| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 gener 1867 Tordera (Maresme) | ||
| Mort | 21 novembre 1941 (74 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Cementiri de les Corts (Barcelona), Dep. central, nínxol 718, Família Quintana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, pintor, periodista | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Fills | Aurora Bertrana i Salazar | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
.jpg)
Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, elMaresme,19 de gener de1867[1] –Barcelona,21 de novembre de1941)[2] fou unescriptormodernistacatalà, conegut sobretot per la seva novel·laJosafat (1906).[1]
Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un petit propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant laTercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.El mateix motiu del seu naixement a Tordera té relació amb les activitats guerrilleres del pare donat que la família es va establir a la població seguint el cabdill carlí torderencSalvador Soliva.[3]
Va estudiar el batxillerat aGirona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles,Aurora Bertrana, també esdevingué escriptora).[4]
El1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la,Violeta, que va restar inèdita fins a l'any2013.[5] Va abandonar la pintura temporalment i el1902 va entrar a la redacció de la revistaVida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, comLa guineu, un relat rural.Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització delsJocs Florals en col·laborar amb el setmanariLo Geronés.[6] El1903 va publicarTard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida aCrisàlides (1907). El1906 publicàJosafat, la novel·la que el consagrà com a escriptor.
A laFundació Rafael Masó[7] es conserva un retrat de l'arquitecte Rafael Masó, guanyador dels Jocs Florals de Girona de 1905, dibuixat per Prudenci Bertrana.[8]
AmbNàufrags (1907), Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de laBiblioteca delPoble Català.
La publicació de la novel·laJosafat i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d'escàndol.
El1908 van demandar-lo a Barcelona per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferència, i animat per Joan Maragall, van sortir lesProses bàrbares (1910) (Premi extraordinari delJocs Florals de Barcelona).
Va anar a viure a Barcelona, on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball precàries,L'Esquella de la Torratxa iLa Campana de Gràcia,[9] i va col·laborar esporàdicament aEl Poble Català i aIberia.[10] Visqué un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista.Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest període força reculls de contes:La lloca vídua i altres contes (1905),Els herois (1920, premi Concepció Rabell el 1922),El meu amic Pellini i altres contes (1923),La bassa roja (1923),El desig de pecar (1924) iL'òrgan del diputat (1924). A partir de1923 publicaria aLa Novel·la d'Ara diverses narracions curtes.
Va col·laborar assíduament aLa Veu de Catalunya. Va compaginar aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona. Quan, després d'una llarga polèmica entorn de la novel·la, va reprendre aquest gènere, ho va fer ambJo! Memòries d'un metge filòsof (1925). En aquest llibre, el personatge de Daniel Pérez havia estat inspirat pel doctorDiego Ruiz, amb qui Bertrana havia publicat el 1910 el pamfletLa locura de Ávarez Castro[11] i que als camps de concentració de França esdevindrà amic íntim deJaume Grau i Casas.[12]
El1929 va publicarTieta Claudina, però la veritable revisió de la seva pròpia trajectòria biogràfica vindrà amb la trilogiaEntre la terra i els núvols, integrada perL'hereu (1931), amb el qual va guanyar elpremi Crexells,El vagabund (1933) iL'impenitent (1948). El1933 va guanyar elPremi Fastenrath per l'obraEl Comiat de Teresa.
Va morir el1941 aBarcelona. A partir del1968, per subscripció popular, es va organitzar aGirona el repartiment del premi de novel·la que porta el seu nom i que s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.
A Tordera, al carrer Sant Ramon, 28 on va néixer, hi ha una placa que ho recorda. La seva població de naixement el va nomenar fill il·lustre amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. També li ha dedicat un carrer; un parc on hi ha un bust seu; una instal·lació escultòrica permanent a tocar del carrer Joan Maragall, que simbolitza la relació entre els dos escriptors, i un espai destinat a l'estudi i a la difusió de la seva vida i obra dins de l'edifici de l'Arxiu històric municipal.
A l'entrada de la biblioteca de Tordera, hi consta en un lloc destacat i en lletres grosses un fragment d'un escrit seu amb el que acabava el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona el 1936:
| « | Deixeu-me creure que amb la meva prosa he consolat algun trist, que he redimit algun captiu, que he humitejat alguns ulls, que he fet somniar alguna ànima senzilla, que he tret de la foscor ésser humils, amb grandesa d'herois. | » |
L'any1873 se'n va anar a viure a Girona amb la seva família. Primer es van instal·lar a la plaça de la Rodona de Santa Eugènia, després, l'any1892, es traslladà alCarrer de les Hortes. El1898 escriu el conte “Les meves veïnes”, que pel seu context fa suposar que aquell any ja treballà en un taller delcarrer de Santa Clara amb vistes alriu Onyar. L'any1908 se'n va a viure al Carrer Nou. El1912 decideix abandonar Girona i tots els intel·lectuals de la ciutat li fan un sopar d'homenatge a l'Hotel Imperial. A Girona hi ha una plaça amb el seu nom. I també van instal·lar un bust seu, còpia en bronze d'un altre realitzat el1902 perRicard Guinó i Boix, a laPlaça de Catalunya.[13]
L'any1912 ja s'instal·la a Barcelona, a laPlaça del Rei i comença a donar classes a l'Escola del Bosc de Barcelona. L'any1920 viu al Carrer de Roger de Llúria. La llibreria Espanyola aLa Rambla és un lloc emblemàtic que Prudenci Bertrana cita en la seva obraL'Impenitent, on relata les tertúlies que s'hi realitzaven.
EL1930 passa una temporada a la Cerdanya. L'any1936, durant laGuerra Civil espanyola, es refugia amb la seva família aVilada, i després aSant Pere Pescador.
Prudenci Bertrana està enterrat alCementiri de les Corts.
Bertrana parla en les seves obres de diversos espais de la ciutat de Girona. Es poden trobar algunes d'aquestes referències a:Prudenci Bertrana, Rutes literàries, Racons i paraules, Ruta Prudenci Bertrana a Girona. D'Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Llocs com: laPlaça de Sant Domènec,Plaça dels Lledoners,Catedral de Girona,Carrer dels Alemanys,Torre Gironella,Passeig Arqueològic,Sant Pere de Galligants,Pujada del Rei Martí,Convent de les Clarisses Caputxines,Pont d'en Gómez i elPasseig de José Canalejas.
També trobem referències a altres indrets de la geografia gironina en l'obra de Prudenci Bertrana. Els podem veure a l'Atles Literari de les terres de Girona[Enllaç no actiu] i també a l'edició de laGeografia literària de les Comarques gironines.[14] Alguns d'aquests llocs són:Banyoles, laVall de Sant Daniel,Salt, laVall de la Llémena,Rocacorba, elParc de la Devesa, lamuntanya del Congost, elBarri Vell de Girona,Santa Eugènia de Ter, elriu Güell,la Selva,L'Esparra,Sant Miquel de Fluvià,Sant Pere Pescador i elParc Hospitalari Martí i Julià.
En el vessant de pintor, Prudenci Bertrana també va reflectir a les seves obres diversos paisatges de llocs on va viure. Se’n poden trobar alcatàlegLa presó de l'ànima, Prudenci Bertrana. Editat per laDiputació de Girona.
Novel·la
Teatre
Contes
Altres
El Fons personal de Prudenci Bertrana que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està integrat per un total de trenta-vuit documents relacionats amb la seva obra com a escriptor i com a artista. Vint-i-un són textos originals, manuscrits i mecanoscrits, principalment de novel·les i comèdies. Un conjunt de retalls de diari, ordenats i classificats pel mateix autor en dues llibretes, aplega nombroses crítiques de la seva producció literària i artística i una col·lecció d'impresos, així com les estrenes i representacions d'algunes de les seves obres de teatre.
També trobem elFons Prudenci i Aurora Bertrana conservat a laBiblioteca de la Universitat de Girona. Aquest fons inclou part de les biblioteques personals dels Bertrana així com documents personals. Els manuscrits de Prudenci Bertrana integren correspondència, articles, conferències, documents literaris i dibuixos. Aquests documents es poden consultar a text complet alRepositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i a laMemòria Digital de Catalunya.[15]
.jpg)
