| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Capital | Puig-reig | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.489(2024) (98,01hab./km²) | ||||
| Llars | 14 (1553) | ||||
| Gentilici | Puig-regenc, puig-regenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 45,8 km² | ||||
| Banyat per | Llobregat iriera de Merola | ||||
| Altitud | 455 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08692 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08175 | ||||
| Codi IDESCAT | 081751 | ||||
| Lloc web | puig-reig.cat | ||||
Puig-reig (pron. local [purréʧ])[1] és unmunicipi de lacomarca delBerguedà. El nom significa 'muntanya reial'; està situat en un promontori sobre el riuLlobregat que permet albirar-hi un bon tram del riu. Elterme municipal s'estén a ambdós costats del riu, al sector meridional de la comarca. Compta amb dues fortaleses medievals, actualment força malmeses (elCastell de Puig-reig i elCastell de Merola), amb un important conjunt d'esglésiesromàniques, amb dos exemples de pintures murals (Sant Martí ical Pallot), i amb una interessant casa conventualgòtica (segle xiii–xiv) coneguda actualment com aPeriques. De l'època moderna (segle xvi–xviii) destaquen lesmasies i també una àmplia mostra d'arquitectura industrial, en el context de lescolònies tèxtils (fàbriques, habitatges per als treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles, baixadors de tren, etc.).
| Casserres | Gironella iOlvan | Sagàs |
| Viver i Serrateix |  | Santa Maria de Merlès |
| Navàs, alBages | Navàs, alBages | Gaià, alBages |
| Entitat de població | Habitants (2023) |
| Puig-reig | 3.793 |
| l'Ametlla de Merola | 188 |
| Cal Marçal | 137 |
| Cal Pons | 109 |
| Cal Riera | 69 |
| Viladomiu | 54 |
| Cal Vidal | 49 |
| Font:Idescat | |
Sabem, per les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres que al terme municipal de Puig-reig hi havia hagut emplaçaments humans estables a laprehistòria, abans del segle viii aC, els quals coneixien l'agricultura, ja que utilitzaven sitges excavades a la roca per emmagatzemar el gra; posteriorment es produí un procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle iv aC.[2]
A l'Edat Mitjana, Puig-reig està documentat per primera vegada a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí el 907.[3] Elcastell de Puig-reig era domini de la família vescomtal del Berguedà. L'últim propietari d'aquesta nissaga, el trobadorGuillem de Berguedà, el va deixar en testament a l'Orde del Temple el 1187, el qual va establir al terme de Puig-reig la comanda de Berguedà i Cerdanya. La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom demas Periques.[2]
També van construir elpont sobre el Llobregat per connectar el nou edifici amb el castell, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com aMare de Déu del Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. El domini dels Templers perdurarà fins a l'extinció de l'orde el 1312.[3] A partir de llavors, i gràcies a la mediació d'un altre il·lustre puig-regenc, l'arquebisbeArnau Sescomes, conseller del rei Jaume II, que tingué un paper important en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde, les possessions dels Templers van passar en gran part a l'Orde de l'Hospital. En agraïment a la seva tasca, els Hospitalers li van cedir el terme casteller de Puig-reig, però a causa de la importància del lloc s'ho van repensar i van recuperar-ne la possessió.
