Unquímic és uncientífic especialitzat enquímica, estudia la composició de lessubstàncies i els canvis que experimenten.
Actualment, els químics treballen en equip amb altres químics,enginyers químics i tècnics químics per a empreses privades de diverses indústries. S'utilitzen en plantes que fabriquen plàstics,tèxtils,cosmètics iproductes químics. Treballen en camps com larefinació del petroli, lamineria, elprocessament d'aliments i lapotabilització de l'aigua i el tractament de lesaigües residuals. Els governs també tenen químics en àrees com l'agricultura i el control de lacontaminació. A més, molts químics treballen per a col·legis i universitats, hospitals i instituts independents de recerca. Alguns treballen en camps com laimpressió, lamedicina, la química legal, el dret de patents i la ciència de la informació. Alguns químics dediquen tot o una part del temps a ensenyar. Altres participen en vendes omàrqueting. Alguns serveixen com a consultors d'indústries privades o departaments governamentals.[1]
La gènesi de la química es pot remuntar a l'observació del fenomen de lacombustió que va portar a lametal·lúrgia, l'art i la ciència del processament dels minerals per obtenirmetalls. Hom era conscient que era possible transformar uns tipus de matèria en d'altres, però encara no es coneixia amb exactitud el com ni el perquè, ni les seves limitacions. L'avarícia per l'or va portar al descobriment del procés per a la seva purificació, tot i que els principis subjacents no s'entenien bé i es va pensar que es tractava d'una transformació en comptes d'una purificació. Molts erudits d'aquella època pensaven que era raonable de creure que podia existir una manera de transformar metalls barats en or. Això va portar a l'alquímia i a la recerca de lapedra filosofal que es pensava podia obrar la transformació en or pel simple contacte.[3]
L'anglèsJohn Dalton (1766-1844) formulà la sevateoria atòmica (1808), d'acord amb la qual elselements químics són constituïts per partícules indivisibles i immutables, anomenadesàtoms, les quals són diferents d'un element a un altre, essent lacombinació química la unió d'àtoms de dos o més elements. És el veritable punt de partida de la química moderna.
El suecJöns Jacob Berzelius (1779-1948) donà suport a la teoria de Dalton i desenvolupà la notació química moderna. El francèsJoseph-Louis Gay-Lussac (1778-1850) enuncià lallei dels volums de combinació, a partir de la qual l'italiàAmedeo Avogadro (1776-1856) formulà, l'any 1811, lahipòtesi que volums iguals de tots els gasos, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenien el mateix nombre demolècules, i establí clarament el concepte de molècula. L'anglèsMichael Faraday (1791-1867) estudià d'una manera sistemàtica l'electròlisi, descobrí les lleis que la regeixen (1833) i creà la terminologia bàsica de l'electroquímica.
Elvitalisme fou lentament superat a partir de la síntesi de laurea, feta per l'alemanyFriedrich Wöhler (1800-1882) l'any 1828 a partir delcianat d'amoni, i, sobretot, per la preparació de l'àcid acètic a partir de materials inorgànics, feta perAdolph Wilhelm Hermann Kolbe (1818-1884) l'any 1844. El gran augment en el nombre decomposts orgànics coneguts i el perfeccionament de l'anàlisi orgànica elemental, fet per l'alemanyJustus von Liebig (1803-1873), mostraren l'existència de substàncies que, tot i ésser essencialment diferents, tenien la mateixa composició elemental, cosa que donà lloc a la introducció del concepte d'isomeria per Berzelius.Robert Bunsen (1811-1899) iGustav Kirchhoff (1824-1887) d'Alemanya desenvoluparen l'espectroscòpia química a finals de la dècada de 1850.
La sistematització en la classificació dels composts orgànics fou possible arran de l'establiment empíric del concepte defunció química i de la introducció, per part de Liebig i Wöhler, de la noció deradical. El gran progrés de la química orgànica experimental, reflectit en els treballs deCharles Adolphe Würtz (1817-1884) iAugust Wilhelm von Hofmann (1818-1882) sobre lesamines, de l'anglèsAlexander William Williamson (1824-1904) sobre elsèters, de Kolbe sobre els productes de l'electròlisi delsàcids carboxílics i de l'anglèsEdward Frankland (1825-1889) sobre els derivats alquil metàl·lics, menà al reconeixement de classes o tipus de composts. D'altra banda, la introducció per Frankland del concepte devalència, entenent-lo com a capacitat de combinació, i el desenvolupament per part de l'alemanyFriederich August Kekulé (1829-1896), l'anglèsArchibald Scott Couper (1831-1892) i el rusAleksandr Mikhailovich Butlerov (1828-1886) de la teoria estructural, arran de l'establiment de la quadrivalència dels àtoms de carboni i de la capacitat d'aquests de combinar-se entre ells per formar cadenes, contribuïren a aclarir el problema de laformulació química.
