Queen és un grup derock britànic format el1970 pel cantantFreddie Mercury, el guitarristaBrian May, el baixistaJohn Deacon i el bateriaRoger Taylor. És un dels principals grups de música del segle xx i és considerat un dels millors de la història, sent alhora un dels majors influents de la música actual, en especial dins delrock dur i elheavy metal.
El grup va néixer després de la separació del grupSmile del qual Brian May i Roger Taylor en formaven part. El1971, després de buscar per un temps un baixista, s'hi incorporaJohn Deacon, que seria el baixista definitiu del grup, conformant així la formació del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) a la ciutat deLondres,Anglaterra, el1971.[1]
Queen va patir la baixa de dos dels seus integrants (Freddie Mercury, mort el1991, i John Deacon, retirat des del1997). No obstant això, actualment la banda continua en actiu amb dos dels seus membre originals (Brian May i Roger Taylor), i amb la incorporació del cantantPaul Rodgers entre2004 i2009 i d'Adam Lambert des del2011 fins a l'actualitat.
Queen és considerat una de les millors agrupacions musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. A més, amb unes vendes estimades de al voltant de 200 milions d'àlbums, Queen és un dels grups més exitosos de tots els temps;[2] el seu primer àlbum recopilatori,Greatest Hits (1981), és encara l'àlbum més venut en la història delRegne Unit amb 6 milions de còpies venudes en aquest país.[3][4][5] Queen va ser nomenat el tretzè millor artista de hard rock de tots els temps en una llista elaborada per VH1 (VH1 's 100 Greatest Artists of Hard rock list);[6] a més, en un sondeig realitzat per l'emissora BBC Radio 2 el 2007, Queen va ser escollit com «el millor grup britànic de tots els temps».[7] La revistaRolling Stone va incloure el grup a la seva llista "Els millors artistes de tots els temps, a la posició 52.[8]
El 1965Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Sour Milk Sea, coneixTim Staffell, llavors cantant i baixista del grupSmile, del qual també formaven partBrian May iRoger Taylor.[15] Un any després, Smile fitxa per Mercury Records i enregistra unsingle sense èxit. Tot i això fa concerts importants compartint escenari ambPink Floyd o Free. Uns quants anys més tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.
Durant l'any1969, Faroukh (més conegut com a Freddie) iRoger Taylor obren una parada de roba al mercat deKensington (Londres), fet que els porta a conèixer l'àmbit més modern i informal de la zona, agafant referències pels seus temes.[16] El1970 Tim Stafell abandona Smile,[17] peròBrian May,Roger Taylor iFaroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop en1971. Després d'intentar-ho amb tres baixistes diferents, finalment se'ls afegeixJohn Deacon,[1] completant el grup, que va restar igual durant vint anys.[14]
El1972 treballen en el primer àlbum, i el1973 apareix el primer single, «Keep Yourself Alive». Abans de la publicació definitiva del disc, Freddie Mercury intenta llançar música en solitari sota el nom deLarry Lurex i publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perquè Larry Lurex representa una paròdia del rocker Gary Glitter, que el públic no accepta de bon grat.
El primer àlbum, titulat simplementQueen, surt a la venda el 1973, després d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en què a l'estudi de gravació no hi anava a gravar ningú. El grup realitza la seva primera gira aAnglaterra, com a teloners deMott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc, anomenatQueen II. «Seven Seas Of Rhye», escrita per Freddie, dona a Queen el seu primer gransingle, al qual va seguir una reeixida gira amb record de vendes que acaba alRainbow Theatre de Londres. També van de gira per primer cop aEuropa,Austràlia iAmèrica (a aquesta última, telonejant Moot the Hoople, juntament ambAerosmith).
El1974 surt a la venda el seu tercer disc,Sheer Heart Attack. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició de les llistes amb «Killer Queen», que va ser nominada per a unpremi Ivor Novello. El grup realitza la seva primera gira perJapó. Ja en aquella època, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versió de l'himne d'Anglaterra, «God Save The Queen», que havien enregistrat especialment pels directes.
Queen fitxa perEMI passat un any de la publicació del seu tercer disc, i es disposen a gravar el seu disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single publicat d'aquest disc serà «Bohemian Rhapsody», amb el qual aconsegueixen el seu primer número 1 a les llistes, iFreddie Mercury, el seu autor, guanya un nou Premi Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen,A Night At The Opera. El disc acaba amb una versió actualitzada de «God Save The Queen», la qual, des d'aquell moment, és la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. El1976 editen el seu cinquè disc,A Day At The Races, recolzat pel single «Tie Your Mother Down». Queen toquen alHyde Park deLondres, sent aquest concert el major que s'hi havia fet fins llavors.
El primer any de ladècada dels 1980, Queen treu a la venda el seu vuitè discThe Game amb el qual mostren un canvi musical força radical en allunyar-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. un dels singles de l'àlbum, «Crazy Little Thing Called Love» és número 1 arreu del món, mentre que «Another One Bites the Dust» es transforma en el principal èxit de Queen alsEstats Units. Reben el premi «Millor grup» per Dick Clarke; en aquest moment ja han venut 45 milions d'àlbums. També per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi. La gravació deThe Game, va ser alternada amb l'enregistrament per encàrrec de la banda sonora de la pel·lícula futuristaFlash Gordon, que apareixeria l'any següent com el seu novè disc.
L'any següent, Queen actua aSud-amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre preferia. També actuen a Montreal, d'on en trauran el vídeoWe Will Rock You. Aquesta gravació es reeditarà l'any2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada comRock In Montreal. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, «Under Pressure», que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament ambDavid Bowie. El grup publica el seu primer àlbum recopilatori, anomenatGreatest Hits, el qual edevé tot un èxit.
Freddie Mercury grava diverses cançons entre1981 i1983 ambMichael Jackson, inclosa una demostració de "State Of Shock", "Victory" i "There Must Be More to Life Than This".[18][19] Am tot, en cap moment no es va publicar oficialment cap d'aquestes col·laboracions, tot i que encara existeixen enregistramentsbootleg. Finalment Jackson va gravar el single "State Of Shock" ambMick Jagger per a l'àlbumVictory delsJacksons.[20] Mercury va incloure la seva versió en solitari de "There Must Be More To Life Than This" en el seu àlbum primer àlbum en solitariMr. Bad Guy.[21] També aquesta cançó va ser reelaborada i publicada per Queen en el seu àlbum de recopilacióQueen Forever el 2014.[22]
Ja al1982, Queen publica el seu desè discHot Space, que és considerat com el disc més criticat pel públic que els venia seguint des de sempre, ja que per a l'ocasió el grup s'havia inclinat gairebé del tot cap al pop més discotequer. Durant la següent gira toquen al camp Elland Road aLeeds, a Milton Keynes Bowl (dels quals el2006 se n'editarà un CD i DVD sota el títol deQueen on fire - Live at the Bowl), a Bedfordshire i al Seibu Lions deTòquio. El baterista del grupRoger Taylor treu el seu primer disc en solitari,Fun In Space. Mercury i Taylor van cantar al disc d'estudi deBilly Squier,Emotions in Motion.[23]
L'any1983 Queen decideix prendre's un any sabàtic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb el guitarristaEddie Van Halen, que apareixerà sota el nom deStar Fleer Project. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitariStrange Frontier.
Després d'aquest descans, Queen publicaThe Works, el seu onzè disc. Com a singles publicats destaquen «It's A Hard Life», «I Want To Break Free», «Hammer To Fall» i «Radio Ga Ga». Per al videoclip de «I Want To Break Free», es mostra tot el grup de dones com a paròdia d'una telenovel·la anglesa. AEuropa fa molta gràcia, però alsEstats Units no ho troben tant graciós i el vídeo és censurat. Més tard, Freddie contribueix amb la cançó «Love Kills» a la restauració de la pel·lículaMetropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel·lícula. Aquests decorats són utilitzats per a l'enregistrament del videoclip de «Radio Ga Ga» i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.
Queen comença l'any1985 fent doblet alRock In Rio, on compartiran escenari amb artistes comIron Maiden,AC/DC,Scorpions iJudas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari,Mr. Bad Guy. També toquen aSud-àfrica només per a espectadors no segregats (era l'època de l'apartheid) i dona els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continuen la gira mundial tocant per última vegada a la seva història al Japó. Finalitzen la gira actuant al llegendari concert multitudinariLive Aid, que se celebra simultàniament alsEstats Units iAnglaterra, on l'esdeveniment té lloc a l'Estadi de Wembley deLondres. La raó del festival és recaptar diners per a Etiòpia. Van compartir escenari ambPhil Collins,Bob Geldof,David Bowie, i Status Quo entre molts altres, però sobretot va ser la seva presentació de vint minuts la més recordada fins avui dia, i la que ha aconseguit ser considerada per la crítica i els fanàtics de la música com una de les millors de la història, si no la millor. A finals d'aquest mateix any, Queen edita el primer single del seu futur nou treballOne Vision i passa també a formar part de labanda sonora deIron Eagle.
Ja al1986, surt a la venda el dotzè disc del grup,A Kind Of Magic. Gran part de les cançons d'aquest disc haurien estat requerides com a banda sonora de la pel·lículaEls Immortals (Highlanders). Queen realitza la seva última gira «Magic Tour», que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'Estadi de Wembley. La gira es va allargar amb alguns concerts de més, entre els quals destaca el Nepstadion de Budapest, el primer i únic concert que Queen realitza al bloc oriental del teló d'acer. La gira finalitza aKnebworth House, Anglaterra, amb una audiència de 180.000 persones, i amb el que va ser l'últim concert de la història de Queen en la seva formació original. Durant aquest temps l'àudiència de Capital Radio va votar «Bohemian Rhapsody» el millorsingle de la història. A finals d'any es publica el segon disc en directe del grup,Live Magic, que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley, el Knebworth Park de Londres i el Nepstadion de Budapest. Després d'això, Queen annuncia que es prenen un altre descans, cosa que alguns mitjans anuncien com una dissolució.
L'any1987 Freddie coneix una de les seves heroïnes,Montserrat Caballé, aBarcelona, i decideixen treballar plegats.[14] Al mateix temps Brian May comença a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran en cançons de Queen. Roger Taylor crea un grup paral·lel, The Cross, que treu el seu primer discShove It. Brian May també produeix l'àlbum de l'actriu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.
El 1988 la col·laboració de Mercury i Caballé dona lloc aBarcelona. Com a single hi apareix la cançó homònima del disc, que des de llavors va ser considerada la cançó oficial delsJocs Olímpics del 92 celebrats a aquesta ciutat. Aquest any comencen a sorgir els primers rumors sobre la possibilitat que Freddie Mercury sigui portador del virus delSIDA.
Amb tot, l'any següent,1989, Queen torna a grabar un àlbum, que s'anomenaThe Miracle. Com a singles d'aquest destaquen «I Want It All», «The Miracle», «The Invisble Man», i «Breakthru». El grup annuncia que després del disc no hi haurà gira; això fa que cobrin més força els rumors sobre la seva malaltia.
1990-1993:Innuendo, mort de Freddie Mercury, i projectes en solitari
El primer any de la novadècada dels 90, Queen rep el premi a grup més popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor, amb el seu grup paral·lel The Cross, treu el seu segon disc, anomenatMad, Bad and Dangerous to Know.
El1991 surt a la venda l'àlbumInnuendo, que es col·loca a les primeres posicions de les llistes britàniques, al igual que el seusingle homònim. També com a singles destacables hi apareixen «Headlong», «I'm Going Slightly Mad», «These Are The Days Of Our lives», i «The Show Must Go On». Al videoclip de «I'm Going Slightly Mad» Freddie Mercury apareix amb una gran quantitat de maquillatge que continua donant força als rumors sobre la SIDA. «These Are The Days Of Our Lives», significa l'última vegada que Freddie Mercury grava un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Mercury cada vegada més.
Brian May participa en el festivalLas leyendas de la Guitarra deSevilla, amb motiu dels actes previs a la Expo '92, juntament amb guitarristes i altres músics consagrats comSteve Vai,Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone d'Extreme, Joe Walsh,Paul Rodgers, oCozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segon recopilatori de Queen,Greatest Hits II.
També de part de May apareix «Driven By You», el seu primer single en solitari. És l'adaptació rockera d'una cançó orquestrada que havia compost per encàrrec, per a una campanya publicitaria de la marca automovilística Ford (concretament, pel Ford Mondeo).
L'estiu de 1991 van actuar alFestival de Knebworth, l'últim concert ambFreddie Mercury,[24] que va morir a casa seva a Londres el 24 de novembre del 199 degut a una bronco-pneumònia provocada per lasida, als 45 anys. Fins al dia abans, no havia fet pública de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.
Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari,Back To The Light. Va aconseguir la seva posició més alta a les llistes amb el single «Too Much Love Will Kill You», cançó que ja havia estat gravada a les sessions deThe Miracle però no s'havia publicat finalment al disc per qüestions editorials, i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.
El1993 Brian May surt de gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra rítmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho farà en grans estadis com a tel·loner de Guns N' Roses, i després com a cap de cartell en locals més modestos completant una gira per Europa i Japó. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari, anomenatHappiness?.
1994-1997:Made In Heaven i últims anys de Queen amb John Deacon
El1994 els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per començar a treballar en el discMade In Heaven, que surt a la venda el1995, sent l'últim àlbum de Queen, amb algunes cançons posteriors a la gravació deInnuendo («A Winte's Tale», última cançó que compon Freddie Mercury amb la resta del grup, i «Mother Love», última cançó que arriba a cantar i que és completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos («Made in Heaven» i «I Was Born To Love You» de Freddie Mercury en solitari i «Heaven For Everyone» de The Cross), i d'altres que per motius diversos no s'havien inclòs en els discos anteriors de Queen («My Life Has Been Saved», «Too Much Love Will Kill You», «It's A Beautiful Day», «Let Me Live», «You Don't Fool Me»). En gairebé tots els casos, les cançons són regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.
L'any 1997 té lloc l'última aparició en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John «The Show Must Go On» aParís. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopilatoriQueen Rocks amb la base de «I Can't Live With You» deInnuendo regrabada en una versió més potent que l'original. Però destaca sobretot un tema nou de Queen, compost per Brian May i gravat pels tres supervivents. Tot i això, en un principi aquesta cançó havia d'anar al disc nou que tenia previst Brian May per a l'any vinent:No-one But You (Only The Good Die Young). Després d'això, John Deacon es retira definitivament de la música.
1998-2008: Projectes diversos i Queen + Paul Rodgers
El1998 Brian May publica el seu segon disc en solitari,Another World. Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de trànsit, la gira es realitza amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitariElectric Fire i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pel·lículaFúria.
L'any següent es publica el recopilatoriGreatest Hits III, que inclou cançons delMade in Heaven, temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, col·laboracions amb George Michael o Elton John i rareses.
Entre el2002 i el2005 Brian May i Roger Taylor realitzen diverses activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'expresident deSud-àfricaNelson Mandela a través de la seva Fundació 46664, i co-produeixen el musicalWe Will Rock You que es realitza a partir de cançons de Queen. També participen en els actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra i col·laboren amb diversos artistes comRobbie Williams,Foo Fighters o Jeff Scott Soto.
A la fi de 2004, el guitarrista Brian May i el bateria Roger Taylor van anunciar que tots dos es reunirien i tornarien a sortir de gira el 2005 al costat dePaul Rodgers (cantant fundador de les bandesFree iBad Company); encara que la major part del repertori és de cançons de Queen, també n'hi apareixen de Bad Company, de Free i de Paul Rodgers en solitari. La nova formació va rebre el nom de "Queen + Paul Rodgers". El baixista John Deacon (retirat de la banda), va declinar participar-hi,[25] sent reemplaçat pel baixista Danny Miranda (membre deBlue Öyster Cult). Altres membres de la gira van ser el teclistaSpike Edney, que ja va tocar teclats i ocasionalment guitarra en els concerts en viu de Queen des de 1984, i el guitarristaJamie Moses, que va començar a treballar amb Brian May en els seus projectes solistes a principi dels anys 90. D'aquesta gira, que va ser batejada com "Queen + Paul Rodgers Tour", es van publicar els DVDReturn of the Champions, on hi apareix una cançó nova de Roger Taylor, «Say It's Not True», iSuper Live in Japan. Posteriorment treurien dos discos més, un d'estudi titulatThe Cosmos Rocks i el directeLive In Ukraine.
Temps després, l'any2007, s'anuncia la gravació d'un disc com a Queen & Paul Rodgers amb temes nous i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single «Say It's Not True» gravada en estudi amb el grup al complet. El2008 Queen & Paul Rodgers realitzen llurs primeres aparicions en directe. Primer a la televisió anglesa on presenten un altre tema nou: «C-Lebrity». Després, participen en els actes de celebració del 90è aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de «C-Lebrity».
Des del2011, Brian May i Roger Taylor realitzen concerts juntament amb el cantant estatunidenc Adam Lambert sota el nomQueen + Adam Lambert. El 18 de setembre de 2015 es van presentar a la 6a edició del festivalRock In Rio davant de 82.000 persones. Durant aquesta gira van recórrer diverses ciutats dels Estats Units, Europa, Àsia i Sud-amèrica.
.jpg)
