Es creu que el seu nom prové de l'alt alemanytwarc.[7] La seva duresa és de 7 en l'escala de Mohs i presenta una densitat de 2,65 g/cm³. El quars sovint presenta macles i l'exfoliació és molt rarament visible. El quars és conegut per les seves propietats piezomètriques i abrasives, propietats que han fet del quars un mineral àmpliament utilitzat durant la història però sobretot els darrers anys.[8] El quars és un dels minerals amb més varietats; aquestes varietats es poden dividir en varietats macrocristal·lines (cristalls visibles a ull nu) i varietats microcristal·lines (cristalls no visibles a ull nu). De les varietats macrocristal·lines, els espècimens més coneguts són elcristall de roca, elquars fumat, elquars rosa, l'ametista, lacitrina, elquars blau, eljacint de Compostel·la i l'ull de tigre. De les varietats microcristal·lines destaquen lacalcedònia, l'àgata (una subvarietat de calcedònia), l'ònix, eljaspi i l'aventurina.[1]
L'origen de la paraulaquars no és obvi. La hipòtesi més estesa diu que deriva de la paraulaalemanyaquarz i de la seva predecessora en l'alt alemanytwarc, que probablement es va originar de l'eslau.[7] Elsgrecs l'anomenavenkrystallos (engrec:κρύσταλλος), iSèneca,Plini el Vell oParacels donaven per bona la idea que el quars era aigua gelada comprimida i convertida en roca; de fet, l'arrel gregaκρύοσ significafred, mentre queστέλλειυ significacontraure's osolidificar-se.[b][9] El primer document imprès que utilitza la paraulaquertz va ser publicat anònimament l'any1505, i va ser atribuït a unfísic de la ciutat deFreiberg,Alemanya anomenat Ulrich Rühlein von Kalbe.Georgius Agricola utilitzava per a referir-se al quars els termesquertze,crystallum,silicum,silex isilice. L'any1941 es va proposar un origen etimològic per a la paraula quars. Segons aquesta proposta, els miners deSaxònia anomenaven lesvetes gransgänge i a les més petitesquerklüfte; el nomerz oertz s'utilitzava per a denominar lesmenes. És possible que la unió dequerklüfte iertz donés origen al termequerkluftertz.[10]
El quars és un mineral fàcilment identificablede visu, tot i que la gran quantitat de varietats i el gran nombre decolors que pot presentar poden comportar algun problema a l'hora de diferenciar-lo d'alguns altresminerals. El quars pot presentar una gran quantitat de colors (rosa, vermell, groc, taronja, verd, blau...) o pot ser incolor. El quars es diferencia de la resta de minerals perquè mai presenta alteració niexfoliació; la sevaduresa és de 7 en l'escala de Mohs (ratlla elvidre i l'acer) i sovint presentamacles. Si es troba formantcristalls idiomòrfics, sovint presentahàbit prismàtic de base hexagonal; els prismes són acabats en una o dues piràmides (una per cantó).
Quan s'observa el quars en unmicroscopi òptic amb llum transmesa, es pot fer de dues maneres diferents: amb llum normal i ambllum polaritzada creuada. Si s'observa amb llum normal el quars apareix incolor (deixa passar la llum); i amb uníndex de refracció n = 1,54. Depenent del tipus de roca que analitzem amb el microscopi, els grans de quars presentaran diferent aspecte (idiomòrfics, al·lotriomorfs...). El quars sol presentar un relleu baix en comparació amb els altres minerals. Es poden observar les fractures concoidals però mai l'exfoliació ni les macles. Quan s'observa amb llum polaritzada creuada, el quars presenta colors d'interferència (aquests varien segons el gruix de lalàmina). Aquests colors solen ser tons grisos (gris de primer ordre) i blancs (blanc de primer ordre), tot i que també poden ser ocres o pastel. Presenta habitualment unaextinció recta (cada 90 graus), tot i que a vegades pot presentar extinció ondulant; en aquest cas, es pot observar com un mateix cristall de quars s'extingeix per zones, és a dir, que primer s'extingeix una zona i després una altra (ho podeu comprovar en elGIF que trobareu en aquesta secció). L'extinció ondulant sovint és indicativa que el mineral ha sofert certadeformació. El quars presenta unabirefringència baixa i un caràcter òptic uniaxial positiu (+). Es pot confondre amb altres minerals com lacordierita o elsfeldespats. De la cordierita es diferencia perquè el quars mai presenta alteració, i la seva superfície és neta, mentre que la de la cordierita no; dels feldespats es diferencia perquè aquests últims, al contrari que el quars, solen presentarzonació, macles i alteracions.[11][12][13]
Extinció ondulant en el quars d'un ortogneiss (llum polaritzada creuada).
Grans de quars en roca sedimentaria (llum transmesa normal a dalt i llum creuada polaritzada a baix).
Cristalls de quars en roca ígnia (llum transmesa polaritzada creuada).
Grans de quars en quarsita (llum polaritzada creuada).
"Flors de quars" (llum polaritzada creuada i amb compensador).
Morfologia del quars (part inferior de la imatge) amb les formes bàsiques (part superior de la imatge)
Elscristalls de quars ben formats (idiomòrfics) poden presentar formes diferents segons variïn les seves condicions de formació. Les morfologies sovint poden donar nom a algunes varietats; en aquest apartat s'expliquen algunes de les formes més freqüents i característiques del quars així com el perquè d'aquestes. Per a entendre les formes més complexes del quars és necessari comprendre primer les més bàsiques, ja que a partir de la combinació d'aquestes es formen les altres.[14] Les figures bàsiques a partir de les quals es desenvolupa la morfologia del quars sónː elsromboedres positiu i negatiu, elprisma hexagonal, el pinacoide basal, la bipiràmide trigonal, el trapezoedre positiu i el romboedre escarpat (vegeu la taula). Aquestes figures bàsiques es combinen per a donar lloc a la morfologia del cristall, tot formant les cares d'aquest.[15][14]
Els romboedres (tant negatiu com positiu) són presents en la pràctica totalitat dels cristalls de quars; les cares que conformen són anomenadescara r (positiu) icara z (negatiu).[14] La geometria d'ambdues formes és idèntica, les dues presenten morfologiacúbica, però elsangles de les cantonades delsparal·lelepípedes són 85,2° i 94,8° i no pas 90°. Una simple combinació de les dues formes, la positiva i la negativa, genera una figura molt similar a unapirita ogalena maclada, tot i que aquesta combinació no genera macles, i en el quars no se n'observen amb aquesta forma. La intersecció dels dos romboedres correspon alvolum que aquests dos ocupen, i per tant, si eliminem qualsevol volum que només pertany a un romboedre (que no es troba compartit amb l'altre) observarem una bipiràmide hexagonal.[15]
Els cristalls de quars acostumen a desenvolupar-se una mica més ràpid en les cares z que en les cares r. Amb aquesta afirmació caldria pensar que les cares z són més extenses que les r, però és totalment a la inversa. El creixement esdevé perpendicular a les cares, motiu pel qual si una de les cares creix més ràpidament la seva superfície es redueix. Les cares r solen ser més grosses i fins i tot, a vegades, les cares z són absents. La intersecció entre les formes r i z no és sempre una bipiràmide hexagonal però si que sempre presenta simetria trigonal.
Formes bàsiques del quars (A: romboedre positiu; B: romboedre negatiu; C: combinació de A i B; D: prisma hexagonal; E:bipiràmide trigonal; F: trapezoedre (x).
En el cas del prisma hexagonal (m), es troba present en la majoria de cristalls de quars que creixen lliurement.[14] Degut al seu patró de creixement característic, els cristalls de quars que es formen engeodes odruses volcàniques sovint no presenten hàbits formats amb prisma hexagonal (no presenten cares m). El prisma hexagonal és una forma que consisteix bàsicament en les parets del prisma, anomenadescares m. Aquestes cares són paral·leles a les parets de la cel·la unitat. Les cares m sovint presenten una estriació horitzontal (perpendicular a l'eix c);[16] aquestes estries conformen una característica important del quars, tot i que no sempre són presents. Les estries no són exclusives del quars, sinó que són presents en molts altres minerals com la pirita o laturmalina. Hi ha certa controvèrsia sobre l'origen d'aquestes estries.[16] Mentre alguns científics defensen que són degudes a alteracions ambientals durant la formació dels cristalls, altres defensen que són degudes a canvis de ritme de creixement de les cares.[15][16]
El pinacoide basal és una forma freqüent en molt minerals, la seva cara corresponent (cara c) és molt rara en el quars.[14] La seva presència sovint s'associa a processoscorrosius.[17]
La bipiràmide trigonal és una forma remarcable, ja que és una forma constituïda pertriangles, tot i que en els cristalls es troba present tot formant rombes perfectes; s'anomenacara s.[14] No és tant freqüent com les cares r, z o m i en alguns ambients de formació mai es manifesta. No s'acostuma a trobar enametista, quars ferruginós,rosa olletós. A vegades la cara s només s'observa com una línia prima, com passa amb els diamants d'Herkimer (vegeu l'apartat varietats en aquest mateix article).[15]
Eltrapezoedre és una figura complicada d'entendre a simple vista. Es troba formada per sisquadrangles iguals. El trapezoedre positiu és el que reflecteix les propietats de simetria del quars. La presència d'aquesta forma fa que el quars es trobi dins la classe de cristalls amb simetria trigonal-trapezoèdrica, amb elsímbol de Hermann-Maugin 3 2. Les cares que genera es coneixen com a cares x.[14] Les cares x són les millors cares dels cristalls per a poder saber amb certesa si el cristall presentamaclat, és dextre o senestre.[15]
El romboedre escarpat és similar als romboedres r i z,[14] però aquest presenta una elongació en l'eix c. Els romboedres escarpats que s'orienten com els romboedres r s'anomenen positius, i els que s'orienten com z s'anomenen negatius. Normalment a les cares que formen no se'ls hi assigna una lletra, a vegades s'anomenen com M o Ψ (psi).[15][14]
De la combinació de les diferents formes bàsiques es forma uncristall de quars que presentarà diferents cares com a producte d'aquesta combinació. Depenent de les formes bàsiques que es combinin i de les cares que siguin presents en el cristall, es poden generar diferentshàbits amb diferents simetries. L'hàbit del cristall sol reflectir les condicions de formació d'aquest. Tot i que s'han dut a terme diversos estudis al respecte, encara no se sap amb certesa la relació entre l'hàbit dels cristalls i les condicions de formació.L'hàbit més freqüent és l'hàbit prismàtic. En aquest cas, els cristalls presenten les cares r i z ben desenvolupades, així com el prisma hexagonal.A més a més de l'hàbit prismàtic existeix l'anomenat hàbit trigonal; aquest presenta una simetria rotacional triple. El típic hàbit trigonal es caracteritza per la manca de desenvolupament de les cares z. Per altra banda, l'hàbit hexagonal o pseudohexagonal (pseudo perquè el quars no cristal·litza en el sistema hexagonal) no presenta diferències entre les cares r i z, també presenten un desenvolupament del prisma hexagonal. Aquestes cares m poden estar poc representades, passant a formar així hàbits tipus Cumberland, on les cares m poden arribar a ser-hi absents.Aquests hàbits són els més freqüents, però també hi ha de més rars descrits en algunes localitats concretesː l'hàbit de Dauphiné (anomenat perDauphiné, l'antiga denominació delsAlps a l'altura deGrenoble) presenta les dues cares romboèdriques altament desenvolupades. Aquest hàbit no s'ha de confondre amb les macles de Dauphiné.L'hàbit de Tessin es caracteritza per presentar un prisma hexagonal més prim a la punta del cristall i que es va eixamplant conforme ens acostem a la base. El quars que presenta aquest hàbit sol formar-se a temperatures d'uns 500°C, a partir de fluids rics endiòxid de carboni.L'hàbit cúbic o pseudocúbic (també ditwürfelquarz) presenta un desenvolupament de les cares r i z però absència de cares m. Tot i que un cristall amb aquest hàbit pot semblar cúbic, els seus angles no són rectes (85,2° i 94,8°), per això se sol anomenar pseudocúbic.[18][19]
La presència demacles és molt freqüent en quars, tot i que sovint poden ser poc visibles i difícils de reconèixer. En el cas del quars les macles més freqûents són des que segueixen la llei de Dauphiné, del Brasil o del Japó. Entre aquestes es poden diferenciar dos grans tipus: les macles amb els eixos cristal·logràfics principals paral·lels i les macles amb els eixos cristal·logràfics principals inclinats.[20]
Macles amb els eixos cristal·logràfics principals paral·lels
s més freqüents. La majoria dels cristalls, fins i tot si morfològicament no presenten maclat, contenen com a mínim petits dominis de macla. Els dos tipus de maclat poden coexistir en un sol cristall.
Macles amb llei de Dauphiné
Les macles amb llei de Dauphiné, també anomenada llei suïssa o alpina, poden ser interpretats com una fusió de doscristalls amb la mateixa lateralitat que giren uns 60º al voltant de l'eix c entre si. Són macles de penetració compostes de dominis de macla amb límits irregulars. La mida i la forma dels dominis de macla pot variar, i les proporcions els dominis e macla en un mateix cristall no cal que siguin iguals. El grau d'intercreixement dels dominis pot augmentar durant el creixement, partint de sectors aproximadament triangulars a la base fins a patrons irregulars complexos a la punta del cristall.[21] Els dominis de macla s'observen rarament en cristalls naturals i sovint han de visualitzar-seatacant químicament la superfície o enlàmina prima. Els estudis electromicroscòpics revelen que a petita escala els dominis de macla semblenpolígons complexos amb límits rectes.[22]
Les macles de Dauphiné poden ser reconegudes a vegades per la posició i la disposició de les cares cristal·lines, en particular per les cares x. Com que les cares romboèdriques són compostes de cares r i z, no mostren diferència de mida comuna entre cares i els cristalls assoleixen un hàbit pseudohexagonal.
Rarament els cristalls amb macles de Dauphiné als quals els manca un tipus de cara romboèdrica (ja sigui r o z) mostrenangles reentrants a les puntes que els fa semblar caps de trepant.[23] Les macles de Dauphiné en quars també s'anomenen macles elèctriques, ja que aquest tipus de maclat redueix o elimina lapiezoelecricitat típica dels cristalls quars no maclats, mentre que l'òptica no es veu afectada.[24]
Macles amb llei del Brasil
Les macles que segueixen la llei del Brasil, també anomenada llei òptica poden interpretar-se com una fusió d'un cristall amb lateralitat dreta i esquerra. Són macles de penetració compostes per dominis amb lateralitat dreta i esquerra. Els límits de les macles són normalment línies rectes que resulten en un patró característic fet de línies rectes itriangles. De la mateixa manera que passa amb les macles de Dauphiné, els dominis de maclat no són visibles habitualment i s'han d'observar amb un previatac químic sobre la superfície delcristall. Els patrons de superfície sobre les cares cristal·lines sónpoligonals amb contorns rectes, sovint triangulars.
Forçaametistes formen macles polisintètiques segons la llei del Brasil: algunes parts dels cristalls d'ametista, particularment les zones sota les cares romboèdriques es componen de capes alternes de quars amb lateralitat dreta i esquerra. El calibre de capes individuals és, normalment, inferior a 1 mm. L'estructura en capes pot ser visible de manera similar a un patró d'empremta dactilar en les cares romboèdriques.
Les macles del Brasil sovint s'anomenen macles òptiques ja que aquest maclat sol reduir o fins i tot eliminar l'activitatòptica típica dels cristalls de quars. Les macles del Brasil també redueixen o eliminen lapiezoelectricitat del quars.[24]
Llei combinada
La llei combinada, també anomenada llei de Liebisch, llei de Dauphiné-Brasil o llei de Leydolt, no sol observar-se en cristalls de quars, tot i que sí que hi ha indicis microscòpics. Alguns autors[25][26] no consideren aquesta llei com una llei real de maclat.
Taula-resum de les macles amb els eixos cristal·logràfics principals paral·lels[27]
Llei de maclat
Eix de la macla
Pla de maclat
Pla de composició
Tipus
Dauphiné
{ 0 0 0 1 }
-
{ 1 01 0 }
Penetració
Brasil
-
{ 1 12 0 }
{ 1 12 0 }
Contacte/Penetració
Combinada
{ 0 0 0 1 }
{ 1 12 0 }
-
Penetració
Macles amb els eixos cristal·logràfics principals inclinats
De les macles amb els eixos cristal·logràfics principals inclinats, només el maclat del Japó és freqüent i es troba ben estudiat, mentre que per a la resta a vegades només s'han descrit en un sol espècimen i la llei de maclat és qüestionable.
Llei del Japó
Les macles que segueixen la llei del Japó, també anomenada llei de Weiss i llei de La Gardette, són les úniques macles comunes del quars amb els eixos c inclinats. La llei va ser descrita per Weiss[28] en cristalls procedents de La Gardette (França); més tard es va popularitzar el nom de llei delJapó per la gran quantitat d'espècimens que s'hi van trobar. Els eixos c de dos cristalls coincideixen en unangle de 84º33’, amb dues de les cares m d'ambdós cristalls sent paral·leles entre si. Les unions de macles a vegades es veuen irregulars a la superfície del cristall malgrat ser perfectament rectes en el seu interior i formen un pla prim que va des de la base del cristall fins a la indentació en forma d'Y entre les branques. La causa del maclat encara no és coneguda. La majoria de macles del Japó es presenten aixafades i sovint són més grosses que els cristalls sense torsió que les acompanyen.
Taula-resum d'algunes de les macles amb els eixos cristal·logràfics principals inclinats[27]
Estructura del quars-α (tetraedre).Estructura del quars-α (parell de cadenes helicoidals al llarg de l'eix x).Estructura del quars-α (parell de cadenes helicoidals al llarg de l'eix x; vistes des de l'eix c).Estructura del quars-α (cadenes helicoidals enllaçades al llarg de l'eix x; vistes des de l'eix c).
