A principis de 2017, la població total de Qatar era de 2,6 milions: 313.000 ciutadans de Qatar i 2,3 milions d'estrangers.[7] La religió oficial de Qatar és l'islam.[8] En termes d'ingressos, el país té el tercerPIB per capita més alt del món[9] i la sisenaRNB per capita més alta (mètode Atlas).[10] Qatar està classificat per l'ONU com un país demolt alt desenvolupament humà, amb el tercer IDH més alt del món àrab després delsEmirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita.[11] Qatar és una economia d'ingressos elevats segons el Banc Mundial, recolzada per la tercera reserva mundial degas natural i depetroli.[12] És el principal emissor degasos d'efecte hivernacle del món per capita.[13]
Qatar també adquirí prominència internacional per ésser la seu de l'agència de notíciesAl Jazeera, fundada el 1996 pel govern de Qatar, de gran ressò en el món àrab i islàmic, que ha estat el centre de controvèrsies i de tensions amb els EUA.[1]
El nom podria derivar deQatara i es creu que es refereix a la ciutat qatariana deZubara, un important port comercial i ciutat de la regió en l'antiguitat. La paraula «Qatara» va aparèixer per primera vegada al mapa de laPenínsula Aràbiga dePtolemeu. En àrab estàndard el nom es pronuncia [qɑt ˁ ɑr], mentre que en el dialecte local és [ɡit ˁ ar].
Sotmès aBahrein fins al1868, va passar a dependre de l'Imperi Otomà fins al seu desmembrament el1915. L'emir 'Abd Allāh va signar un tractat amb elRegne Unit (1916) i l'emirat es va convertir en protectorat britànic.
Després de conèixer la decisió britànica d'abandonar el Golf Pèrsic el1971, Qatar va ingressar a laFederació d'Emirats Àrabs del Golf Pèrsic (1968). Un cop obtinguda la independència el 1971, es va retirar de la federació, signà un tractat d'amistat ambGran Bretanya i va ingressar a laLliga Àrab i a l'ONU el 1971.
Amb un incruent cop d'estat el 1972,Ahmad b'Alī va ser deposat pel seu cosí, el xeic Hammad al-Thani, que es manté fins a l'actualitat en el poder.
Lapenínsula de Qatar s'endinsa 175 km dins del golf Pèrsic des de l'Aràbia Saudita. Gran part del país és una planícia baixa i estèril, formada per un desert pedregós amb només una escassa vegetació de matollsxeròfils i pocsoasis.[1] És una de les zones més àrides de l'Orient Mitjà.[1] La manca d'aigua obliga a destil·lar la de la mar per a l'abastiment.[1] Al sud-est hi ha l'impressionant Khor al Adaid o "mar interior", una àrea de dunes de sorra que envolten una badia del golf.
El punt més alt de Qatar és en el Jebel Dukhan a l'oest, una sèrie de baixos afloraments de pedra calcària que va de sud a nord des deZikrit a través d'Umm Bad fins a la frontera austral, i que arriba fins als 90 metres sobre el nivell de la mar. En aquesta zona també hi ha els principals dipòsits interiors depetroli de Qatar, mentre que els jaciments degas natural són al mar, al nord-oest de la península.
Quasi tots els habitants de Qatar són musulmans. A més d'àrabs, gran part de la població va migrar des de diverses nacions per treballar en la indústria petroliera del país. L'idioma oficial és l'àrab, però l'anglès és entès àmpliament. La població qatariana només conforma el 20% dels habitants nascuts al país. La majoria són treballadors estrangers vinguts de l'Índia, de l'Iran o de països del nord d'Àfrica. Els expatriats occidentals gaudeixen d'un elevat nivell de vida però no participen en la política del país. El qatarians són partidaris de la interpretaciówahhabita de l'islam sunnita i són conservadors. Tot i això, les dones no són forçades a portarvel i tenen dret a tenir carnet de conduir. Els expatriats cristians gaudeixen de llibertat de culte però no estan autoritzats a promoure elcristianisme.
