Representació de Ptolemeu XII Auleta aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu
Ptolemeu XII Neo-Dionís, anomenat tambéFilopàtor iFiladelf (engrec antic:Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος,Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos) però més conegut com aPtolemeu XII Auleta (Αὐλητής,Aulētḗs, que significa ‘aulista’) fou rei d'Egipte del80 aC al58 aC i del55 aC al51 aC.
Era fill bastard dePtolemeu IX Làtir, i per això l'anomenaven tambéΝόθος (Nothos ‘bastard’). No li corresponia el tron, però va ser proclamat rei pels alexandrins en extingir-se la casa reiallàgida, amb la mort deBerenice III i dePtolemeu XI Alexandre II l'any80 aC.
Se saben molt poques coses dels primers vint anys del seu regnat, però del seu caràcter es diu que va ser un rei que s'abandonava a tota mena de vicis i mala administració iEstrabó l'acusa de ser el pitjor governant de tots els Ptolemeus. El nom de Dionisi se'l va adjudicar per justificar les seves orgies.Llucià de Samòsata diu que va voler matar el filòsof platònicDemetri perquè no es va voler ajuntar a les seves bacanals. Li agradava molt tocar la flauta (αὐλός,aulos), cosa que li va donar el seu sobrenom més popular, i com a flautista va participar en concursos organitzats per ell mateix.
Tot i que era un fidel aliat de Roma, elsenat romà no li enviava la confirmació del seu títol. En temps deJuli Cèsar va poder pagar els suborns suficients per obtenir el reconeixement, però es va gastar tants diners que es va veure obligat a augmentar els impostos provocant el descontentament popular. Això, junt amb la poca consideració que li tenien per la seva vida disbauxada, va provocar una revolta general el58 aC que el va enderrocar.
Ptolemeu se'n va anar a Roma i va demanar al senat romà la seva restauració. ARodes,Cató el Jove va procurar dissuadir-lo, però fou en debades. A Roma va repartir suborns i amb el suport deCiceró, que va pronunciar un discurs en favor seu (Pro Rege Alexandrino), va obtenir un decret del senat ordenant la seva restitució al tron i encarregant la missió aPubli Corneli Lèntul Espinter,procònsol deCilícia.
Els alexandrins també van enviar una ambaixada de 100 ciutadans al senat, per donar el seu punt de vista, però Ptolemeu va tenir l'audàcia d'atacar l'ambaixada pel camí i molts d'ells van morir i la resta van desistir per mitjà del suborn o l'amenaça. La indignació d'aquest fet va produir una reacció a Roma. Elstribuns van prendre iniciatives i un partit al senat va demanar la transferència de la missió de Lèntul aPompeu. A més, unoracle delsllibres sibil·lins va prohibir la restauració d'un rei a Egipte per mitjà de la força. Totes aquests disputes i moviments polítics es van allargar fins al56 aC i en aquest any, Ptolemeu, disgustat, va deixar Roma i es va retirar aEfes.
Un temps després va obtenir per fi allò que havia demanat; el55 aC,Gabini, procònsol de Síria, sota petició de Pompeu, i convenientment subornat amb deu miltalents per Ptolemeu, va començar les accions per la restauració.
Des l'11 de juliol del57 aC els alexandrins havien col·locat al tron la filla gran de Ptolemeu XII,Berenice IV, a qui primer es va col·locar com associada a sa germanaCleòpatra VI (57-56 aC) que després va morir, i el56 aC Berenice IV es va casar ambArquelau I de Comana (en una data entre l'1 de febrer i el16 d'abril). Berenice i Arquelau van fer front a l'exèrcit de Gabini a la frontera d'Egipte (55 aC), però en van sortir derrotats en els successius combats i Arquelau va morir. Gabini va restaurar llavors Ptolemeu al tron (abans del22 d'abril del55 aC), i un dels seus primers actes va ser fer matar la seva filla Berenice IV i a molts notables d'Alexandria, segonsTitus Livi,Plutarc,Dió Cassi i altres.
Des d'aleshores va governar tranquil·lament, ja que darrere de Gabini hi havia Pompeu, amb una important força militar, i Pompeu li donava suport. Es van produir alguns motins militars que el rei va aturar accedint a moltes de les demandes dels amotinats. Per pagar el deute contret amb Gabini va haver de deixar les finances del regne en mans del romà Rabiri Pòstum, segons diuCiceró, aPro Rabirio.