas a través del qual l'aire ascendeix pel centre per a mantenir lacombustió en la superfície interna de la flama cilíndrica més que en la superfície exterior. El cremador disposa d'un mecanisme de regulació mitjançant una rodeta que permet de treure més o menys ble a l'exterior dels tubs metàl·lics, la qual cosa fa que hi hagi una més o menys grossaflama i, per tant, major o menorintensitat lluminosa. El tub de vidre fa les funcions dexemeneia i permet l'entrada d'aire per la seva part inferior establint-se un corrent d'aire a l'interior que manté lacombustió de laflama i permet cremar de manera més completa elcombustible;[2] disposa també generalment d'unpàmpol exterior de decoració.[4]