Des que l'explotació petroliera els va permetre d'enriquir-se, la major part de la població del país, formada per beduïns nòmades, és urbana. Prop del 90% dels qatarians resideix aDoha, la capital, o a prop seu; aquesta urbanització va provocar un despoblament dels pobles del nord.
Qatar és unemirat. Segons laconstitució de 1970, elpoder executiu cau sobre el Consell de Ministres. La mjlis al-Shura (Assemblea Executiva) té competències consultives. El 29 d'abril de 2003, Qatar va aprovar per referèndum una nova constitució. S'hi preveu l'elecció d'una Assemblea Consultiva de 45 membres (dels quals 15 són designats per l'emir) que podrà proposar l'adopció de lleis, aprovar i ratificar el pressupost, organitzar debats sobre la política del govern i fer preguntes als ministres. La constitució no preveu la creació de partits polítics, però si reconeix el dret a la llibertat d'expressió i associació, el dret a un judici just, i consagra la llibertat de culte.
Segons la Constitució de Qatar, la llei de laxaria és la principal font de la legislació de Qatar,[14][15] encara que a la pràctica, el sistema legal de Qatar és una barreja dedret civil i llei de la xaria.[16][17] La llei de la xaria s'aplica aldret de família, a l'herència i a diversos actes delictius (inclosos l'adulteri, el robatori i l'assassinat). En alguns casos, els tribunals familiars basats en la xaria consideren que el testimoni d'una dona val la meitat del d'un home.[18] El dret de família codificat es va introduir el 2006. Es permet lapoligàmia islàmica.[19]
A Qatar existeix el càstig corporal judicial. La flagel·lació s'utilitza com a càstig pel consum d'alcohol o per relacions sexuals il·lícites.[20] L'article 88 del codi penal de Qatar declara que la pena per adulteri és de 100 fuetades[21] i, el 2006, una dona filipina va ser condemnada a aquesta pena.[21] El 2010, almenys 18 persones (la majoria estrangers) van ser condemnades a rebre entre 40 i 100 fuetades per delictes relacionats amb "relacions sexuals il·lícites" o consum d'alcohol.[22] El 2011, almenys 21 persones (la majoria nacionals estrangers) van ser condemnades a entre 30 i 100 fuetades pels mateixos motius[23] i el 2012, sis expatriats van ser condemnats a 40 o 100 fuetades.[20] Només els musulmans que es considerin mèdicament aptes són susceptibles de dur a terme aquestes sentències. L'abril de 2013, un expatriat musulmà va ser condemnat a 40 fuetades per consum d'alcohol,[24][25][26] i el juny de 2014, un expatriat musulmà va ser condemnat a 40 fuetades per consumir alcohol i conduir sota els seus efectes.[27]
Abans del descobriment delpetroli i delgas natural l'economia deQatar se centrava en la pesca i la recol·lecció deperles. Això no obstant, el descobriment de reserves de petroli, en els anys 1940, va transformar completament l'economia de la nació. Ara el país té un alt nivell de vida, amb molts serveis socials per als seus ciutadans i totes les comoditats de qualsevol nació moderna. La sevaeconomia va créixer ràpidament per 8 anys consecutius, fins al2008,[32] a causa dels alts preus internacionals del petroli cru.
Les reserves de petroli del país estan estimades en 15 miliards de barrils (2.4 km³). La riquesa i nivell de vida dels de Qatar són comparables a les de nacions de l'Europa Occidental. No obstant això, el govern està estimulant en els últims anys les inversions en sectors no petroliers.[32]
↑«Constitution of Qatar». «According to Article 1: Qatar is an independent Arab country. Islam is its religion and Sharia law is the main source of its legislation.»
_-_QAT_-_UNOCHA.svg)
.jpg)
.jpg)
