Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Coptos

Coord.:26° 00′ N, 32° 49′ E / 26°N,32.82°E /26; 32.82
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Qift)
Plantilla:Infotaula geografia políticaCoptos
Imatge
Tipusciutat ijaciment arqueològicModifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 26° 00′ N, 32° 49′ E / 26°N,32.82°E /26; 32.82
EstatEgipte
Governaciógovernació de QenaModifica el valor a Wikidata
Capital de
Qift(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població22.063(2006)Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud77 mModifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari

Coptos (àrab:قفط,Qifṭ;copte:Ⲕⲉϥⲧ,Keft oKebto;egipci antic:Gebtu;grec antic:Κόπτος, Coptos o Koptos;llatí:Justinianopolis) fou una ciutat de l'antic Egipte situada on avui hi ha la ciutat de Qift o Kift. Les ruïnes de l'antiga Coptos són al mig de la ciutat moderna.

Molt a prop hi ha la moderna ciutat de Qus, antigament anomenadaGesa, i a l'altra banda del riu es troba Kuth, que fou l'antigaNubt (Ombos).

La ciutat moderna vers el 2000 tenia més de 70.000 habitants.

Restes arqueològiques

[modifica]

De l'antiga ciutat en queden algunes restesgrecoromanes, com el temple d'Isis, iniciat perPtolemeu II sobre una capella dedicada aOsiris construïda perTuthmosis III, i continuat perPtolemeu IV,Ptolemeu VII,Cal·lígula iNeró; també de romanes, com un altre petit temple d'Isis, avui anomenat temple d'al-Qal'a, una porta deClaudi i part d'una porta de Cal·lígula); i finalment també deptolemaiques, com les restes d'una porta dePtolemeu XII i una capella deCleòpatra. Elslleons de Coptos, exposats alMuseu Petrie, i tres estàtues monumentals conservades alCaire iOxford van sortir de la ciutat. No gaire lluny, el cementiri de Kom el Momanien o Kom el Koffar, té tombes del període de laVIII dinastia en endavant, a més d'algunstúmuls més antics.

Història

[modifica]

La ciutat, que ja existia vers el4000 aC, tenia com a patró al deuMin (elPan dels grecs) a qui es va dedicar un temple. La seva importància derivada de la posició dominant sobre elWadi Hammamat i els uadis (rierols) cap a la Mar roja, utilitzats per les caravanes que fien el comerç amb productes que arribaven per mar. Fou un port fluvial en el que destacava l'arribada d'elefants

Durant el període Ptolemaic va esdevenir més important, car a la fundació del port deBerenike va seguir més tard la revolta de Tebes (Luxor) el207 aC i la ruta cap a Berenike va quedar tallada i les caravanes es van haver de desviar cap a Coptos.

La ciutat es va revoltar contra els romans i fou destruïda perDioclecià el292 però va ser reconstruïda i encara va recuperar una certa importància de ciutat provincial.

Amb els romans d'Orient fou seu d'un bisbat (amb autoritat sobre els poblesbeges) i ambJustinià I va agafar el nom deJustiniàpolis sent centre d'una pagarquia (districte). Els àrabs li van donar el nom de Qift i fou capital de lakura del mateix nom. El 750 s'hi van refugiar temporalment alguns membres de la famíliaomeia. Posterior fou atacada pels beges el 819 (en aquest temps els beges eren encara teòricament cristians); el 828 es va construir una muralla de protecció. Al segle x havia quedat allunyada del Nil, per un canvi en el curs, i havia perdut importància sent sobrepassada per Kus que estava a la vora del riu i llavors era l'única ruta comercial. Hi havien emigrat durant un cert temps famílies alides de l'Hedjaz i al segle X s'havia difós el xiisme. Al segle xi el comerç va retornar per les pistes interiors i Kift es va recuperar però com que Kus fou feta capital provincial no la va poder atrapar. Fou fidel alsfatimites quan elsaiúbites van agafar el poder i una revolta el 1177 fou durament reprimida. La ciutat no va tenir madrassa i estava sota jurisdicció del cadi suplent de Kus. El seu territori va esdevenir unwakf o propietat religiosa amb els ingressos reservats pels xerifs deMedina. Sota els mamelucs va esdevenir un petit poble agrícola i va acabar de perdre tota importància durant el període otomà. El cultiu principal és la canya de sucre.

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Coptos
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm.NomósCiutats antiguesLloc modernNúm.NomósCiutats antiguesLloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu(Iebu)
Djeba(Apol·lonòpolis)
Nekhen(Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt(Latòpolis)
Ipet Sut
Waset(Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet(Tentira)
Hut-Sekhem(Diòspolis Parva)
Abdju(Abidos)
Tinis
Apu(Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu(Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep(Hypselis)
Assuan(Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt(Maten)
Per Nemty
Saut(Licòpolis)
Qis(Cusae)
Akhetaton
Khmun(Hermòpolis)
Hebenu(iBeni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet(Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed(Oxirrinc)
Nen-nesu(Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet(Arsenoe)
Tepihut(Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfiho béLisht
Núm.NomósCiutats antiguesLloc modernNúm.NomósCiutats antiguesLloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer(Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet(Hernecher)
Khem(Letòpolis)
Imu
Timinhor(Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau(Sais)
Per-Wadjet(Buto)
Khasu(Xois)
Nàucratis
Tjeku(Pithom ?)
Djedu(Busiris)
Hut Ta-Hery-ib(Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib(Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu(Leontòpolis)
Shednu(Pharbaithos)
Tjebennetjer(Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru(Sile)
Senu(Pelúsion)
Bah(Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet(Bubastis)
Imet
Hawaret(Àvaris)
Djanet(Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta iZagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coptos&oldid=35987158»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp