Unpseudoepígraf és una obra d'autoria falsament atribuïda.[1] Els autors reals n'atribueixen l'autoria a una figura important del passat per donar més autoritat al text. A l'Antiguitat era costum acceptada atribuir l'autoria d'un llibre a una figura venerada.[2]
El mot prové del grec antic, un compost depseudo, 'fals', i el verb ἐπιγραφω,epigrapho, adscriure).
Han existit escrits pseudoepigràfics gairebé des de la invenció de laliteratura. Per exemple, en l'antiga llenguagrega els autors sovint es refereixen als textos com escrits perOrfeu o el seu deixebleMusaeus. També en l'Antiguitat la col·lecció coneguda com elsHimnes homèrics han estat reconeguts com a pseudoepigràfics, perquè en realitat no foren escrits perHomer.
En la filologia, quan es demostra que una obra no va ser escrita per l'autor al qual se l'ha atribuït, se sol afegir el prefixpseudo al nom. Així, la compilació enciclopèdica dels mites grecs anomenatBiblioteca que sovint s'atribueix aApol·lodor ara s'anomena «pseudo-Apol·lodor» i elCatasterisme, que no fou escrit per l'astrònomEratòstenes, ara s'anomena «pseudo-Eratòstenes». El prefix pot ser abreujat, comps-Apolodor ops-Eratòstenes.
En laBíblia la paraula pseudoepígrafs, es refereix particularment a les obres que pretenen ser escrites per reconegudes autoritats de l'Antic i el Nou Testament o per les persones jueves o cristiana implicades en l'estudi religiós.Eusebi de Cesarea diu que aquest costum es remunta almenys aSerapi, bisbe d'Antioquia,[3] per haver dit: «Però els escrits que són falsament inscrit amb el seu nom (pseudoepígrafs), nosaltres, com a persones amb experiència rebutgem...». S'atribueixen clarament com a llibres pseudoepigràfics de l'Antic Testament:
Llibrescanònics sospitosos:
Altres pseudoepígrafs religiosos famosos: