Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Publi Septimi Geta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre Publi Septimi Geta, fill de l'emperador Septimi Sever i germà de Caracal·la. Si cerqueu el germà de Septimi Sever, vegeu «Publi Septimi Geta (germà de Septimi Sever)».
El títol de l'article conténoms romans; elnomen és «Septimi» i elcognomen és «Geta».
Plantilla:Infotaula personaPubli Septimi Geta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 març 189Modifica el valor a Wikidata
RomaModifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 211Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
RomaModifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidiModifica el valor a Wikidata
Sepulturacastell de Sant'AngeloModifica el valor a Wikidata
Emperador romà
209 – 26 desembre 211
← Septimi Sever
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga RomaModifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciómecenesModifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi RomàModifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia severaModifica el valor a Wikidata
ParesSeptimi SeverModifica el valor a Wikidata  i Júlia DomnaModifica el valor a Wikidata
GermansCaracal·la
Septimia Major
Septimia MinorModifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 35110929Modifica el valor a Wikidata

Publi Septimi Geta (llatí:Publius Septimius Geta) també conegut com aLluci Septimi Geta (Lucius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperadorSeptimi Sever i de l'emperadriuJúlia Domna.[1] Va néixer aMediolànum el 27 de maig del189, tres anys abans que el seu pare va pujar al tron.[1] El nom l'hauria agafat del seu avi patern o d'un oncle patern (un germà de Septimi Sever que portava el mateix nom:Publi Septimi Geta).

De jove Geta va acompanyar el seu pare a la guerra contra els parts. El198Caracal·la, el fill gran, fou declarat august (Geta tenia 19 anys) i les tropes van aclamar Geta com a Cèsar, càrrec que poc després va confirmar l'emperador i el senat.

Apareix anomenat com a cèsar, pontífex iprinceps juventutis a medalles o monedes datades entre el205 i la seva mort el212. El205 fou cònsol per primera vegada i el208 per segona vegada; en aquest segon consolat va anar aBritànnia; el 209 va rebre el poder tribunici i el títol d'august equiparat amb el seu germà.

El211 Septimi Sever va morir aEboràcum (l'actualYork a Anglaterra)[2] i els seus dos fills, Caracal·la i Geta, van tornar a Roma. Des de llavors la rivalitat no va parar de créixer; l'odi va derivar en violència. Caracal·la hauria fet diversos intents de matar Geta, però aquest va prendre tota mena de precaucions.

Al cap d'uns mesos Caracal·la va fingir un desig de reconciliació i va aconseguir que Geta baixés la guàrdia i retirés part de la seva escorta. La mare Júlia els va convidar ambdós a la seva cambra per intentar la reconciliació però Caracal·la ja havia posat al lloc uns centurions que quan Geta va entrar el van matar. Júlia, que no en sabia res, va intentar inútilment protegir amb el seu cos el seu fill petit; després fou obligada a aprovar el fet si es volia escapar a la mateixa sort. El van assassinar probablement el febrer del212 quan Geta tenia 23 anys.

Caracal·la va ordenar unadamnatio memoriae: la destrucció de totes les seves estàtues i que foren eliminades totes les inscripcions en honor seu, i la supressió de les monedes amb la seva cara; tot i així s'han conservat moltes monedes i medalles.[3] A les primeres monedes apareix esmentat comLucius iPublius però a partir del 205 només apareix la formaPublius.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,11,2Ramsay, William. «Geta, L. Septimius». A: William Smith (ed.).A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  2. Liddell, Henry George. «Eboracum». A: William Smith.Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  3. Krüpe, Florian.Die damnatio memoriae: über die Vernichtung von Erinnerung [Ladamnatio memoriae: sobre la destrucció de la memòria] (tesi). Gutenberg: Computus-Druck Satz & Verl, 2011.ISBN 9783940598011. 
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Principat
27 aC-235
Crisi
235-284
Dominat
284-395
Imperi d'Occident
395-480
Imperi d'Orient
395-1204

Arcadi · Teodosi II el Jove · Marcià · Lleó I el Traci · Lleó II · Zenó · Basilisc · Anastasi I Dicor · Justí I · Justinià I · Justí II · Tiberi II · Maurici · Focas · Heracli · Constantí III Heracli · Heraclones · Constant II · Constantí IV · Justinià II · Lleonci · Tiberi III · Filípic · Anastasi II · Teodosi III · Lleó III · Constantí V Coprònim · Artabasd · Lleó IV el Khàzar · Constantí VI el Cec · Irene · Nicèfor I · Estauraci · Miquel I · Lleó V l'Armeni · Miquel II · Teòfil · Miquel III l'Embriac · Basili I el Macedoni · Lleó VI · Alexandre · Constantí VII · Romà I Lecapè · Romà II · Nicèfor II Focas · Joan I Tsimiscés · Basili II Bulgaròcton · Constantí VIII · Zoè Porfirogènita · Romà III Argir · Miquel IV el Paflagoni · Miquel V el Calafat · Constantí IX Monòmac · Teodora · Miquel VI l'Estratiòtic · Isaac I Comnè · Constantí X Ducas · Miquel VII Ducas · Romà IV Diògenes · Nicèfor III Botaniates · Aleix I Comnè · Joan II Comnè · Manuel I Comnè · Aleix II Comnè · Andrònic I Comnè · Isaac II Àngel · Aleix III Àngel · Aleix IV Àngel · Aleix V Ducas

Imperi de Nicea
1204-1261
Imperi d'Orient restaurat
1261-1453
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Publi_Septimi_Geta&oldid=36534951»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp