Quierzy oQuierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió delsAlts de França, travessat pel riuOise entreNoyon iChauny. Antiga vil·la reial i imperial és ara un tranquil poble. El seu nom llatí apareix comCariciacum, Carisiacum, Charisagumi Karisiacum.
Setembre838: concili de Quierzy. Condemna dels frares de l'abadia deSaint-Calais (diòcesi de Le Mans). Condemna d'algunes de les opinions litúrgiques d'Amalari de Metz.
Després del891: elsNormands s'instal·len en la regió. Quierzy i els seus voltants són completament destruïts pels invasors nòrdics.Hug Capet, que prefereix residir a ciutat, dona les seves terres de Quierzy al bisbe deNoyon. Aquest darrer hi va fer construir una fortalesa per defensar-se del poderóssenyor de Coucy. La terra passà llavors a les mans de la nissaga delsChérisy, després delsMontmorency, delsRoye, delsHalluin,Brûlart iBussy-Rabutin fins a larevolució.
1914-1918: Quierzy és ocupat per l'exèrcit alemany des de l'estiu 1914, i es troba prop del front durant tota la guerra. El1917, els alemanys obligats de retirar-se destrueixen sistemàticament tota la regió. Quierzy és llavors alliberat una primera vegada pel 4t de spahis. El poble va conèixer encara importants destruccions el1918 en el moment de les batalles de l'Ailette i de l'Aisne abans de ser definitivament alliberat l'agost de 1918 pel 330è regiment d'infanteria. Les dones americanes de la secció civil de l'AFFW, futurCARD, ajuden a la reconstrucció de la regió.
1939-1945: Quierzy és de nou el teatre dels combats decisius deljuny de 1940 sobre la LíniaWeygand (sector del 18è regiment de tiradors algerins i de la 87è D.I.A.). El poble és alliberat al començament de setembre de 1944 per la5a divisió blindada dels Estats Units.
No queda res de la residència reial delspipínides i delscarolingis; un rastre de la rasa és visible als camps a la carretera de Manicamp a la sortida de Quierzy. L'actual castell de Quierzy fou reconstruït al segle xv sobre la fortalesa dels bisbes deNoyon de la qual una torre és encara visible prop de les vores de l'Oise en direcció a l'estació.