Simultàniament, el problema de la dimensió molecular (massa molecular) fou resolt definitivament per l'italiàStanislao Cannizzaro (1826-1910) en acceptar i aplicar lahipòtesi d'Avogadro. Posteriorment, les idees de Cannizzaro i el descobriment de nous elements permeteren al rusDmitri Mendeléiev (1834-1907) i a l'alemanyJulius Lothar Meyer (1830-1895) de classificar els elements d'acord amb llurmassa atòmica i llur caràcter químic en unsistema periòdic (1869). Històricament, l'inici de la segona meitat del segle xix representa, a conseqüència del gran increment adquirit en els coneixements químics, la fi del químic general i el naixement de l'especialista, inicialment en les branques orgànica, inorgànica i analítica, i, cap a la fi del segle, en la de la química física, la industrial i la biològica.
Al començament del segle xx els físics donaren un nou impuls a la química gràcies al descobriment de l'estructura atòmica i a la formulació de lamecànica quàntica. Es pogué definir clarament el concepte d'element químic sobre la base delnombre atòmic i explicar la llei periòdica i les semblances entre elements químics ambconfiguracions electròniques semblants. Així mateix, la formulació de la mecànica quàntica donà suport a teories de l'enllaç químic (teoria d'enllaç de valència,teoria d'orbitals moleculars) camp en què destacà l'estatunidencLinus Carl Pauling (1901-1994). Paral·lelament es desenvoluparen noves tècniques d'anàlisi química: ressonància magnètica nuclear, cromatografia de gasos, espectroscòpia d'infraroig, espectroscòpia atòmica, espectroscòpia Raman, espectroscòpia de masses, etc.
Més de la meitat de tots els químics treballen en recerca i desenvolupament. Alguns químics participen en la investigació bàsica i intenten obtenir coneixement sobre les substàncies. També estudien la forma en què aquestes substàncies es combinen i reaccionen entre si. La investigació bàsica sovint condueix al desenvolupament de nous productes. Per exemple, la investigació sobre la formació de molècules més grans a partir de la unió de les més petites conduí al desenvolupament deplàstics sintètics. Altres investigadors químics treballen en problemes més pràctics o domèstics. Per exemple, poden treballar per desenvolupar un teixit que no es cremi, no s'embruti ni s'arrugui fàcilment. Sovint han de dur a terme moltes proves de laboratori abans de poder crear el producte desitjat.[1]
Molts químics treballen en la producció i el control de qualitat. Per exemple, poden treballar ambenginyers químics per desenvolupar instruccions exactes per barrejar els ingredients necessaris per produir enormes quantitats de pintura en una fàbrica de pintura. Els químics que participen en el control de qualitat poden supervisar les proves de mostres d'aquesta pintura per assegurar-se que compleix certes normes.[1]
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901.
Hi ha diversos grans camps de la química:
Elsquímics orgànics s'especialitzen en compostos que contenen l'elementcarboni. Aquests compostos inclouen matèria animal i vegetal,plàstics i altres substàncies.
Elsquímics inorgànics treballen amb compostos que no contenen carboni, com arametalls,minerals i altres substàncies. El seu treball pot implicar materials que s'utilitzaran en circuits d'estat sòlid per a equips electrònics.
Elsquímics físics treballen amb les teories bàsiques de la química. Per exemple, estudien com s'alteren elsnivells d'energia quan les substàncies experimenten canvis químics. El treball dels químics físics de vegades condueix al desenvolupament de noves fonts d'energia.
Elsquímics analítics estudien la composició de les substàncies. Fan servir equips i tècniques especials de laboratori per determinar la composició exacta d'una mostra, com ara un tros de roca lunar. Aquests químics també calculen les concentracions de determinats composts químics a l'aigua del subministrament d'una ciutat.
Elsbioquímics estudien la química dels éssers vius. Hi ha molts altres tipus de químics, inclosos els especialitzats en química dels aliments o química clínica.[1]
↑Will Durant (1980),The Age of Faith (The Story of Civilization, Volum 4), p. 162-186, Simon & Schuster,ISBN 0-671-01200-2
↑Dr. K. Ajram (1992),Miracle of Islamic Science, Appendix B, Knowledge House Publishers,ISBN 0-911119-43-4:Humboldt considerava els musulmans com els fundadors de la química.
_-_The_Alchemist_-_WGA22057.jpg)
.jpg)
