Lapunta al coixí,randa oboixets és un art tèxtil que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí. Sembla que té l'origen aVenècia alsegle xvi.[1][2] ACatalunya i alPaís Valencià, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle xviii en una indústria que va sobreviure fins a mitjan segle xx. Alguns tallers de puntes van tenir molt de renom, com ara la Casa Castells d'Arenys de Mar.[3][4] Avui en dia l'ofici viu un petit reviscolament, amb fires d'artesania, com la centenària Fira de Santa Llúcia de l'Arboç, i concursos.
Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. Actualment, aCatalunya es fan nombroses trobades de puntaires, algunes de les quals aBarcelona. Més enllà de les realitzacions individuals, les puntaires s'organitzen en associacions, que, al principat, s'integren dins l'Associació Catalana de Puntaires.[3]
A tot el territori s'organitzen trobades depuntaires, també anomenades randeres.[5] Cal destacar la tasca que fan les escoles de boixets i les associacions, la més important a Catalunya essent l'Associació Catalana de Puntaires. Actualment la indústria del boixet està molt mecanitzada. Tot i així, encara es troben artesans, que converteixen el boixet en un art, combinant diferents fustes i materials per obtenir peces singulars.
AMonòver (Vinalopó Mitjà), al'Arboç (Baix Penedès), aBarcelona, etc, hi ha escoles de puntaires.
.jpg)
La majoria d'especialistes situen els orígens de les puntes aVenècia a principis del segle xvi amb el desenvolupament dels treballs a l'agulla. Les primeres puntes són la denominadapunta in aria. Els treballs amb boixet es desenvolupen aFlandes i ràpidament s'estenen per totEuropa.França i elsPaïsos Baixos del Sud (més o menys l'actualBèlgica) seran els països més importants i on es desenvoluparan les principals tècniques de punta de tot Europa.
Els treballs de punta s'introdueixen aCatalunya a mitjan segle xvii i ràpidament esdevé un negoci a partir del segle xviii i fins a mitjan segle xx. La influència deFrança serà molt important, ja que les puntaires catalanes aprendran diferents tècniques de punta francesa que realitzaran amb gran habilitat, com ara la blonda, la punta deLilla i la de Valenciennes.
El segle xix, les principals cases de punta artesana es concentraran en l'àrea deBarcelona, alBaix Llobregat i la comarca delMaresme, i a l'àrea del'Arboç, alBaix Penedès. ABarcelona van destacar les empreses de Josep Margarit iJosep Fiter i Inglès, aquest darrer va realitzar una alba per a la celebració de les noces d'or del PapaLleó XIII. Al Maresme va destacar la Casa Castells d'Arenys de Mar que va treballar des del 1862 fins a l'any 1962 i l'any 1906 va realitzar el mocador per al casament de la reinaVictoria Eugenia de Battenberg ambAlfons XIII, el disseny d'Alexandre de Riquer va ser adaptat perMarià Castells i Simón.
Tipus deteixits | |
|---|---|
