 | Per a altres significats, vegeu «Puig Major (Baix Empordà)». |
| ||||
| Tipus | muntanya | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Escorca (Mallorca) | |||
| ||||
| Serralada | serra de Tramuntana | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.436 m | |||
| Prominència | 1.436 m | |||
ElPuig Major és la muntanya més alta de l'illa deMallorca i de totes lesIlles Balears, amb una altitud de 1.436 m.[1] Pertany al municipi d'Escorca i fa part de laSerra de Tramuntana, la principal serralada de l'illa.
El seu cim és molt característic pelsradars militars en forma d'esfera que hi ha instal·lats d'ençà delsanys cinquanta, que en reduïren l'altitud en nou metres i que fan que l'accés hi estigui restringit. ElPenyal del Migdia, un esperó sud-est de 1.398 m i uns 90 m deprominència, és el punt més alt de lliure accés i el que domina les vistes de laVall de Sóller, d'on les bolles del Puig Major no són visibles.
Antigament, era anomenat Puig Major de Son Torrella,[2] en referència a lapossessió deSon Torrella i per contraposició al Puig Major de Massanella, actualment més conegut com aPuig de Massanella. Tots dos eren anomenatsPuig Major perquè destacaven bastant respecte de les altres alçades de laSerra de Tramuntana.
Històricament ha estat conegut amb altres noms: puig d'Almallutx, nom d'unapossessió que antigament designava tot el districte muntanyós entre Sóller iLluc; puig de Sant Salvador, en referència a l'ermita que existí cap al segle xiv no lluny del cim; puig d'en Torrella, en referència a laCasa de Torrella, propietaris de Son Torrella; Sella d'en Torrella, en referència a la forma característica del coll que separa el cim del puig amb elPenyal del Migdia.[3] i també Montblanc, en referència a la freqüència de les nevades.[4]
Gràcies a una fotografia de 1934 del llavorscapità generalFrancisco Franco al cim de la muntanya s'ha pogut conèixer l'existència d'estructures prehistòriques al puig, que segons l'arqueòleg Jaume Deyà seria unsantuari talaiòtic situat al bell cim de la muntanya i relacionat amb elssantuaris d'Almallutx, dels quals el separa una gran distància però són visibles l'un de l'altre. Naturalment, es tractava del jaciment més elevat de l'illa, i també de la construcció més elevada de l'illa fins que es construïren els radars que actualment caracteritzen el cim, i que esborraren qualsevol rastre del santuari.[5]
Els segles xiii ixiv es documenta l'existència d'una ermita anomenada de Sant Salvador i que es trobava no lluny del cim de la muntanya. Malauradament, les ruïnes d'aquest edifici no han estat mai localitzades i hom pensa que foren destruïdes amb la construcció de la carretera o dels radars del cim.[6]
Els encontorns del cim foren durant segles terra de pastors inevaters, que hi construïrencases de neu i uncamí de ferradura que les connectava amb Son Torrella i laComa de n'Arbona fins a la Vall de Sóller. A partir de la segona meitat del segle xix, la contrada començà a ser visitada també pels primers turistes, viatgers i excursionistes, que llogaven guies locals per accedir-hi. La ruta més freqüent partia de Fornalutx, pujava per la Coma de n'Arbona i s'enfilava fins al cim aprofitant el mateix camí dels nevaters.[3]
L'any1932 sorgí la idea de construir-hi untelefèric que pujàs fins al cim, que finalment es descartà per l'elevat cost del projecte. El projecte havia estat encarregat a l'enginyerAntoni Parietti Coll, el mateix que dugué a terme la direcció de les obres a la carretera dela Calobra. D'aquella iniciativa actualment només en resta una petita construcció que ha donat nom alPla del Funicular.[7][8]
El1953,arran d'un conveni entre Espanya i els Estats Units, s'acordà l'establiment d'una unitat militarestatunidenca de laUSAT.[9] El 1955 començaren les obres, concloses el 1960, que incloïenuna base militar vora les cases de Son Torrella, una carretera deSóller aLluc passant perCúber iAlmallutx (avui part de laMa-10), una carretera de la base militar al capdamunt de la muntanya i unaestació radar a la part més alta. Això comportà la destrucció mitjançant explosius del cim del puig (1958), que en rebaixà l'altura en nou metres, i així passà dels 1.445 m originals als 1436 actuals. A partir de llavors, l'accés al cim és prohibit per la població civil.[3][2][1][10]
Els dos radars del cim estaven dins unes esferes que eren visibles de molts racons de l'illa, i que li valgueren el nom deses Bolles. Primer eren de color blanc, i posteriorment es pintaren d'un color de camuflatge. Recentment, a causa dels canvis tecnològics, s'han substituït per una sola esfera, que actualment corona el cim més alt de Mallorca.[11]
.jpg)
Les característiques orogràfiques i climàtiques del Puig Major fan del seu entorn un refugi per moltes espècies de flora singular i endèmica que són rares, i en certs casos úniques, a altres indrets de l'illa. L'altitud excepcional, la naturalesacàrstica que forma gran quantitat de petits racons,escletxes,balmes idolines, les parets verticals inaccessibles, lesrossegueres, la humitat elevada, les pluges abundants, el fred, el vent i els episodis de neu prolongats a l'hivern, com també l'oratge agradable dels mesos d'estiu i la rosada matinal, són condicions que determinen la riquesa botànica del massís.[12]
El paisatge del Puig Major està dominat per matollarxeroacàntic i prat sabanoide decàrritx. Destaquenendemismes com eltúrbit, que només viu al Puig Major, i l'agrostis barceloi i elgalium balearicum, també endèmics de Mallorca. També és important la presència de plantes no endèmiques però rares a altres indrets de l'illa, com elboix, l'arbre de visc, elrotaboc, elteix o lapomera borda, que dona nom a unpas de la zona.[13][10]
Les obres de construcció de les instal·lacions militars causaren un gran dany a tota aquesta flora, fetes sense consideracions ambientals i llançant els enderrocs pels costers, tot donant lloc a la creació de rossegueres artificials i destruint totes les construccions i ruïnes que hi havia (santuari talaiòtic, ermita medieval i les construccions dels nevaters).[3] Sortosament, la creació de la zona d'exclusió militar comportà la instal·lació de tanques que impediren l'accés també a les cabres, una gran amenaça per la flora de tota la Serra de Tramuntana. De llavors ençà, i gràcies a la col·laboració delMinisteri de Defensa a través de la base militar, la flora de la zona ha experimentat una millora.[14]
Actualment, l'accés al cim, ocupat per la bolla dels radars, és restringit. Fins als anys cinquanta, els principals accessos eren:[3]
Actualment, i com a alternativa, es pot pujar elPenyal del Migdia (1398 m), seguint les rutes 1 i 4.4; elMorro d'en Pelut (1319 m), seguint les rutes 3 i 4.3; i el cim secundari del Puig Major (1416 m, al nord-est), on hi ha elvèrtex geodèsic, seguint la ruta 4.1 i 4.2.
.jpg)
Principals cims deMallorca | |
|---|---|
Galatzó · Teix · Alfàbia · Cornadors · L'Ofre · Puig Major · Tossals Verds · Massanella · Puig Roig · Tomir |
