| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 284 aC Cos (Grècia) | ||
| Mort | 31 desembre 222 aC (62 anys) | ||
| Faraó | |||
← Ptolemeu II Filadelf –Ptolemeu IV Filopàtor → | |||
Titulatura dels faraons | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Període hel·lenístic,Egipte grecoromà,dinastia Ptolemaica iHistòria de l'Egipte ptolemaic | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó(246 aC–222 aC) | ||
| Família | Dinastia Ptolemaica | ||
| Cònjuge | Berenice II | ||
| Fills | Magas, Alexandre, Ptolemeu IV Filopàtor, Arsinoe III | ||
| Pares | Ptolemeu II Filadelf i Arsínoe I | ||
| Germans | Berenice de Síria Lisímac | ||
Ptolemeu III Evèrgetes oPtolemeu III Evèrgetes I (grec antic:Πτολεμαῖος Εὐεργέτης, Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC). Encara que fou conegut com a Evèrgetes, i també (segonsPompeu Trogus iEusebi) com a Trifó, aquests malnoms no apareixen a les seves monedes.[1]
Fill gran dePtolemeu II Filadelf i de la seva primera donaArsínoe I. De molt jove fou casat ambBerenice de Cirene, filla deMagas de Cirene, i enviat a Cirene virtualment com a ostatge. A la mort de Magas el258 aC i el ràpid assassinat del seu successorDemetri el bell, va prendre el poder a Cirene junt amb la seva dona Berenice. La data d'aquests esdeveniments és incerta però va haver de ser entre el257 aC i el247 aC, abans de la mort de Ptolemeu II Filadelf el246 aC, al que va succeir reunint en aquell moment les possessions egípcies ambCirene.
El selèucidaAntíoc II Theós va repudiar la germana de Ptolemeu III, Berenice, i va tornar amb la seva primera dona,Laòdice I, que el va enverinar. Mort Antíoc, els soldats van aclamar com a rei el fill de Laòdice,Seleuc II Cal·línic, i el fill de Berenice -que també es deia Seleuc- fou assassinat a Antioquia. Berenice va poder enviar una petició d'ajut a son germà Ptolemeu III, que davant el perill que corria la seva germana, va reunir l'exèrcit, però Berenice fou assassinada (tot i que la seva mort fou mantinguda en secret) i quan va veure que ja no la podia salvar, va seguir la guerra per revenjar-la i va entrar a Celesíria amb un exèrcit nombrós.
Les hostilitats es van iniciar el245 aC quan el governador-virrei deXipre,Ptolemeu, germà de Ptolemeu III, va desembarcar aSelèucia de Piera des on van marxar contraAntioquia que van ocupar. La flota egípcia va ocuparSolunt, aCilícia. Moltes ciutats de Celesíria i Síria es van sotmetre als egipcis sense lluita. Ptolemeu III va arribar pràcticament sense oposició a Antioquia, però no va creuar lesmuntanyes del Taure en persecució de Seleuc i Laòdice, sinó que es va dirigir a l'est cap aBabilònia iSusa, i va rebre la submissió deMesopotàmia, Babilònia,Susiana, i totes les províncies orientals fins aBactriana. A finals d'any va retornar a Egipte amb un immens botí en el que hi havia les estàtues de les deïtats egípcies que s'havia emportatCambises II de Pèrsia (530 aC-522 aC) i que foren reintegrades als seus temples amb gran alegria dels egipcis que per aquest acte li van dir Evèrgetes (Benefactor). No se sap perquè Ptolemeu III va tornar a Egipte, però és possible que fos en saber que la seva germana Berenice era ja morta; tot i així els egipcis van mantenir l'ocupació de Síria. La flota egípcia a més a més es va apoderar deCilícia,Pamfília iJònia fins a l'Hel·lespont incloentLisimàquia i altres ciutats importants de la costa deTràcia. Segurament fou llavors quan es va enfrontar ambAntígon Gònates i va lliurar amb els macedonis una batalla naval aAndros, però els fets són bastant confusos (Trogus Pompeius, Prol. XXVII).
Però Seleuc II va passar a l'ofensiva el244 aC i es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues de l'Àsia Menor, especialmentEsmirna, amb l'única excepció d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolemeu. Seleuc va fer aliança amb el rei delPont i va ordenar la construcció d'una flota per reconquerir Síria, Efes i Solon. Seleuc II es va presentar tot seguit a Síria on els governadors de les ciutats es van declarar a favor seu, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis però van conservar laCelesíria iFenícia, així com la base deSelèucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que n'era el port). Les províncies orientals van retornar ràpidament a l'obediència al rei selèucida.
Aquell mateix any Seleuc va concedir al seu germàAntíoc Híerax (Antíoc el voltor)[2] el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord i oest de les muntanyes del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l'aliança amb el reiAriobarzanes III del Pont,[3] i va cercar també l'aliança delsgàlates. En les seves ambicions va rebre el suport egipci distraient l'atenció de Seleuc de la guerra contra Egipte.
La guerra es va acabar el241 aC amb un tractat de pau per deu anys, en el qual Egipte va conservar Efes,Milet,Priene,Samos,Lebedos, el sud deJònia,Cària,Lícia,Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava aTràcia (Abdera,Cípsela,Samotràcia,Sestos i elsQuersonès.
El230 aC el reiÀtal I de Pèrgam, que havia derrotat els gàlates, va atacar a Antíoc Híerax, que era aliat d'aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates icapadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar a l'Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era aHircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tiaEstratonice (ex dona de Demetri deMacedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria a favor seu. Seleuc va retornar a Síria i va derrotar els rebels amb certa facilitat, i va fer matar Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d'altres cap a Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d'uns lladres.
La seva aliança amb laLliga Aquea va continuar fins que aquesta es va aliar amb elRegne de Macedònia i llavors Egipte va afavorir aCleòmenes III d'Esparta al que va facilitar una retirada honorable després de la seva decisiva derrota aSelàsia el222 aC. Amb Roma va mantenir bones relacions però va rebutjar ajut romà durant la seva guerra per Síria.
En els darrers anys del seu regnat va combatre a les tribus deNúbia, en va sotmetre algunes i va arribar fins aAdulis o Adule, a la costa de lamar Roja on va establir un centre comercial. Una còpia de la inscripció que allí va fer va arribar gràcies al monjoCosme Indicopleustes.
Va ampliar labiblioteca d'Alexandria. Entre els homes de lletres que van florir en el seu regnat cal esmentarEsatòtenes,Apol·loni de Rodes iAristòfanes el gramàtic.Va ampliar el gran temple deTebes, en va fer un aEsna (el famós temple d'Edfú), i un aCanopos, dedicat aOsiris que va erigir en nom propi i de la seva dona Berenice II. Probablement va fundar la ciutat deBerenice a laCirenaica, però en general va fundar menys ciutats que el seu pare. QuanRodes va ser destruïda per un terratrèmol hi va enviar magnífics regals i ajut.
La seva dona fou Berenice de Cirene (Berenice II), que era cosina germana d'ell. Amb ella va tenir tres fills:Ptolemeu IV Filopàtor, Magas iArsínoe (futura esposa de son germà Ptolemeu IV).
Va morir després del18 d'octubre del222 i abans de final d'any. El va succeir el seu fill granPtolemeu IV Filopàtor.
| Precedit per: Ptolemeu II Filadelf | Ptolemeus | Succeït per: Ptolemeu IV Filopàtor |
Governantshel·lenístics | |
|---|---|
| Argèades | |
| Antigònides | |
| Ptolomeus |
|
| Selèucides |
|
| Lisimàquides | |
| Antipàtrides | |
| Atàlides | |
| Grecobactrians | |
| Indogrecs |
|
| Reis de Bitínia |
|
| Reis del Pont | |
| Reis de Commagena | |
| Reis de Capadòcia |
|
| Reis del Bòsfor cimeri |
|
_Ancient_Roman_busts_in_the_Museo_archeologico_nazionale_-_Ptolemy_III_Euergetes.jpg)