El quars cristal·litza en elsistematrigonal. Els típics cristalls idomòrfics que forma solen presentarprismes de basehexagonal acabats per ambdós extrems ambpiràmides de base hexagonal. En la naturalesa, el quars cristal·litza sovint tot formantmacles o intercreixements amb altres cristalls de quars adjacents o altres minerals.El quars-α cristal·litza en el sistema trigonal, en elsgrups espacials P3121 i P3221. El quars-β cristal·litza en el sistemahexagonal, en els grups espacials P6222 i P6422.[29]
Com qualsevol altrecristall, un cristall de quars és uncos sòlid, amb unaestructura internahomogènia i regular. Aquesta estructura es troba construïda per la repetició periòdica d'uns elements bàsics (s'ha d'entendre en aquest context el terme element com a element subjacent i no com aelement químic). Aquests elements bàsics poden seràtoms,molècules,ions, o grups d'aquests elements. Elselements geomètrics que són repetits periòdicament s'anomenenmotius. L'element estructural bàsic en el quars no és la molècula de SiO₂, sinó que ho és eltetraedre SiO₄.[30]Cada grup de tetraedres de SiO₄ es troba connectat per dos grups veïns que es troben per sobre i per sota del grup de tetraedres inicials, d'aquesta manera, el motiu es repeteix verticalment i formacolumnes (cadenes). Aquestes cadenes de tetraedres de SiO₄ recorren el cristall paral·lelament a l'eix c; així doncs, un cristall de quars pot ésser considerat com unfeix d'aquestes cadenes. Els àtoms desilici que es troben al mig dels tetraedres ocupen llocs enplans horitzontals.[30] Les cadenes de tetraedres presenten una curvatura al voltant de l'eix i conformen una espècie d'hèlix. Fer un gir complet al voltant de l'eix comporta tres passos més un, on aquest últim pas (el quart) presenta la mateixa posició angular que el primer pas (triple hèlix).[30]
Una característica distintiva de l'estructura cristal·lina del quars és la presència de canals que es distribueixen al llarg de l'eix c. Aquests canals són importants perquè presenten suficient amplada per a albergar a petitscations. L'estructura que formen els tetraedres és unanell amb el centre hexagonal.[30]
En qualsevol cristall (no només elscristalls de quars) lesmolècules i elsàtoms es distribueixen enxarxes regulars. La morfologia del cristall es basa principalment en aquest enreixat que està format per una repetició periòdica dels motius. Generalment és molt complicat trobar la relació entre lageometria dels motius i la del cristall. És per això que encristal·lografia se sol emprar un altre mètode: a partir de lacel·la unitat. La cel·la unitat és la fracció espacial més petita d'un cristall que presenta totes les propietats desimetria d'aquest. En el cas del quars, les dimensions de la cel·la unitat són de 4,9133Å per a l'eix a i 5,4053 Å per a l'eix c (amb unratio c : a = 1,10013 : 1).[30] Quan es donen els valors de les dimensions de la cel·la unitat, també és habitual donar el valor de Z; Z és el nombre d'unitats de fórmula que es troben a la cel·la unitat. En el cas del quars, la Z = 3; és a dir, que dins de la cel·la hi ha tres unitats de fórmula (Si₃O₆ (3·SiO₂)).[30]
El quars pot presentar una àmpliagamma de colors. Habitualment apareix amb coloracions marrons, negres, incolores, verdes, liles, blanques, grogues o taronges. Aquests colors els obté majoritàriament pels canvis en la sevacomposició química. El colorlila (con en el cas de l'ametista), s'obté al substituir-se l'O₂ perFe4+, pel procés conegut com aintercanvi de càrregues, degut a lairradiació.[31] El colorblau es dona com a conseqüència d'inclusions sòlides blaves dedumortierita oturmalina.[31] El color verd (com en el cas de la prasiolita), és sovint una conseqüència de la presència de Fe2+; mentre que el color verd tipusaventurina és una conseqüència directa d'inclusions sòlides defucsita (unamica rica encrom).[31] El color groc verdós es produeix per la presència decentres de color.[31] Els colors grocs i taronges (com en el cas delcitrí) es donen per intercanvi de càrregues entre O₂ i Fe3+ i per la presència de centres de color relacionats amb la presència d'Al3+.[31] El color gris (com en elquars fumat) apareix per l'existència de centres de color relacionats amb la presència d'Al3+.[31] Els espècimens roses (quars rosa) presenten aquesta coloració com a conseqüència d'un intercanvi de càrregues deTi4+ substitucional i Ti3+ intersticial; també hi intervenen àtoms d'alumini ifòsfor.[31] El color rosa també pot ésser conseqüència d'inclusions sòlides dedumortierita.[31] El color blanc (quars lletós) és produït per inclusions més grans que leslongituds d'ona de lallum visible.[31]
El quars és un compost químic format per una part de silici i dues parts d'oxigen, és a dir, format per diòxid de silici (SiO₂). La seva composició química va ser descoberta pel químic suecJöns Jakob Berzelius l'any 1823. El diòxid de silici s'anomena també de manera freqüent "sílice". El quars presenta una densitat relativament lleugera (2,328 g/cm³).
Reaccions químiques
Atemperatura ambient, el quars és unmineral inert, és a dir, noreacciona amb la gran majoria de compostos que l'envolten. A temperatures moderadament elevades, el quars segueix sent un mineral estable. És per aquesta raó que elsvidres de quars són àmpliament utilitzats per a estris delaboratori (provetes,tubs d'assaig…). La raó per aquesta estabilitat i baixareactivitat és el fortenllaç químic entre l'oxigen i elsilici, però també la seva estructura macromolecular.[32]El quars sol presentar resistència als atacsàcids; a exepció de l'àcid fluorhídric (HF), el qual descompon el quars entetrafluorur de silici (SiF₄) iàcid hidrofluorsilícic ((H₃O)₂SiF₆) tot seguint la següent reacció: SiO₂ + 6HF → H₂SiF₆ + 2H₂O. El quars també és atacat per substànciesalcalines (com ara l'hidròxid de potassi; KOH). El quars es dissol lentament en aigües alcalines a elevades temperatura, mentre que la sílice amorfa ho fa atemperatura ambient: SiO₂ + 2KOH → K₂SiO₃ + H₂O. El quars també esdissol en Na₂CO₃ o K₂CO₃ per a formarsilicats: SiO₂ + K₂CO₃ → K₂SiO₃ + CO₂.[32]A elevades temperatures i en diversosambients geològics, el quars actua com un àcid i reacciona amb molt minerals alcalins. Un exemple típic és la formació de lawol·lastonita (Ca₃Si₃O9) a partir del quars i lacalcita en ambients geològics demetamorfisme de contacte a temperatures de més de 600°C: 3SiO₂ + 3CaCO₃ → Ca₃Si₃O9 + 3CO2.[32]
A temperatura ambient el quars és pràcticament insoluble en aigua. L'aigua de l'aixeta es troba normalment saturada en sílice dissolta, i és per això que el procés de dissolució és molt lent. Tot i això, la dissolució de la sílice en elsòcol i elssòls té un important rol enclimes humits. Al voltant dels 100°C i altes pressions, la solubilitat del quars augmenta ràpidament. A 300 °C la solubilitat adquireix valors entre 700 i 1200mg/l (depenent de la pressió). El quars es dissol en aigua tot formantàcid ortosilícic (H₄SiO₄): SiO₂ + 2H₂O → H₄SiO₄[32]
El quars cristal·litza en elsistema hexagonal (trigonal) a partir demagma àcid. Aquesta forma natural dediòxid de silici es troba en una impressionant gamma de varietats i colors. El quars ésincolor si es troba pur (sense impureses de cap mena); en el cas de presentar impureses, aquestes determinaran el color del quars. Presenta unaratlla blanca sempre que no hi hagi cap impuresa que faci variar aquesta propietat (per exemple, en eljaspi vermell, la ratlla és de color salmó).[8] La sevalluïssor és vítria encristalls grans, mentre que en masses criptocristal·lines és cerosa o terrosa; en cas de polir la massa criptocristal·lina, la lluïssor és vítria.[35] Sobre les superfícies de fractura, la lluïssor a vegades pot ser greixosa o cerosa. Presenta una grantransparència quan no presenta impureses; si en presenta pot presentar diferents graus dediafanitat (des de totalment transparent aopaca). Quan és transparent, no només ho és per lallum visible, sinó que també ho és per laradiació ultraviolada d'ona llarga.[8] En cap cas presentafluorescència sotallum ultraviolada. Presenta unsíndex de refracció de no=1,54422 i ne=1,55332 i unadispersió de 0,0091. Labirefringència és de +0.00910, tot i que disminueix per a masses criptocristal·lines. No presentapleocroisme en estat pur, tot i que elquars fumat, l'ametista i algunes varietats decitrí poden presentar undicroïsme dèbil.[35]
El quars és un material macromolecular que està constituït per unaxarxa de tetraedres de SiO₄; en unenllaç Si-O, elselectrons presenten unaafinitat major per l'oxigen, degut a la sevaelectronegativitat més elevada (enllaç polar). Per tant, l'oxigen es trobanegativament carregat mentre que elsilici es trobacarregat positivament (cal tenir en compte que el cristall en si presenta equilibri de càrregues). Quan el quars se sotmet a unesforç mecànic, es produeix una separació de càrregues elèctriques (undesplaçament elèctric).[8] Elsàtoms de silici carregats positivament són allunyats de la seva posició central i l'estructura sencera es torna elèctricamentpolaritzada; si es reverteix el sentit de lesforces, el silici torna al seu lloc central, i es produeix una polarització inversa. En aquest cas, tots els tetraedres de SiO₄ es polaritzen de la mateixa manera. Elvoltatge produït en cada tetraedre és molt petit, però en el cas d'uncristall de quars, el nombre de tetraedres és molt elevat i, per tant, el voltatge que en resulta de la suma de tots és rellevant.[8] De manera recíproca, el quars reacciona mecànicament quan se sotmet a un cert voltatge.Aquest efecte el converteix en un element de gran utilitat per a gran varietat detransductors, des d'encenedors fins aaltaveus omicròfons. Aquesta reciprocitat permet usar-lo per construir altaveus perfreqüències sonores altes, és a dir, si apliquem uncamp elèctric variable, mitjançant uncorrent elèctric altern sobre les cares oposades d'un cristall de quars, aquest vibra amb la mateixa freqüència del corrent. Aquest mateix principi és aprofitat per construirrellotges de quars.
Una altra característica interessant d'un cristall de quars és que pot presentar un comportamentressonant. De la mateixa manera que unpèndol o un gronxadoroscil·la a una freqüència pròpia, si després de donar-li impuls, se li deixa moure's lliurement, un cristall de quars sotmès a un estímul elèctric pot continuar vibrant a una certa freqüència (depenent de la mateixa naturalesa del cristall) fins a perdre aquest impuls inicial. Si es manté l'estímul de manera periòdica i sincronitzada, tindrem un senyal a una freqüència extraordinàriament precisa... en el que podria considerar-se la contrapartida electrònica d'unrellotge de pèndol. Aquesta aplicació és comuna en tota mena de sistemes electrònics com arellotges,microprocessadors,oscil·ladors, etc.
