  | |
 | |
| Tipus | marc d'aplicacions,joc de ginys,biblioteca informàtica,programari lliure iplataforma informàtica |
|---|---|
| Versió inicial | 20 maig 1995 |
| Versió estable | 6.10.1(20 novembre 2025) |
| Llicència | GNU LGPL 3.0 GNU GPL 2.0 GNU GPL 3.0 |
| Epònim | Emacs iX Toolkit Intrinsics(en) |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | GNU/Linux,Microsoft Windows,macOS,BSD,Android,iOS imultiplataforma |
| Escrit en | C++ |
| Format de fitxer de lectura | |
| Format de fitxer d'escriptura | |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Qt Project(en) iThe Qt Company |
Fonts de codi | |
| Més informació | |
| Lloc web | qt.io (anglès) |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Seguiment d'errors | Seguiment d'errors |
| Free Software Directory | Qt |
| Id.Subreddit | Qt5 |
| Guia d'usuari | Guia d'usuari |
    | |
Qt (pronunciat "quiut") és unentorn de treballmultiplataforma per a la creació de programes ambinterfície gràfica d'usuari (GUI en anglès). Consisteix en unes biblioteques escrites en llenguatgeC++.
Qt està disponible en llicències comercials,GPL v3 iLGPL v2. Totes les edicions suporten diversos compiladors incloent-hi elGNU Compiler Collection C++ i elVisual Studio.
Actualment[Quan?] Qt és desenvolupat perDigia, que és propietària de la marca, i elQt Project que té un sistema de govern obert i inclou tant desenvolupadors individuals com empreses. Abans del llançament del Qt Project el departamentQt Development Frameworks deNokia va desenvolupar el projecte després de comprar la companyianoruegaTrolltech, que havia creat Qt.[1] El febrer de 2011 Nokia va anunciar que abandonava el sistema operatiu mòbilSymbian i començava una estratègia basada ensmartphones de la plataforma deMicrosoft. Un mes després Nokia va vendre Qt a l'empresa Digia.[2]
Les Qt són especialment usades perKDE, Qtopia i OPIE i fan servir una versió ampliada del llenguatge de programació C++, però els bindings[bindings Cal aclariment] existeixen perPython,Ruby, C,Perl iPascal.
El programari Qt es fa servir entre d'altres en l'AutodeskMaya,[3][4] l'Adobe Photoshop Elements,Skype,VLC media player,[5] iVirtualBox. També per grans organitzacions i empreses com l'Agència Espacial Europea,[6]DreamWorks,[7][8]Google,HP,[9]KDE,[10]Lucasfilm,[11]Panasonic,[12]Philips,[13]Samsung,[14]Siemens,[15]Volvo,[16]Walt Disney Pictures[17] iResearch In Motion.[18][Cal actualitzar]
Funcionen en la majoria de plataformes. Les característiques que no fan servir la interfície gràfica són l'accés a bases de dades SQL, gestió de fils, una API unificada i un analitzador d'XML.
Les Qt són suportades en les següents plataformes:
Hi ha quatre edicions de Qt disponibles per cada una d'aquestes versions:[Cal actualitzar]
Les tres primeres versions són llançades amb una llicència comercial privativa; mentre que l'última edició està sota llicènciaGPL i de forma addicional sota llicènciaQPL per a la versió de Qt/X11.
En el cas de la plataforma X11, la QPL permet a l'aplicació final ser llicenciada sota diverses llicències lliures, per exemple la LGPL o la llicència Artística. Per a les plataformes Windows o Mac OS X, la GPL és l'única llicència lliure disponible, per tant les aplicacions s'han de llançar sota GPL.
Totes les edicions suporten múltiples compiladors, incloent el compilador GCC+ per C++. El suport oficial per la suit deVisual Studio està restringit a la versió comercial de Qt/Windows.
El projecte[1] ha llençat diversos pegats[2] que afegeixen suport al Microsoft Visual Studio i al Borland C++ Builder per a la versió lliure de Qt/Windows.
Trolltech va publicar Qt 4 el28 de juny del2005 i va introduir cinc noves tecnologies al framework:
Les biblioteques Qt versió 4 tenen dues llicències, una sotaGPL i una de Comercial dirigida a aquelles empreses que vulguin desenvolupar programari privatiu. Les dues versions inclouen suport per a Windows mentre que versions anteriors només ho permetien en la versió comercial.
Les biblioteques Qt versió 4.1 es publicaren el19 de desembre de2005 introduint el suport deSVN, unbackend pel sistema d'impressió amb Qt i moltes altres novetats].
Les biblioteques Qt versió 4.2, publicades al4 d'octubre de2006, introdueixen suport natiu de CSS pel disseny de components gràfics, així com un objecte QGraphicsView que permet el renderitzat de milers d'objectes 2D en la pantalla, per tal de reemplaçar la classe QCanvas de les Qt 3.x.
Les biblioteques Qt versió 4.3, publicades al30 de maig de2007, milloraven el suport per Windows Vista, l'enginy OpenGL, la generació de fitxersSVG, afegia la classe QtScript que era un enginy de scripting ECMAScript basat en QSA.
Les biblioteques Qt versió 4.4, publicades al6 de maig del2008 introduïen suport multimèdia a través dePhonon, un millor suport del llenguatge descriptiuXML, una capa de concurrència que facilita el desenvolupament d'aplicacionsmultifil, una capa IPC centrada en la memòria compartida i integració amb el motor de navegacióWebKit.
Les biblioteques Qt versió 4.5, publicades al3 de març de2009 inclouen QtCreator, motor gràfic millorat, millor integració amb WebKit, suport d'escriptura OpenDocument Format i les opcions de llicències noves, així com suport per al framework Mac OS X Cocoa.
Les biblioteques Qt versió 4.6, publicades a l'1 de desembre de2009 inclouen noves API Framework Animation, gestos Multi-Touch. Ara dona suport (com nivell 1) a Symbian i (com a nivell 2) a Windows 7 i Mac OS X 10.6, suport ampliat per a alguns sistemes UNIX. A més, una gran millora en les prestacions.
El Qt 5 havia de ser alliberat el juny de 2012[19] però va patir diversos retards fins que no va estar llest.[20] Finalment fou oficialment alliberat el 19 de desembre de 2012. Aquesta versió marca un gran canvi a la plataforma, amb gràfics que depenen de lesGPU,QML iJavaScript comportant elements clau. Els QWidgets (escrits només amb C++) que s'utilitzaven fins al moment continuen sent compatibles, però no es beneficien de les millores de la nova arquitectura del sistema.[21] La versió Qt 5 aporta millores significatives en la rapidesa i facilitat per a crear interfícies gràfiques d'usuari.[22]
The Qt Company va anunciar el gener del 2020 que les versionsLTS es restringirien als clients comercials, per tant es deixaria de donar suport als projectes decodi obert.[23] El gener del 2021 es feia efectiu el canvi en l'estratègia comercial del producte en la versió Qt 5.15, suposant un perill pel que fa a la seguretat per aquells que continuïn emprant aquesta versió sense una llicència.[24] D'altra banda la companyia ja havia anunciat la intenció de restringir l'Entorn de treball a llicències propietàries, alhora que també es va plantejar exigir l'ús d'un compte per a les descàrregues.[25] Com a primera conseqüència, programari de codi obert que es basa en Qt es pot veure en dificultats i una segona conseqüència és per al projecteKDE i el seu programari que es basa en Qt.[23] El febrer del 2021, el reproductor de música Audacious va fer el llançament de la versió 4.1 suportat per Qt 6.0 oGTK 2. Ll'abril del 2021, KDE anunciava que faria el manteniment de Qt 5 mentre es preparava per a fer el pas a Qt 6. Amb aquesta intenció anunciava la creació deQt 5 Patch Collection, una col·lecció de pedaços per assegurar-ne l'estabilitat.[26]
El 8 de desembre de 2020 es féu públic el llançament de Qt 6.0.[27] La nova versió proporcionava un major grau de llibertat a l'hora d'implementar noves característiques, funcionalitats i un millor suport. Qt 6.0 es considerava com una continuació de la sèrie Qt 5 i no es preveien dificultats perquè els usuaris hi migressin.[28] No obstant això, Qt 6 en la versió de llançament encara no disposava de totes les funcionalitats de Qt 5.15.[29]
El 6 de maig de 2021, es llançava Qt 6.1 amb funcionalitats addicionals a les de Qt 5.15, però encara en mancaven algunes.[30][a]
El 30 de setembre de 2021, es llançava Qt 6.2 LTS. La majoria de mòduls foren portats des de Qt 5.15 LTS, amb la intenció d'afavorir el pas entre les dues versions. Incorporava suport per aApple Silicon iWindows 11. Com ja va succeir amb el llançament de Qt 5.15 que fou controvertit, els llançaments LTS només estan destinats als clients comercials. No obstant això, clients decodi obert comKDE creien que el pas entre la versió 5 i la 6 no seria conflictiva.[32][33]
| Aplicacions |  | |
|---|---|---|
| Utilitats | ||
| Paquets | ||