La presència dels Hospitalers a Puig-reig es caracteritza per una llarga i progressiva crisi: les crisis demogràfiques i econòmiques del segle xiv provocaren un important desgavell al lloc; l'any 1585 el comanador declarava el castell recinte inhabitable. L'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant elssegles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, etc.[2]
A partir de la industrialització es crearen al municipi fins a setcolònies tèxtils que van propiciar el creixement demogràfic i econòmic.[2] En l'últim terç del segle xix, alguns industrials aprofitaren la instal·lació existent d'un molí fariner per construir una fàbrica, altres compraren terrenys i edificaren del no res, creant un nou nucli de població associat a la fàbrica. Aquest augment de població i d'activitat generà una demanda de serveis que va fer créixer el nucli de Puig-reig, construint al llarg de la carretera, donant com a resultat un poble allargassat.[2]
A les parròquies del municipi de Puig-reig, hi ha els següents goigs marians:
Documentat des de l'any907, fou ampliat considerablement en els s. XII i XIII en construir-se tres nivells demuralles, que incloïen el castell, l'església i una petita vila. Construït dalt d'un turó, domina tot el nucli urbà de Puig-reig. Del conjunt en resten fragments de muralles i part del casal casteller, que als s. XVI i XVII fou adaptat com a masia. L'any 1988 va ser restaurat pels seus actuals propietaris. S'arriba al castell des del nucli urbà de Puig-reig, pel carrer de les Abelles i pels carrers Verdaguer i Església.
Fortalesa documentada des de l'any983. Actualment només es conserva part de la torre d'homenatge del castell construït al segle xii (motiu pel qual es coneix també com aTorre de Merola). El castell, que va ser construït pels senyors de Merola, va passar a ser possessió reial a cavall dels segles xiii ixiv.
Puig-reig experimentà un gran creixement demogràfic i econòmic a partir de l'últim terç del segle xix quan es van implantar al municipi diferentscolònies tèxtils que aprofitaven l'energia motriu de l'aigua del Llobregat per a la fabricació de teixits. Les colònies, amb la seva peculiar organització i estructura, oferien treball, habitatge i sovint també tot allò que un obrer se suposava que podia necessitar en l'ordre espiritual i educatiu, i constitueixen un tret característic de la industrialització a Catalunya.[7] De fet, Puig-reig és el poble que conté més colònies dins el seu terme municipal, fins al nombre de set, que són les següents, de sud a nord:
Per dimensions i estructura urbana és la colònia per excel·lència de l'alt Llobregat. Fundada el 1876 pels Serra-Feliu. Destaca per les activitats culturals i festives que conserva, com els centenaris Pastorets.[7] La Festa Major de l'Ametlla de Merola és inscrita al al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.[8]
El nom li ve perquè es va construir a partir d'un molí fariner i serradora propietat de la casa gran de cal Riera, tot i que és coneguda també com a Colònia Manent, pel nom dels industrials -societat anònima Massana, Vilaseca, Manent i Llibre-. Documentada des de 1890.[7]
Es va posar en marxa el 1901, tot i que ja es treballava en la construcció de la resclosa cinc anys abans. El conjunt dels espais (industrial, residències dels obrers i serveis) constitueix un magnífic model de colònia, que es dona a conèixer a través del Museu de la Colònia Vidal (que forma part delMuseu de Ciència i la Tècnica de Catalunya).[7]
Fundada el 1886 pels germans Torra de Manresa, fou adquirida pels Pons el 1915, que la van vendre als amos de Viladomiu Vell el 1929. A més de la fàbrica i els pisos de la colònia, prop del riu, cal Marçal destaca per la barriada que ha anat creixent a peu de carretera.[7]
Fundada el 1875 per la família manresana dels Pons, és segurament una de les colònies més interessants des del punt de vista del patrimoni monumental, que inclou l'església neogòtica, les dues torres historicistes, el xalet del director, el convent i un gran bosc-jardí. El conjunt porta l'empremta de l'influent empresari i políticLluís G. Pons i Enrich.[7]
És la colònia més propera al nucli de Puig-reig i aviat quedà absorbida pel creixement del poble. També és la menys coneguda, ja que va ser una de les primeres que es van tancar, el 1968.[7]
Es va començar a construir el 1871 pels Prat, originaris de Sallent, que van fundar una empresa familiar que durant més de cent anys ha format part de la història de Puig-reig.[7]
El terme municipal de Puig-reig és ric enmasies, importants construccions documentades des de l'èpocamedieval que van créixer i s'ampliaren al llarg dels segles moderns, especialment en els s. XVI i XVII. Els seus propietaris forenbatlles delstemplers i posteriorment delshospitalers, senyors de Puig-reig. Del conjunt destaquen:[9]
La masia coneguda avui amb el nom de Periques és en realitat un convent-granja de finals del segle xiii o començaments del XIV construït pels monjostemplers, senyors de Puig-reig. És un exemple excepcional, únic a la comarca i a tot Catalunya, de l'arquitectura conventual dels ordes militars. És una construcció tancada, de planta quadrada, amb dues ales edificades, l'una a tramuntana i l'altra a ponent. Les edificacions presenten uns excel·lents arcs diafragmàtics i un aparell regular, ben tallat i amb els senyals dels picapedrers. Per anar a Periques cal agafar la carretera de Puig-reig aSanta Maria de Merlès i prendre, just després de passar el pont que travessa elLlobregat, el camí que hi ha a mà dreta i que hi porta.
El mas apareix documentat el segle xiii quan el terme de Puig-reig passa a formar part de les possessions de l'Orde del Temple. L'any1588 era possessor del masJacobus Serra de Cap de Costa agricola. A partir d'aquests moments, els hereus del mas es cognominaren Serra de Cap de Costa o de Capdecosta.
Al poble de Merola, és una masia que conserva velles parets medievals del s. XII i XIII, tot i que va ser ampliada al segle xvii.
Al límit ambViver i Serrateix, és una gran masia documentada des del s. XVII que conserva encara la torre medieval, amagada per les construccions del s. XVII que la van transformar en una gran masia de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana i amb una elegant galeria d'arcs de mig punt a migdia. La masia té una capella particular, dedicada a sant Julià, que durant laguerra civil va perdre un interessantretaulebarroc.
Documentada des del s. X, fou reconstruïda a finals del s. XVI. Esdevingué una masia clàssica, de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Prop de la masia hi havia l'hostal de Ferriols, una important posada des del s. XVI.
Ampliada al XVIII amb una galeria d'arcs de mig punt a la façana de llevant. Els seus propietaris foren batlles de Merola. L'any 1964 s'hi va trobar un conjunt de més de set-centes monedes d'or i de plata de finals del s. XVIII i començaments del XIX. Les monedes es conserven avui alGabinet Numismàtic de Catalunya delMNAC amb el nom «Tresor de Puig-reig».[10]
A prop de l'antiga església preromànica deSant Miquel de la Cortada, és una gran casa d'estructura clàssica del segle xvii. En aquest segle, l'església fou remodelada i adaptada com a capella de la masia.
A la banda dreta del Llobregat i davant mateix del castell, és documentada des del s. XIII. Els seus propietaris originals, cognomenats Sescomes (antigament escrit Ces Comes), foren batlles delstemplers i també delshospitalers. Membres destacats d'aquesta família fou l'arquebisbe de Tarragona,Arnau Sescomes, que, segons la tradició, hi nasqué,[11] iRomeu Sescomes, bisbe de Lleida i president de laDiputació del General. La masia conserva velles parets medievals sobre les quals fou alçada, en el s. XVII, la nova edificació, una masia d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana.
Documentada des del s. X, la masia actual és una construcció del s. XVII, edificada seguint els esquemes clàssics. Té capella pròpia (a ponent de la masia) dedicada a Sant Jaume.
Documentada al s. XIII, és una masia construïda de nova planta al s. XVII, amb uns impressionants matacans a les cantonades que li donen un caràcter fortificat. La façana de llevant és formada per una galeria d'arcs de mig punt. Té capella pròpia, dedicada aSanta Rita. És una petita construcció del s. XVIII integrada a la masia. Els membres de la família foren batlles de Puig-reig i també priors de l'església parroquial de Sant Martí.
Al costat de l'església actual és propietat delBisbat de Solsona. La primer església del castell, del 907, es va substituir per l'actual, un edifici romànic de mitjans del s. XII, a l'època en què els vescomtes del Berguedà i el trobadorGuillem de Berguedà eren senyors de Puig-reig. A partir del segle xiii i fins al segle xiv fou l'església de l'orde militar del Temple. Conserva a l'interior un conjunt de pintures murals de mitjans del segle xiii dedicades a la Mare de Déu. La primera restauració de l'any 1932 fou iniciativa dels Amics de l'Art Vell.
L'Església de Periques és una església romànica, documentada al llarg del s. XI, seu d'una petita comunitat monàstica que va tenir una vida molt curta. L'església era un edifici de tres naus coronades amb tres absis que durant el s. XVIII fou remodelada i quedà reduïda a una petita capella d'una sola nau i absis. L'estiu de l'any 1989 es va fer una excavació que recuperà la planta inicial.
El Pont de Periques és un elegant pont gòtic de tres arcs de mig punt i sense pendents. Fou construït pels templers a finals del segle xiii o començaments del XIV per a poder travessar el Llobregat i comunicar-se fàcilment amb la gran casa conventual.
.jpg)
D'una sola nau, coronada amb un absis semicircular a llevant. La porta original era al mur de migdia, però avui està tapiada. La porta actual és al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat. És una església documentada des del s. XI. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig aCasserres. Poc abans del km. 11 ja s'albira l'església des de la mateixa carretera.
Església romànica del segle xii, d'una sola nau amb absis. Destaca per les pintures murals romàniques a l'absis i necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca entorn de l'església. situada al costat de la casa deCal Pallot i prop de la riera de Merlès, per arribar-hi cal agafar una carretera forestal a l'est a la sortida nord de Puig-reig de la C-16.
Documentada des del s. IX, però l'església és una construcció del XII. Edifici d'una sola nau, amb l'absis semicircular a llevant, resta amagat per la masia veïna de cal Fusté. La porta, d'arc de mig punt, és al mur de ponent, com també el massís campanar d'espadanya. A l'interior de l'església s'hi conserva un fragment de retaule gòtic del s. XV que es va perdre durant la guerra civil; concretament és la taula central del retaule, que representa a sant Sadurní, bisbe i màrtir, patró de l'església. Devant hi ha un cementiri. Per anar a Fonollet cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, i just a l'indret del Lledó, abans del km. 10, prendre el camí a mà esquerra i continuar uns 3 km fins a Fonollet.
És una petita esglesiola d'una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta al mur de migdia i sense absis. La construcció és molt senzilla i data del s. XIII. Per arribar-hi cal agafar la carretera deManresa aBerga i, poc abans del km 64, passada la colònia Guixaró, prendre un trencall a mà esquerra que porta a la casa del Guixaró. A la casa guarden la clau de l'església, que és a uns 600 m.
Del s. XI només se'n conserven restes de la nau i l'absis, ja que fou abandonada l'any 1609, quan amenaçava ruïna. Era parròquia del nucli de Merola i s'hi venerava una mare de Déu romànica que es va perdre durant la guerra civil. L'any 1609 fou consagrada la nova església, construïda a prop de la torre de Merola, un edifici renaixentista d'una sola nau amb capelles laterals que va mantenir el seu culte fins als anys seixanta del s. XX.