Latermoluminescència és la capacitat d'emetre llum quan és escalfat. Els raigs còsmics procedents de l'espai produeixen canvis en l'estructura cristal·lina del quars que s'acumulen amb el temps. Quan s'escalfa el quars, l'estructura torna a la normalitat, emetent llum. Com més temps ha estat radiat, més llum emet el quars. En mesurar les longituds d'ona, i comparar-les amb elements ja datats, es pot obtenir el temps que ha estat exposat a la intempèrie. La tècnicaarqueològica de datar quars se li denominadatació amb termoluminescència.
Latriboluminiscència és la capacitat d'un material d'emetre llum quan és sotmès a deformació o fractura, ja sigui per via mecànica o tèrmica. El quars, com molts altres minerals presenta aquesta propietat; en aquest cas concret, presenta triboluminiscència quan és deformat o fracturat mecànicament.[36]
S'utilitza comabrasiu degut a la seva duresa elevada; es comercialitza sota el nom de sorra silícia, i es considera l'abrasiu més usat pel seu baix preu. S'empra en la fabricació depaper de vidre, discos o blocs, i, principalment, en sistemes d'abrasió per mitjà d'un raig de sorra a pressió.
El quars es pot formar en diversos contexts i ambients geològics, sovint la seva aparença reflecteix les condicions sota les quals s'ha format. Algunes zones de la superfície terrestre es troben literalment cobertes per quars,com ara alguns deserts formats per sorres principalment quarsítiques; el quars, junt amb lacalcita i ladolomita és un dels pocs minerals que forma roques gairebé formades exclusivament per ell. L'escorça terrestre presenta un 12% de quars, la majoria del qual es troba a l'escorça continental, generalment constituïda de roques plutòniques. Elmantell i el nucli terrestre presenten absència de quars.[37]
Tonalita. En blanc feldespats, en gris clar quars i en negre miques i altres minerals màfics.
El quars és un constituent essencial de lesroques ígnies plutòniques àcides (amb més d'un 66% desílice) i intermèdies (entre un 53 i un 66% de sílice). El quars es troba en roques plutòniques formant normalment cristalls que solen omplir les vacants entre la resta de cristalls; generalment associat afeldespats (tant potàssics com sòdics), i en menor mesura amiques (biotita imoscovita generalment) iamfíbols (principalmenthornblenda). Les roques plutòniques àcides i intermèdies, com totes les roques plutòniques, es formen a partir de la cristal·lització d'un magma a conseqüència del refredament a grans profunditats. Segons lasèrie de Bowen el quars és dels últims minerals en cristal·litzar, i per això s'adapta a l'espai que li deixen la resta de minerals que cristal·litzen abans que ell.[38]A continuació s'enumeren les roques plutòniques amb presència de quars; entre parèntesis s'hi troba el percentatge de quars que pot contenir cada roca:[39]
El quars és un constituent important de moltesroques ígnies volcàniques àcides (amb més d'un 66% desílice) i intermèdies (entre un 53 i un 66% de sílice). El quars es troba de diferent manera segons la textura que presenti la roca; aquesta textura ve donada generalment per la velocitat de refredament del magma. En el cas que la roca presenti unatextura afanítica, els cristalls de quars no seran visibles a ull nu (cristalls microscòpics o criptocristal·lins). En el cas que la textura siguifanerítica el quars es trobarà com a cristall observable a ull nu (fanerocristalls). En el cas de presentar unatextura porfírica, el quars es trobarà com a mineral microcristal·lí inclòs a la matriu que envolta els cristalls més grossos (fenocristalls) i idiomòrfics. A continuació s'enumeren les roques volcàniques amb presència de quars; entre parèntesis s'hi troba el percentatge de quars que pot contenir cada roca:[40]
Lesroques hipabissals es formen a partir d'unmagma que cristal·litza a poca profunditat sense sortir a lasuperfície. Per tant, les roques hipabissals presentaran el mateix contingut de quars que presentin els seus anàlegsplutònics ivolcànics.
Gres quarsític de Saint Peter (Ordovicià) vist en microscopi òptic (llum polaritzada creuada).
Per definició, una roca detrítica és una roca formada a partir de fragments d'altres roques; per tant qualsevol roca d'origen detrític pot contenir quars en diferents quantitats. Depenent del tipus de roca el quars es podrà trobar de diferents maneres. En el cas de les roques de mides de gra grolleres com en el cas dels conglomerats o les bretxes, el quars es pot presentar com acòdol oclast amb mides superiors als 2 mm (en el cas de les bretxes de formes anguloses i en el cas dels conglomerats amb formes arrodonides); també es pot presentar a la matriu d'aquestes roques, en cristalls individuals de totes mides, generalment sense hàbits cristal·lins a conseqüència de l'erosió. En molts casos aquests còdols són retreballaments d'altres roques sedimentàries com ara gresos que també contenen quars.En el cas de les roques detrítiques de gra mitjà, com ara elsgresos, el quars es troba en partícules que oscil·len entre els 1/16 i 2 mm; els gresos poden estar formats per diferents minerals a més a més del quars, quan el gres es troba format per més d'un 90% de quars se'l pot anomenarquarsita (no confondre amb la roca metamòrfica que duu el mateix nom). Finalment en el cas de les roques de gra fi com leslutites, el quars es troba en forma de partícules fines (amb mides inferiors als 1/16 mm). A continuació s'enumeren les roques sedimentàries detrítiques amb presència de quars; les quantitats de quars en cada roca depenen de la seva tipologia:
El quars també es pot trobar en sediments detrítics no consolidats; aquest tipus de sediments es formen a conseqüència de l'erosió de les roques preexistents a la superfície de la Terra; un cop consolidats, aquests sediments es transformen en roques detrítiques. En aquest cas el quars es pot trobar en dipòsits degraves,còdols,lutites isorres.
Ortogneiss (Massachusetts; conté un 25 per cent de quars).
El paper que juga el quars a lesroques metamòrfiques és complex. Les roques metamòrfiques són roques formades a partir d'unmetamorfisme (un augment depressió otemperatura, o ambdós) que afecta a roques preexistents. Aquestes roques preexistents poden ser tantroques sedimentàries,roques volcàniques oroques metamòrfiques que ja han estat metamorfitzades anteriorment. El contingut de quars d'una roca metamòrfica ve determinat pel contingut en quars de la roca preexistent, però no sempre és el mateix. Els processos metamòrfics poden fer variar el contingut de quars; un exemple és la reacció que es dona a 450°C, on el quars reacciona amb lacalcita per a formarwol·lastonita, una reacció típica enskarns, roques metamòrfiques formades a partir d'un metamorfisme de contacte entre un cos intrusiu i un cos carbonatat: 3SiO₂ (quars) + 3CaCO₃ (calcita) → Ca₃Si₃O9 (wol·lastonita) + 3CO₂ (diòxid de carboni)
El quars es presenta en vetes hidrotermals, comgangues juntament amb elsminerals demena. Es poden trobar grans cristalls de quars enpegmatites. Es poden arribar a trobar cristalls ben formats que poden arribar a diversos metres de longitud i pesar centenars de quilos. Les cristal·lizacions en una cavitat s'anomenengeodes, i si es troba sobre una superfície plana o convexa s'anomenadrusa.
El quars és un dels minerals més freqüents de l'escorça terrestre; aproximadament el 12% del material de l'escorça és quars. Això implica que el nombre de localitats on s'ha descrit el quars augmenti molt en nombre. Segons algunes bases de dades el quars ha estat descrit en 64.440 localitats diferents.[1] Degut a la impossibilitat de plasmar totes les localitats en aquest article, a continuació s'enumeren els jaciments més rellevants dels territoris de parla catalana i del conjunt del món.
A l'Alguer s'ha descrit quars en diferents mines del seu terme municipal. En les mines Calabona i a Punta de Libezzu s'han descrit espècimens de quars cristal·lí; mentre que a L'Esperança s'hi ha descritcalcedònia.[41]
També hi haquarsites,gresos iconglomerats (Cambro-ordovicià) amb presència de quars. El quars també apareix a les quarsites de la Formació de Cava i a la quarsita de Bar.[42] L'acció delsrius queerosionen les roques presents a les cotes més elevades, fa que també es pugui trobar quars en materialsal·luvialsquaternaris. Tot i això, a Andorra només s'ha descrit la presència de quars en uncomplex miner, associat asiderita ilimonita; concretament a la mina Ransol.[43]
Catalunya
Cristall de quars d'Arbúcies
ACatalunya hi destaquen lespegmatites i elsgranits alterats que es troben a la pedrera Mas Cebé, coneguda popularment com a "Massabé" (Sils), a la pedrera de Can Súria (Maçanet de la Selva), i a les obres de l'AVE Barcelona-França que es van fer fins al2008 aRiudarenes; totes tres poblacions a la comarca deLa Selva (Girona).[44] A Mas Server (Girona) s'hi troba tant quars lletós com ametista. També es troben jaciments a la zona deLlavorsí, o almassís del Montseny, on sol aparèixer la varietatametista; concretament a les mines de St. Marçal (Viladrau).[45][9] Finalment es pot destacar eljaspi deMontjuïc,Barcelona, ja explotat peribers iromans.[46] ACatalunya el quars també és conegut com apedra foguera, perquè pot produir espurnes de foc en ser colpejada amb altres objectes.[45] Generalment, la majoria d'informació descrita i publicada que ens arriba sobre el quars a Catalunya és sobremines opedreres; això és degut al fet que la majoria d'estudis tenen objectius econòmics i, per tant, es duen a terme en llocs susceptibles d'explotació. A continuació s'enumeren les mines i pedreres més rellevants on s'ha descrit la presència de quars a Catalunya. Aquest llistat és només orientatiu, i en cap cas descriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sinó les més rellevants.
Per altra banda, el quars també s'ha descrit en altres indrets que no formen part de cap complex miner, com araespais naturals,camins oafloraments. A continuació s'hi troba un llistat no exhaustiu d'aquestes localitats:
A laFranja de Ponent el quars es pot trobar en materials al·luvials transportats pels rius, i en alguns punts de muntanya. Tot i això, no existeixen cites que facin una descripció detallada del quars a la zona.
Illes Balears
Tant aMallorca,Menorca,Eivissa iFormentera, presenten una predominància deroques carbonatades o de caràcterargilós; aquesta tipologia de roques arriben a ocupar més del 98 per cent de lasuperfície d'algunes de les illes, deixant el percentatge restant a lesquarsoarenites, algunesroques volcàniques i leslutites vermelles.[52] És en aquestes últimeslitologies on es troba una major concentració de quars, sobretot en les quarsoarenites. El fet que no existeixin gaires roques riques en quars que aflorin a les diferents illes, condiciona que les localitats o punts on s'hagi descrit quars sigui majoritàriamentexplotacions mineres ocoves. D'aquest tipus de dipòsits, destaquen elsfilons de quars associats amineralització decoure de Sa Mitjalluna, a l'Illa d'en Colom (Menorca), que van ser explotades durant elcalcolític.[53] A Mallorca també s'ha descrit quars a la cova de les Rates Pinyades i a la cova Guitarreta.[54]
País Valencià
AlPaís Valencià cal destacar els cristalls idiomòrfics de quars fumat que es troben a les proximitats deNàquera. També són rellevants els jacints de Compostel·la que es troben en diverses formacions geològiques delTriàsic valencià junt amb altres tipologies de quars com ara elquars fumat o elcristall de roca.[55] Bons exemples de localitats on apareixenjacints de Compostel·la són:El Pinós iOrxeta (Alacant); el Mont Preubas (Castelló) iMontroi,Requena, l'Olleria,Torís iXestalgar (València). A Altura (Castelló) s'hi troba quars blau. A continuació s'enumeren les mines i pedreres més rellevants on s'ha descrit la presència de quars al País Valencià. Aquest llistat és només orientatiu, i en cap cas descriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sinó les més rellevants.
Per altra banda, el quars també s'ha descrit en altres indrets que no formen part de cap complex miner, com araespais naturals,camins,afloraments o talls en carreteres. A continuació s'hi troba un llistat no exhaustiu d'aquestes localitats:
El quars és un mineral menor o rar en qualsevol tipus demeteorit i no se n'ha trobat en els tipus més comuns. No hi ha cap mena de meteorit en què el quars es pugui observar de manera evident sense l'ajuda d'unmicroscopi petrogràfic i una secció petrogràfica prima; si es pot veure el quars a simple vista, la roca no és un meteorit. Rubin només el menciona encondrites enstatita,eucrites ishergottites basàltiques, tots ells tipus de meteorits rars: menys de l'1% de tots els meteorits coneguts són condrites enstatita, i menys d'un 1% són eucrites.[64] Les condrites enstatita i les eucrites contenen petites quantitats (un petit percentatge, com a màxim) desílice lliure (tridimita,cristobalita i quars), i a les shergottites és un mineral accessori (<1% del volum). Algunesacondrites contenen restes de polimorfs de sílice, tridimita i cristobalita.[65]
La distinció més important entre els diferents tipus de quars la tenim entre les varietats macrocristal·lines (cristalls visibles a simple vista) i les varietats microcristal·lines o criptocristal·lina (agregats de cristalls visibles només amb l'ús delmicroscopi electrònic). Les varietats criptocristal·lines acostumen a ser translúcides o opaques en la seva majoria, mentre que les varietats més transparents tendeixen a ser les macrocristal·lines.
El quars en estat pur i sense impureses es denominacristall de roca o "quars hialí".[69] És totalment incolor, ja que no té impureses oinclusions que afectin la sevatransparència, i és transparent o translúcid. El seuíndex de refracció dicroica és extremadament baix amb una doblerefringència orientada per un eix únic, el que ho fa un excel·lent conductor i canalitzador d'ones lumíniques. Es troba en regions muntanyoses i zonesal·luvials de tot el món. S'aprofita la seva estabilitat molecular per controlar l'exactitud decircuits electrònics a causa del seu comportament ressonant.[70] Elscòdols brasilers són una subvarietat del cristall de roca. El nom es refereix al quars delBrasil en forma decòdol que s'utilitza per a fer esferes ornamentals.[71]
Quars fumat
Elquars fumat és un tipus grisós de quars, generalment translúcid. Es poden trobar quarsos fumats amb tonalitats des de la transparència gairebé completa fins a un vidre de color marró-gris que és gairebé opac. La varietat de quars fumat que és de color completament negre rep el nom, aEspanya, de quars morió.[61]
Ametista
L'ametista és una forma de quars que va des d'un color porpra fosc a violeta claret. S'utilitza sovint enjoieria. El nom prové delgrec ἀ a-("no") imethustos μέθυστος ("intoxicat"), una referència a la creença que la pedra protegia al seu amo d'embriaguesa. Els antics grecs i romans usaven recipients d'ametista per a beure creient que això evitaria laintoxicació alcohòlica. L'ametista cremada i elcabell d'ametista són dues varietats de quars ametista. La primera (de l'anglès:Burnt Amethist) és una varietat d'ametista que degut a un escalfament presenta una coloració taronja, groga o fins i tot marró, que molts cops és confosa erròniament amb el quars citrí.[58] La segona és una varietat caracteritzada per la formació de cristalls aciculars.[72]
Citrina
Lacitrina, o quars citrí, és una varietat de quars el color del qual varia des de groc pàl·lid fins al marró.[73] El nom es deriva delllatícitrina que significa "groc" i que també és l'origen de la paraula "llimona". El citrí natural són rars, té impureses fèrriques i rares vegades es troba en forma natural. La majoria dels citrins que es troben a les botigues són en realitat ametistes o quars fumats tractats a grans temperatures per canviar-los el color.Brasil és el principal productor de citrí, i la major part de la seva producció ve de l'estat deRio Grande do Sul De vegades, el quars citrí i l'ametista es troben junts en el mateix vidre, reben llavors el nom d'ametrina.[60]
Quars rosa
Elquars rosa és un tipus de quars amb una tonalitat que va des del rosa pàl·lid fins al rosa fosc, gairebé vermell. El color és generalment causat per les quantitats detitani, deferro omanganès que es pot trobar en el material massiu. Alguns quars rosa conté agulles derútil microscòpiques. Recents estudis de raigs X de difracció suggereixen que el color es deu a primes fibres microscòpiques dedumortierita possiblement dins del quars massiu.[74] Rarament es troba en forma de cristall, i quan això passa es creu que el color és causat per traces defosfat o d'alumini. Els primers cristalls van ser trobats en unapegmatita a prop deRumford, (Maine,Estats Units), però la majoria dels vidres al mercat provenen deMines Gerais, alBrasil.[59]
Altres varietats segons el seu color
Eljacint de Compostel·la, també anomenat quars hematoide, és una varietat de quars de color vermell i opac, format a partir de la formació d'argiles iguixos delKeuper (Triàsic superior). La majoria dels autors coincideixen que el nom prodeceix de la costum dels peregrins a portar-lo alcamí de Sant Jaume,[75] uns els recollien durant el trajecte i altres els duien des de les seves localitats d'origen. Aquesta varietat de quars es troba molt estesa en el Triàsic delPaís Valencià i en el Triàsic del sud deCatalunya, així com a la resta del Triàsic d'Europa; també es pot trobar en roques sedimentàries més modernes degut a l'erosió i posterior deposició dels materials del Keuper. El seu color vermell és degut a inclusions sòlides d'hematites.[76]
L'ametrina és una varietat de quars fruit de la combinació de les paraulesametista icitrina, ja que aquesta varietat presenta una alternança de colors, amb sectors on predomina el lila i sectors amb predominància del taronja o groc. Les seccions de diferents colors solen tallar-se perpendicularment en l'eix c del cristall, com si fos unmolí. Els sectors de color lila estan situats sota les cares romboèdriques positives (r), mentre que els taronges es troben a les negatives (z). Mentre que les seccions liles estan formades per ametista, les taronges no estan formades per citrí, ja que la coloració la reben per inclusions de compostos deferro i, per tant, es podria dir que estan formades per quars ferruginós.[77]
Elquars blau és una varietat macrocristal·lina del quars. Pot ser opac o translúcid, i es caracteritza per ser de color blau. Aquest color és generat per lesinclusions sòlides d'alguns minerals fibrosos com ara lamagnesioriebeckita i lacrocidolita. El termequars blau també pot ser utilitzat per algunesquarsites massives amb inclusions de minerals blaus.[78]
Elquars prasi, també anomenat prasiolita, prasi o quars verd, és una forma verda de quars. És una varietat rara a la natura, i es troba en pocs jaciments arreu del món. La majoria de peces s'utilitzen en la confecció dejoies. Es troben al mercat quars verds que en realitat són ametistes tractades amb calor per fer canviar el seu color.[79] El quars prasi que envoltamalaquita es coneix com aprasio-malaquita.[80] És molt semblant alprasi i a la calcedònia plasma. No s'ha de confondre amb la prasolita, una varietat del grup de laclorita. En alguns casos el prasi pot ser dicròmica: blau-verd o verd oliva/verd.[81]
Elquars lletós és una varietat de quars opac (o semitransparent) i de color blanc.[82]
Elquars ferruginós és una varietat de quars de color vermell, marró o groc amb inclusions delimonita ohematites, normalment massiu i opac.[83]
L'ull de tigre és unapedra preciosa amb chatoyància. És una roca metamòrfica d'un color daurat a vermell-marró, amb una lluentor sedosa. Una varietat d'incompleta silicificació blava s'anomena "ull de falcó". És una barreja delimonita, quars iriebeckita.[84]
Elquars brau (de l'anglès,Bull Quartz) és una varietat de quars massiva que presenta un aspectelletós de color blanc que pot arribar a tonalitats grises.[85]
Lacotterita és una varietat de quars, anomenada així en honor de la seva descobridora: Miss Cotter. Aquesta varietat presenta unalluïssor nacrada-metàl·lica que se sobreposa als cristalls de quars preexistents. Va ser descrita originalment al Bosc de Roca,Irlanda.[86]
Elquars iridescent és una varietat de quars cristal·lí. La principal característica d'aquesta varietat són les iridiscències de colors que presenta principalment a les cares romboèdriques. Aquesta varietat es dona en cristalls incolors normalment, que se solen trobar en porositat enbasalts o altres roques. Alguns sinònims són: anandalita, quars aurora, quars iris o quars arc de Sant Martí.[87]
Elquars lític és una varietat de quars cristal·lí de color rosa/lila, de translúcid a opac. Sol contenir inclusions sòlides de minerals rics enliti com aralepidolita.[88]
Altres varietats segons la seva forma
Elquars Herkimer (o diamant d'Herkirmer) és una varietat de quars cristal·lí, molt translúcid, sense inclusions, amb el prisma acabat en pinacle pels dos extrems (biterminat). La sevalluïssor és molt elevada. Es troba a Herkimer,Nova York, i és una varietat molt apreciada pels col·leccionistes.[89]
L'apricotina és una varietat de quars. El seu nom prové de l'anglèsapricot, que encatalà significaalbercoc a conseqüència de la seva morfologia i color. Els espècimens són nòduls de quars de color albercoc (groc-vermellós). Va ser descrit originalment a Sunset Beach,Nova Jersey,Estats Units.[90]
L'espelma d'Arkansas és una varietat de quars que es caracteritza per presentar agrupacions de cristalls de quars que semblen espelmes. Els cristalls individuals presenten una relació alçada-amplada de set a u.[91]
Elquars Babel és una varietat de quars anomenada així per la seva similitud amb latorre de Babel. La morfologia és deguda a la interrupció del seu creixement en alguns punts per altres minerals posteriorment dissolts. Va ser descrita originalment a Bere Alston,Devon,Regne Unit.[92]
Elquars cactus és una varietat de quars on els cristalls es troben incrustats per una segona generació de cristalls més petits que creixen en les cares prismàtiques dels cristalls més grans. La segona generació dels cristalls no segueix l'orientació cristal·logràfica dels cristalls de la primera generació. Enanglès, aquesta varietat també s'anomena com aspirit quartz (quars esperit) opineapple quartz (quars pinya).[93]
Elquars cobert (de l'anglès,capped quartz) és una varietat de quars separable en diferents porcions que solen encaixar entre si. Això és causat per fines capes d'argila entre les porcions que es formen entre diferents estadis de creixement mineral.[94]
Ladragonita és una varietat de quars que es caracteritza per a presentar quars en nòduls arrodonits que han perdut la sevalluïssor. Se sol trobar en graves. Hi ha llegendes que parlen sobre com aquests nòduls queien del cap delsdracs mentre volaven.[95]
Elquars fil (de lalemany,Fadenquarz), és una varietat de quars. Se sol formar en fissures que s'amplien amplament i constant; quan la fractura s'obre massa, els cristalls de quars es trenquen. En una solució aquosa rica en sílice, aquesta ruptura dels cristalls es repara ràpidament, formant un nou cristall que s'adjunta a la paret oposada de la fractura. Mentre la fractura continua estenent-se, el cicle de formació-trencament dels cristalls segueix. Aquesta varietat se sol formar en fisures provocades per extensió en diferents ambients, normalment en fissures de tipusalpí. En alguns casos es poden observar intercreixements de tipus cortina entre els cristalls.[96]
Elfensterquarz (literalment de l'alemany, quars finestra) és una varietat de quars amb creixement esquelètics i cares romboèdriques que recorden al marc d'una finestra.[97]
Elgwindel (de l'alemany,girat oretorçat) és una varietat de quars caracteritzada per cristalls de quars que creixen i es giren lleugerament al voltant d'un sol un eix. Això dona lloc a cristalls tabulars que es troben recargolats. Elsgwindels es troben en fissures de tipusalpí i sempre van acompanyats de quars amb hàbit normal. Sovint es troben fumats, mentre que són menys freqüents elsgwindels subvarietat cristall de roca. El procés pel qual es retorcen els cristalls és degut a un alt nombre de dislocacions en l'estructura típica de creixements lents.[98][99]
L'haytorita és una varietat de quars cristal·lí. Inicialment, el nomhaytorita, es donava a pseudomorfs de quars dedatolita trobats a la mina Haytor (Cornualla). Posteriorment, el nom es va estendre a altres tipus de pseudomorfs de quars, incloent-hi lacalcita, lasiderita i ladolomita.[100]
Elquars eriçó (de l'anglès,hedgehog stone) és una varietat de quars caracteritzada per presentar inclusions sòlides aciculars degoetita.[101]
Elquars macromosaic (també conegut com a quarsFriedlaender) és una varietat de quars on els cristalls presenten punts de sutura a les cares. Malgrat la seva estructura interna de mosaic, en secció polida, el quars apareixerà perfectament clar i homogeni. Si una secció transversal d'un cristall s'observa entre dos polaritzadors creuats, l'estructura interna del vidre es fa visible. El quars macromosaic és típic de les pegmatites i de fissuresalpines. Els cristalls normalment mostren un hàbit prismàtic, així com formes intermèdies, i una gran varietat de formes cristal·logràfiques accessòries. Aquesta varietat és freqüent que presenti macles, i es presenta en les varietats cristall de roca, quars fumat, quars citrí, però mai en ametistes.[102]
Elquars d'oli (de l'anglès,Oil Quartz) és una varietat delTirol,Àustria que conté taques grogues a les esquerdes.[103]
Elquars pseudocúbic és una varietat de quars amb aparença pseudocúbica. Els cristalls presenten una morfologia en forma de cub amb elsvèrtexs escapçats.[104]
Elquars rutilat és una varietat de quars que presentainclusions sòlides derútil en hàbit acicular.[105]
Quars ametista en morfologia tipus ceptre
Elquars en ceptre és una varietat de quars que té forma deceptre; aquesta forma es dona per al creixement de dues generacions de quars, on la segona és la més llarga i sembla que sostingui la primera, que sol ser més curta i ampla. En el cas que sigui al revés, és a dir, que la generació més curta i ampla és la que sosté la més llarga s'anomena quars en ceptre invertit.[106]
ElSchwimmstein és una varietat de quars terrosa, d'hàbit nodular. El seupes específic és inferior a 1,00, i per tant, flota en aigua.[107]
Elquars d'impacte (de l'anglèsShocked Quartz)) és una varietat de quars formada a altes pressions però temperatures limitades. Durant l'estadi d'alta pressió, l'estructura del quars es deforma al llarg dels plans cristal·lins. Aquests plans, que amb un microscopi s'observen com a línies, s'anomenen PDF (de l'anglèsplanar deformation features [encatalà: trets de deformació planar]) o làmines de xoc. Aquesta varietat se sol trobar encràters d'impacte; i sovint es troba associada a polimorfs de sílice d'alta pressió, com lacoesita i lastishovita.[108]
Elquars estrella és una varietat de quars. S'anomena així per la forma que presenten els agregats de cristalls radials.[109]
Elquars de Suttroper,quars de Warstein odiamant de Suttroper, és una varietat de quars d'hàbit prismàtic acabat amb piràmide pels dos extrems. El nom prové dels exemplars de quars lletós descrits a Suttrop,Westfàlia,Alemanya. Se sol utilitzar el plural a l'hora de referir-se a aquesta varietat (quarsos de Suttroper), ja que Suttrop no és l'única localitat on s'han descrit.[110]
"Diamants"
Algunes varietats es coneixen amb el nom dediamants, tot i no ser veritablementdiamants, sinó quars, probablement per a fer referència a la morfologia o a lalluïssor adamantina d'algunes varietats.
Es coneixen elsdiamants de Bristol (amb unalluïssor elevada que es troben al districte de Bristol),[111] elsdiamants de Cape May (trobats aCape May (Nova Jersey); còdols de quars arrodonits per l'erosió de l'aigua),[112] elsdiamants de Clear Lake (anomenats així pel seu lloc de procedència, el llac Clare, aCalifòrnia),[113] elsdiamants de Marmaroscher (caracteritzats per l'hàbit prismàtic dels cristalls, doblement acabats, normalment trobats enroques sedimentàries. Aquesta varietat a sol presentar inclusions d'hidrocarburs. S'anomenen així pel comtat hongarès del segle xix, el comtat de Marmarosch (actualsRomania iUcraïna),[114] elsdiamants de Mutzschen (procedents de Mutzschen, un poble deSaxònia),[115] elsdiamants de Schaumburger (incolors, o lleugerament fumats, prismàtics, que es troben a prop del mont Rumbeck,Baixa Saxònia,Alemanya. El nom deriva del castell de Schaumburg que es troba a prop del lloc on va ser descrita la varietat),[116] eldiamant de Vallum,[117] i elsdiamants d'Öhrli (normalment trobats enroques sedimentàries, i originalment descrit a Öhrli,Alpstein,Suïssa).[118]
Lacalcedònia és una forma criptocristal·lina de quars composta per intercreixements molt fins de quars imoganita.[119] Tots dos són minerals desílice, però es diferencien en el fet que el quars té una estructura cristal·lina trigonal, mentre que la moganita és monoclínica. La varietat més coneguda de calcedònia és l'àgata.
Altres varietats menys conegudes de calcedònia són lapedra d'Amarillo (anomenada així per la seva localitat tipus aTexas,Estats Units),[120] l'amberina (de color groc o groc verdós que es troba alDeath Valley, aCalifòrnia, Estats Units),[121] l'azurcalcedònia (de color blau degut a l'acció de lacrisocol·la, procedent d'Arizona, Estats Units),[122] labeekita (pseudomorfitzacorall o closques demol·luscs; procedent deDevon,Regne Unit),[123] labinghamita (amb inclusions de fibres degoetita i/ohematites disposades paral·lelament. És similar a l'ull de tigre. Procedent deMinnesota, Estats Units),[124] lapedra de sang (de color verd fosc o blau verdós amb petits punts vermells que semblen sang),[125] lacalcedònia blava (de color blau),[126] labuhrstone (utilitzada per fer rodes demolí),[127] lacornalina ocarneola (vermellosa, que s'utilitza comunament com una pedra semi-preciosa, acolorida per les impureses d'òxid de ferro. El color pot variar molt, des taronja pàl·lid fins a una intensa coloració gairebé negre),[128] lacalcedònia cròmica (d'un color verd intens com a conseqüència dels components decrom. La calcedònia cròmica s'ha trobat en col·leccions romanes de gemmes; aquestes calcedònies probablement vindrien dels dipòsits de crom de l'actualTurquia. Els espècimens actuals provenen deZimbàbue, sota el nommtorolita i deBolívia sota el nomchiquitanita),[129] lacubosilicita (pseudomòrfica defluorita, que es troba en forma de petits cubs blaus),[130] ladamsonita (de color lila, clar o fosc, procedent deCalifòrnia, Estats Units),[131] ladiackethyst (nom local per a les esferes de calcedònia translúcides de color vi o ametista; procedents d'Escòcia),[132] l'herbeckita (impregnada ambferro hidratat; procedents deBohèmia,República Txeca),[133] lamyrickita (nom local per a la calcedònia grisa amb punts vermells decinabri; procedents de Califòrnia, Estats Units),[134] lapietersita (amb fibres d'amfíbols amb diferents graus d'alteració. De color blau gris, marró i groc. Les fibres causen un efecte similar al de l'ull de tigre),[135] elplasma (varietat microgranular i microfibrosa que presenta diferents tonalitats de verd com a conseqüència de les partícules disseminades d'alguns silicats com laceladonita o laclorita, entre altres),[136] elcrisopras ocrisoprasi (translúcida, de color verd degut a les quantitats petites deníquel que conté, laquarsina (fibrosa, normalment intercreix amb altres tipus més comuns de calcedònia fibrosa. Va ser anomenada l'any1892 perAuguste Michel-Lévy i Ernest Charles Philippe Auguste Munier-Chalmas per la seva semblança amb el quars),[137] elsard (de color marró. SegonsPlini el Vell fou anomenada així perSardis, aLídia, on fou descoberta inicialment. És possible que el nom provingui delpersasered que significa vermell groguenc),[138] i laseftonita (de color verdmolsa, translúcida).[139]
Àgata
Les àgates es caracteritzen per la seva gran finor del gra i la brillantor del color. Tot i que les àgates es poden trobar en diversos tipus de roca, estan clàssicament associades ambroques volcàniques i poden ser també comunes en algunesroques metamòrfiques.[62]
Es coneixen una gran varietat d'àgates, com per exemple l'abakusz-kö,[140] l'àgata-jaspi (una varietat que presentajaspi ambvetes decalcedònia),[141] elcorall agateïtzat (que consisteix en un reemplaçament delcorall per àgata o calcedònia),[142] l'àgata blava (presenta bandat i un color blau pàlid),[143] l'àgata de Botswana (procedent deBotswana, amb un bandejat molt marcat format per línies fines i paral·leles entre elles. Els colors varien entre rosats i blanc),[144] l'àgata bretxificada(consistent en unamatriu de fragments d'àgata produïts pel trencament d'aquesta, cimentats posteriorment de manera natural),[145] l'àgata nuvolosa (normalment de color gris, amb inclusions esborronades; sovint sembla que hi haguésboira dins del mineral),[146] l'àgata boja (caracteritzada per presentar un bandat multicolor amb diferents plegaments),[147] l'àgata enhydro (formada per nòduls parcialment omplerts d'aigua),[148] l'ull d'àgata (presenta un patró d'anell concèntric que recorda a unull),[149] l'àgata de foc (amb inclusions d'altres minerals com ara lagoetita o d'associacions minerals com ara lalimonita; aquestes inclusions generen un efecteiridescent que recorda al foc),[150] l'àgata fortificació (amb uns contactes angulosos que recorden les muralles d'una fortificació o d'un castell),[151] l'àgata fòssil (àgata com a reemplaçament de materialfòssil),[152] l'àgata cacholong,Kalmuck o tambéovoides de Haema (vermellosa, en ovoides),[153] l'àgata iris oàgata de santmartí (una àgata iridescent que quan es talla en làmines i s'observa en llum transmesa exhibeix tots els colors de l'espectre visible),[154] l'àgata de Laguna (amb àmplia variació de colors procedent d'Ojo Laguna,Chihuahua,Mèxic),[155] l'àgata de Lake Superior (es creu que és una de les àgates més antigues del món, amb més d'un milió d'anys; es troba al nord delsEstats Units. L'original és procedent de la regió del Llac Superior, i generalment presenta uns colors deslluïts),[156] l'àgata paisatge (de l'anglès,landscape agate, és una àgata amb inclusions que produeixen l'efecte com si fos un paisatge),[157] l'àgata mexican lace (àgata ondulada procedent deMèxic),[158] lapedra de Mocha (amb inclusions depirolusita, descrita originalment a Mocha, a l'Aràbia Saudita),[159] l'àgata de molsa oàgata arbre (amb inclusions sòlides d'alguns minerals com ara laclorita o l'hornblenda. Generalment és transparent, blanca o amb tints verds),[160] l'àgata de Nipomo (amb inclusions demarcassita, que va ser descrita inicialment a Nipomo,Califòrnia,Estats Units),[161] l'àgata de sang de colom (de color vermell sang amb tonalitats blanques; procedent deUtah, Estats Units),[162] l'àgata plomall (presenta al seu interior estructures en forma de plomall; en alguns casos colorades. Pot assemblarse a l'àgata de molsa),[163] l'àgata cinta (bandejada),[164] l'àgata de pell de serp' (amb un relleu a la superfície que recorda a la pell d'unaserp),[165] o layoungita (varietat d'àgata o jaspi que es troba envoltada per cristalls de quars disposats endrusa. Descrita a prop de Guernsey (Wyoming), encalcàries).[166]
També és molt conegut l'ònix, una varietat d'àgata bandejada. La gamma de colors que presenta l'ònix va des d'una transparència pràcticament total fins a gairebé tots els colors (excepte alguns matisos, com el morat o blau). Comunament, els espècimens d'ònix contenen bandes de negre i/o blanc. Les seves bandes són paral·leles entre si, al contrari de les bandes que sovint es poden veure a les àgates força més caòtiques.[167] Elsardònix és una varietat d'àgata molt similar, amb bandes vermelles, marrons, negres i blanques.[168]
Jaspi
Eljaspi és una varietat opaca i impura desílice, generalment de color vermell, groc, marró o verd (i blau en rares ocasions). Aquest mineral es trenca en una superfície llisa, i s'utilitza tradicionalment per a l'ornamentació o com unapedra preciosa. El jaspi és bàsicament sílex que deu el seu color vermell ainclusions deferro.
Algunes varietats són eljaspi bola (format per bandes concèntriques de color vermell i groc. El nom també és utilitzat per a descriure masses esfèriques de jaspi),[169] labasanita (de color negre; s'utilitza per a estimar la puresa de lesaleacions d'or. No s'ha de confondre amb el mineralbassanita ni amb la rocabasanita),[170] labayata (nom local per a la varietat ferruginosa de color marró. Descrita originalment a laprovíncia d'Oriente,Cuba),[171] elcrisojaspi (rep el color verd de lacrisocol·la),[172] lacreolita (amb bandes de color vermell i blanc),[173] ladallasita (de color verd o negre. Procedent deVancouver,Canadà),[174] ladarlingita (tipus pedra de lídia. Procedent deVictòria,Austràlia),[175] eljaspi egipci (de color marró alternat amb ratlles negres, el que es troba aEgipte, o ratlees vermelles, el que ha estat descrit aBaden-Württemberg),[176] lairnimita (multicolor, associada amb menes demanganès a l'est deSibèria. El seu color és produït pels òxids de manganès, sovintbraunita,amfíbols alcalins de color blau, hidròxids deferro marrons i fragments de quars pur de color blanc. El seu nom prové de la seva localitat tipus, on s'ajunten els rius Ir i Nimi, al Krai de Khabarovskii,Rússia),[177] lakinradita (orbicular, procedent deSan Francisco, Estats Units),[178] lapastelita (amb colors tipus pastel),[179] laquetzalitztli (de colorverd maragda per les inclusions demoscovitacròmica. Procedent deGuatemala),[180] i lawilkita (de color groc, lila, rosa i/o verd. Procedent d'Idaho, Estats Units).[181]
Venturina
Laventurina oaventurina, és una forma de quars de color verd que es caracteritza per la seva transparència i la presència d'inclusions de minerals laminars com aramica,fucsita ihematites que li donen un efecte brillant o lluent. S'acostuma a fer servir com agemma.[182]
El quars és un dels minerals més emprats que hi ha; la seva utilitat recau en les seves propietats físiques i químiques: té una duresa de 7 en l'escala de Mohs, la qual cosa el fa durable i resistent a l'abrasió; és químicament inert, cosa que el fa útil en l'elaboració de material de laboratori o com a material per a fabricar recipients per a líquids reactius. També presenta propietats piezoelèctriques que el fan un mineral valuós en la indústria electrònica. El seu color, lluïssor i diafanitat el fan un mineral apreciat en el món de la gemmologia i la joieria.[183]
Collaret de quars rosa
Una de les aplicacions més conegudes del quars és en el món de la joieria, on les varietats de quars de diferentscolors han estat utilitzats per a la fabricació de joies durant molts anys.El quars també s'empra per a la construcció. Tot i que la major part del quars utilitzat actualment és emprat per formarciment, el quars també és utilitzat com a material formador de vidre. Grans quantitats de quarsita sedimentària i sorres quarsítiques s'exploten per a l'obtenció de quars relativament pur ; aquestes quarsites i sorres són utilitzades en la indústria del vidre;[183] també és emprat per a fabricarceràmica i estris delaboratori (provetes,tubs d'assaig,plaques de petri…). El vidre de quars té unes interessants propietats com ara uncoeficient d'expansió tèrmica molt baix,transparència enllum ultraviolada, també és químicament inert i amb ell es poden crear estris d'un gruix fi però resistents. Degut a la seva resistència als compostos químics (inert) i a la calor, s'utilitza com a material de construcció en les fundicions; amb una temperatura de fusió més elevada que la majoria dels metalls que s'utilitzen en els motlles de fosa, com ara maons refractaris, que poden estar fabricats a partir de sorra quarsítica. El quars també s'utilitza com a fundent en la fosa de metalls.[183] Com ja s'ha citat anteriorment, el quars és un mineral clau per a la fabricació de ceràmica i, per tant, és present en productes tals com ara vaixelles, sanitaris, ornaments, rajoles i maons. En aquest context també és important en la fabricació de totxanes refractàries per a alts forns, degut a la reva resistència a elevades temperatures i fabricació de coles.[184]
Totxanes refractàries
Com ja s'ha mencionat abans, el quars és utilitzat en la fabricació de vidre. En aquest procés, el quars és el material principal sigui qui sigui el tipus de vidre a fabricar. Com a derivats del vidre o objectes construïts a partir d'aquest s'hi troba una àmplia gamma de productes com ara a ampolles o gerres, finestres, miralls, parabrises, vaixelles (gots o plats), bombetes, fluorescents, pantalles de televisió i ordinador, vidres òptics (ulleres, microscopis, telescopis...) i fibra de vidre.[184]Degut a les seves propietats piezoelèctriques, una de les aplicacions més conegudes del quars és el se ús com aoscil·lador encircuits elèctrics derellotges iordinadors i també com a membrana en dispositius d'ultrasons. El quars és també la principal font (o "mena") desilici que es coneix; aquest silici sovint s'usa integrat enmicroxips per a ordinadors odispositius electrònics.En la indústria petroliera el quars s'utilitza principalment en alguns processos d'explotació d'hidrocarburs com ara elfracking. En aquest procés, les partícules de quars de determinades mides i formes arrodonides són bombejades cap als estrats que contenen l'hidrocarbur succeptible de ser explotat; aquestes partícules milloren la permeabilitat de la roca i permeten extreure el petroli d'una manera més ràpida i barata.[183][184]El quars també s'utilitza en una àmplia gamma d'esports, generalment en la construcció o adaptació de pistes, camps o superfícies on es duen a terme els esports en qüestió. Uns exemples d'aquest tipus d'aplicació són les superfícies on es practica l'equitació, que generalment són formades per quars, ja que aquest permet una millor subjecció del cavall en cas de pluja. També s'utilitza com a mètode de drenatge en camps de futbol, hoquei, rugbi o golf.[184] El quars juga també un paper important en l'agricultura i la ramaderia, on s'utilitza tant en granges, en jardineria comercial, horticultura i enginyeria forestal com a condicionador de sòls, fertilitzant o additiu en menjar d'animals.[184]
Microxip de silici
El quars també és el principal mitjà de filtració i depuració d'aigües. Mitjançant partícules fines s'utilitza per filtrar les aigües i extreure'n les partícules sòlides.[184]El quars també ha estat destinat al llarg de la història o actualment a resoldre problemes quotidians; per exemple,segle xii el quars fumat s'utilitzava per a la fabricació d'ulleres de Sol a laXina.[185]Elsaborígens australians el veneraven com a component de la seva substància místicamaban.[186] Un altre ús rellevant del quars es dona en el món de l'esoterisme. Degut a la seva elevada duresa en l'escala de Mohs, el quars s'utilitza també com a abrasiu; la pols de quars o de sílice s'empra per a serrar (serres amb pols de quars) i per a polir.[183]
El quars també és un material fonamental per a la indústria química i la indústria metal·lúrgica. En el primer cas s'utilitza per a produir una àmplia gamma de compostos químics relacionats amb el silici (silicat de sodi, gel de sílice, tetraclorur de sílice i silici pur. El silici pur s'utilitza per a la producció de xips de silici, en nucli de la informàtica actual.[184] Molts compostos de silici són utilitzats com a detergents, productes farmacèutics o cosmètics. En el segon cas, el quars s'utilitza com a matèria primera per a la producció de silici metàl·lic o ferrosilici. El primer s'usa en la producció d'aliatges basats en alumini, coure i níquel; mentre que el segon és un ingredient en la producció de ferro i acer.[184]
↑Per a validar el descobriment d'un mineral, l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) sotmet a votació la publicació on es detallen les propietats del candidat a nou mineral. La IMA es va fundar l'any1959, i tots els minerals reconeguts per especialistes abans d'aquesta data foren acceptats per la IMA automàticament; és per això que en el cas del quars, conegut des de l'antiguitat, es considera que fou descobert abans de l'any 1959; és a dir, abans de la fundació de la IMA.[5]
↑Sèneca va escriure "El cristall està format per aigua celeste i una mica de terrestre, que s'ha solidificat al llarg d'una llarga i tenaç gelada i l'ha anat fent més i més dens en comprimir-se progressivament fins treure tot l'aire i ha convertit la humitat en roca”. La idea va ser àmpliament acceptada per autors comPlini el Vell oParacels perquè els millors cristalls de quars hialí provenien de les altes muntanyes on la neu hi era molt present.[9]
↑16,016,116,2Miyata, T.; Kitamura, M.; Sunagawa, I. «Analyses of striated faces and habit change of polar crystals: application of an extended PBC method». Terra Scientific Publishing Company [Tòqui], 1989 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Kawasaki, T.; Nagase, K.; Onuma, T.; Sunagawa, I. «Appearence of basal faces in natural amethyst crystals from Four Peaks, Arizona». European Journal of Mineralogy, 18, 2006, pàg. 273-278 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Albright, J.L.; Lueth, V. W. «Pecos diamonds - quartz and dolomite crystals from the Seven Rivers Formation outcrops of southeastern New Mexico». New Mexico Geology, 25, 2003, pàg. 63-74 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Tarr, W.A.; Lonsdale, J. T. «Pseudo-cubic quartz crystals from Artesia, New Mexico». American Mineralogist, 14, 1929, pàg. 50-53 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Gault, H.R. «The frequency of twin types in quartz crystals». American Mineralogist, 34, 1949, pàg. 50-53 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Streckeisen, A. L. «Classification and Nomenclature of Plutonic Rocks. Recommendations of the IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks.». Geologische Rundschau. Internationale Zeitschrift für Geologie [Stuttgart], 63, 1974, pàg. 773-785 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑Streckeisen, A. L. «IUGS Subcommission on the Systematics of Igneous Rocks. Classification and Nomenclature of Volcanic Rocks, Lamprophyres, Carbonatites and Melilite Rocks. Recommendations and Suggestions.». Abhandlungen: Neues Jahrbuch für Mineralogie, 141, 1978, pàg. 1-14 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑45,045,1Bareche, Eugeni.Els minerals de Catalunya. Segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2005, p. 269.ISBN 84-609-9071-0.
↑Roca i Blanch, Estanislau. «Barcelona, filla de Montjuïc». Barcelona metròpolis mediterrània. num 61. Ajuntament de Barcelona, 2003. [Consulta: 31 gener 2013].
↑62,062,162,2Donald W. Hyndman, David D. Alt.Roadside Geology of Oregon (en anglès). Missoula, Montana: Mountain Press Publishing Company, 2002, p. 286.ISBN 0-87842-063-0.
↑L. Korotev, Randy. «Meteorite or Meteorwrong?» (en anglès). Washington University in St. Louis. Department of Earth and Planetary Sciences. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
↑«Vallum diamond» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
↑«Öhrli diamonds» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2015].
↑Heaney, Peter. J. «Structure and Chemistry of the low-pressure silica polymorphs» (en anglès). Reviews in Mineralogy; Silica: Physical Behavior, geochemistry and materials applications [Tòqui], 29, 1994, pàg. 1-40 [Consulta: 26 juliol 2015].
↑«Amarillo Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Amberine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Azurchalcedony» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Beekita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Binghamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Bloodstone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Blue Chalcedony» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Buhrstone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Carnelian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Plume Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
↑«Riband Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
↑«Snakeskin Agate» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
↑«youngite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
↑Assaad, Fakhry A.; LaMoreaux, Philip E. Sr.. Hughes, Travis H..Field Methods for Geologists and Hydrogeologists (en anglès). Berlin, Heidelberg, New York: Springer-Verlag, 2004, p. 8.ISBN 3-540-40882-7.
↑«Sardonyx» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2016].
↑«Ball Jasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Basanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Bayata» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Chrysojasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Creolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Dallasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Darlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Egypt Jasper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
↑«Irnimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2016].
.jpg)
_1.JPG)
_-_P%25C5%2582%25C3%25B3czki_G%25C3%25B3rne%2c_Poland._1.jpg)
_(15230327942).jpg)
)_(18133486256).jpg)
_1_(15360524387).jpg)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
