LaProvença (Provença enoccitàprovençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província delregne de França, situada aOccitània. S'estén des de la riba esquerra delRoine (Ròse, enoccità) fins a la riba dreta delVar, on fa frontera amb l'anticcomtat de Niça, situat al sud de la riba esquerra (fins al1388 però, el comtat de Niça formava part de la Provença).
Els departaments pertanyents a l'antic reialme (annexat a França perLluís XI) i antiga província reial francesa van ser inclosos dins la regió administrativa de laProvença-Alps-Costa d'Atzur (Provença-Aups-Còsta d'Azur, en occità), la qual engloba els departaments delsAlps de l'Alta Provença (04), delsAlts Alps (05), delsAlps Marítims (06), deles Boques del Roine (13), delVar (83) i delValclusa (84). Culturalment i històricament, també podem considerar que la part sud dels departaments de l'Ardecha (també Ardecha, en occità) (07) i de laDroma (26) (Droma, en occità) i la part est delGard (30) (també Gard, en occità) són provençals.
La Provença és una regió amb unclima privilegiat, beneficiat per la influència de laMediterrània, amb estius calorosos i secs. Els hiverns són suaus prop de la costa, generalment humits a l'est, però són més rudes al nord. La vegetació és de tipus mediterrani i la sequera d'estiu fa d'aquesta zona un lloc vulnerable als incendis.
La llengua pròpia de la Provença és la llengua d'oc (també anomenadallengua occitana), branca oriental del sud-occità, la qual comprèn també elllenguadocià. Elprovençal i elniçard són les variants locals d'aquesta llengua d'Oc. Parlada per unes 500.000 persones[1] i entesa per diversos milions, la llengua d'Oc a la Provença s'està renovant actualment. El2003, el Consell Regional va votar una moció que afirmava que la llengua occitana és la llengua pròpia de la Provença. Fins al segle xix, el termeprovençal, associat alstrobadors, designava tota la llengua d'Oc. El1854, entorn deFrederic Mistral, es forma elFelibritge, associació literària que pren com a objectiu la renaixença nacional delMiègjorn per a la literatura i particularment la poesia.
L'Institut d'Estudis Occitans i el Felibritge asseguren avui l'essencial del treball de recuperació lingüística, a la Provença, com al conjunt de l'Occitània.
S'han trobat restes que demostren la presència de tribus nòmades i poblaments humans a la Provença des de fa 300.000 anys. Foren els mercadersfenicis igrecs qui hi van introduir lavinya, avui tan important.
Deu el seu nom a l'èpocaromana que la coneixia com aProvincia (una de les primeres àrees conquerides per Roma a fora d'Itàlia). Provincia va formar part de laGàl·lia Transalpina (és a dir més enllà delsAlps, per als romans), rebatejadaGàl·lia Narbonesa (del nom de la capital de la província romana,Narbona) alsegle i aC.
El cristianisme arribava a la Provença molt aviat i la regió era ja extensament cristianitzada al segle iii, amb nombrosos monestirs i esglésies. La Provença va començar el declivi per les seqüeles de la caiguda de l'Imperi Romà, patint nombroses invasions:visigots al segle v, elsfrancs en elsegle vi i elsàrabs al segle viii, així com atacs de piratesamazics ieslaus.
L'any1167, Alfons el Cast va obtenir el comtat. Per conservar la Provença, va caldre vèncer els alçaments atiats a laCamarga i aArgença pels partidaris deRamon V de Tolosa, els quals dominaven la plaça forta d'Albaron, recuperada per la facció barcelonina amb l'ajuda de la flotagenovesa; el1167, amb el suport dels vescomtes deMontpeller, de l'episcopat provençal i de lacasa de Baus, que havia abandonat la seva anterior política antibarcelonina, els regents catalanoaragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre la Provença. Malgrat tot, elcasal de Tolosa va continuar actuant en terres provençals fins que, el1176, Alfons el Cast concertà lapau de Tarascó ambRamon V, en què, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre la Provença, elGavaldà i elCarladès. Aquesta pau resultà de l'enfortiment aOccitània de la posició d'Alfons el Cast, el qual, entre1168 i1173, aprofitant el conflicte de Ramon V ambEnric II d'Anglaterra, va aconseguir el vassallatge de molts senyors occitans, gràcies a la seva condició d'aliat d'Enric II.
El1173, Alfons I confià el comtat al seu germàRamon Berenguer IV de la Provença, que fou assassinat el5 d'abril de1181 pels soldats d'Ademar de Murviel en la guerra que enfrontava els senyors deLlenguadoc i els mateixos catalans contra elcomte de Tolosa. Aleshores, Alfons I confià el comtat aSanç. Però, el1185 fou desposseït per Alfons després de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa, i passà a mans dels seu nebotAlfons II de la Provença.
El tractat de Corbeil fou el final d'un possible estat català-occità. Els reis de França, però, van continuar sent hostils i, el1272, el rei va haver de fortificar elSabartès, amenaçat pels francesos.
.svg)