Església d'estil neogòtic, de l'arquitecteJosep Torres i Argullol, inaugurada el 1887, d'un gran valor monumental. Actualment alberga el Centre d'interpretació de l'Església de cal Pons, una museïtzació que vol explicar als visitants la importància de l'església en el món de les colònies industrials. Per la seva majestuositat, la premsa de l'època la va qualificar comla catedral de l'Alt Llobregat.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553:focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Ramon Coma Caselles | CIU | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Faustí Clement Serra | CIU | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Faustí Clement Serra | CIU | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Ramon Coma Caselles | CIU | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josep M. Boatella i Ribera | ERC | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep M. Boatella i Ribera | ERC | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Maria Boatella i Ribera / Saturnino Domínguez Vinagre | ERC /PSC / Independents | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Saturnino Domínguez Vinagre / Antoni Clement Guitart | Independents /CIU | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Antoni Clement Guitart | CIU | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Josep Maria Altarriba Roca | ERC | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Josep Maria Altarriba Roca | JuntsxPuig-reig-ERC-AM | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Eva Serra Casellas | Avancem Junts | 17/06/2023 | -- |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Junts per Puig-reig-ERC-AM | Josep Maria Altarriba | 957 | 6 | 45,57% | |
| CiU | Antoni Clement | 735 | 4 | 35,00% | |
| Ara Puig-reig | Ramon Ros | 253 | 1 | 12,05% | |
| PSC-CP | Josefina Serrano | 75 | 0 | 3,57% | |
| Vot en blanc | 80 | 3,81% | |||
| Vot nul | 43 | 2,01% | |||
| Abstenció | 1.268 | 37,17% | |||
| Participació | 2.143 | 62,83% | |||
| Total | votants | 11 | |||
| Partit | Nom dels regidors | |
|---|---|---|
Junts per Puig-reig - ERC-AM | Josep Maria Altarriba Roca (alcalde), Josep Campos López¹, Alba Santamaria Puig, Antoni Pérez Martos, Jesús Subirats Soler,Alba Camps Roca | |
Convergència i Unió (CiU) | Antoni Clement Guitart, Maria Carme Rosell Noguera, Eudald Serra Giménez, Eva Serra Casellas | |
Ara Puig-reig | Ramon Ros Codina | |
1. En substitució de Mireia Canal Cabanas[16]
| Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CiU) | 961 | 45,61 | 6 | |
| Independents de Puig-reig -Entesa de Progrés Municipal (IP-EPM) | 515 | 24,44 | 3 | |
| Independents -Acord Municipal (ERC-AM) | 293 | 13,91 | 1 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya -Progrés Municipal (PSC-PM) | 159 | 7,55 | 1 | |
| Partit Popular (PP) | 33 | 1,57 | - | |
| vot en blanc | 146 | 6,93 | - | |
| vot nul | 55 | 2,54 | - | |
| Partit | Nom dels regidors | |
|---|---|---|
CiU | Antoni Clement i Guitart (Alcalde), Maria Carme Rossell Noguera, Dídac Flores Flores, Robert Molas Cardona¹, Elisabet Serra Castañe, Ramon Ros Codina | |
IP-EPM | Pere Xavier del Río Olivera², Pere Picado Rodríguez, Mercè Garcia Lizana | |
ERC-AM | Antoni Pérez Martos (cap de llista) | |
PSC-PM | Josefina Serrano Alsina3 | |
1. En substitució d'Isabel Corominas Santaulària.
2. En substitució de Saturnino Domínguez Vinagre (cap de llista).
3. En substitució de Laura Parramona Ariño (cap de llista).
Resultats del Procés de Participació Ciutadana sobre el Futur Polític de Catalunya (9-novembre-2014)
| Opció | Vots emesos | Percentatge |
|---|---|---|
| Total | 2.137 | ?¹ |
| Sí + sí | 1.933 | 90,45% |
| Sí + no | 71 | 3,32% |
| Sí + blanc | 24 | 1,12% |
| No | 30 | 1,40% |
| En blanc | 11 | 0,51% |
| Altres | 68 | 3,18% |
1) Com que es tracta d'un procés participatiu sense un cens previ, es desconeix amb exactitud el percentatge de participació sobre cens total.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
Municipis delBerguedà | ||
|---|---|---|
Avià · Bagà · Berga · Borredà · Capolat · Casserres · Castell de l'Areny · Castellar de n'Hug · Castellar del Riu · Cercs · l'Espunyola · Fígols · Gironella · Gisclareny · Gósol · Guardiola de Berguedà · Montclar · Montmajor · la Nou de Berguedà · Olvan · la Pobla de Lillet · Puig-reig · la Quar · Sagàs · Saldes · Sant Jaume de Frontanyà · Sant Julià de Cerdanyola · Santa Maria de Merlès · Vallcebre · Vilada · Viver i Serrateix |  | |
