Quercus pubescens | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Quercus Cortex |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194223 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus pubescens Willd. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Quercus humilis (Mill) |
| Distribució | |
 | |
Elroure martinenc (Quercus pubescens)[1] és unarbrecaducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres. És el roure per excel·lència delspaïsos submediterranis. ACatalunya es troba alsboscos demuntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Està catalogat com aespècie vulnerable.
El seu tronc és tort si l'arbre creix aïllat, però dret al bosc; l'escorça és marronosa i fissurada, presenta una capçada ampla i clara. Té les fulles de 5 a 10 cm de llargada, densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pènduls i les femenines estan envoltades d'un involucre d'on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d'ovoide allargat i molt escarpat, amb el peduncle curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames molt cenyides.
Als llocs de transició, es pot confondre amb elroure de fulla gran, amb el qual s'hibrida fàcilment.
És una espècietermòfila, encara que suporta bé el fred, iheliòfila. Forma boscos clars. Té una bona resistència als incendis. Es distribueix en l'àrea de lamuntanya mitjana, típicament a l'estatge submontà, encara que pot pujar més amunt dels 1.500 m d'altitud en vessants càlids. El seu màxim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. És típic delclima medioeuropeu submediterrani omediterrani muntanyenc i creix en tota mena de sols, encara que en prefereix els calcaris.
Es distribueix per l'Europa meridional, des del nord-est de lapenínsula Ibèrica, passant perItàlia i elsBalcans, fins a l'Àsia Menor. Dins del territori català, és abundant als boscos de la muntanya mitjana i, des delsPirineus a la zona litoral, fins a Barcelona. En condicions naturals encara ocuparien més superfície, ja que actualment només es conserven, sovint força malmesos, als vessants que no són adequats per a altres usos. Les comarques amb més roures martinencs i híbrids sónOsona (més de 20 milions), elPallars Jussà (més de 15 milions), elBerguedà (8 milions) i l'Alt Urgell i elSolsonès (7 milions). A les comarques delBerguedà i al Solsonès, se n'espera un important increment arran dels grans incendis forestals.[2]
Per la seva altura, és capaç de dominar moltes espècies que s'afebleixen en no rebre il·luminació i, per tant, les rouredes solen ser forçamonoespecífiques, en absència d'intervenció humana. L'aspecte més típic és el d'unaroureda pura, encara que s'hi poden barrejar exemplars depi roig o, més rarament, defaig. L'estrat arbustiu és ben desenvolupat i divers, al contrari de l'estrat herbaci, que acostuma a ser bastant esclarissat.
La roureda de roure martinenc, sent una formació ben adaptada als hàbitats del nostre país, i tenint una bona resistència al foc, pot fer en molt bones condicions lesfuncions genèriques del bosc, tals comprotecció del sòl,regulació hidrològica, generació debiodiversitat,valors paisatgístics. Històricament, la fusta del roure martinenc va ser utilitzada per a la producció de carbó. Actualment s'explota com a llenya de cremar, i en bones estacions pot donar fusta de serra. Aquestes rouredes, en densitats baixes (adevesades), han estat utilitzades com a zones de pastures, i en alguns llocs del país encara tenen aquesta utilització. A voltes, han estat substituïdes perpinedes depi roig o depinassa, de creixement més ràpid, encara que de pitjor comportament al foc.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}