| Tipus | grup humà extingit igrup etnolingüístic |
|---|---|
| Llengua | protoindoeuropeu |
| Religió | religió protoindoeuropea |
| Període | neolític |
| Seguit per | indoeuropeus |
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics:Anatòlics (Hitites,Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Elsprotoindoeuropeus són una hipotètica poblacióprehistòrica d'Euràsia que parlava elprotoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de lesllengües indoeuropees segons lareconstrucció lingüística.
El que se'n coneix prové principalment de la reconstrucció lingüística, juntament amb proves materials de l'arqueologia i l'arqueogenètica. Els protoindoeuropeus probablement van viure durant elNeolític final, o aproximadament el IV mil·lenni aC. Els principals estudiosos els situen a la zonade l'estepa pòntic-caspi aEuràsia (actualUcraïna i sud deRússia).[1] Alguns arqueòlegs ampliarien la seva profunditat temporal al Neolític mitjà (5500 a 4500 aC) o fins i tot al Neolític primerenc (7500 a 5500 aC) i suggeririen hipòtesis alternatives de localització.
A principis del II mil·lenni aC, els descendents dels protoindoeuropeus havien arribat a tota Euràsia, incloent-hiAnatòlia (hitites), l'Egeu (els avantpassats lingüístics dela Grècia micènica), el nord d'Europa (cultura de la ceràmica cordada), les vores de l'Àsia central (cultura iamna), i el sud deSibèria (cultura Afanasievo).[2]
En paraules del filòleg Martin L. West, «si hi hagués una llengua indoeuropea, voldria dir que hi havia un poble que la parlava: no un poble en el sentit de nació, perquè potser mai no van formar una unitat política, i no un poble en cap sentit racial, perquè podrien haver estat tan barrejats genèticament com qualsevol població moderna definida per la llengua. Si la nostra llengua descendeix d'ells, això no els converteix en «els nostres avantpassats», de la mateixa manera que els antics romans són els avantpassats dels francesos, els romanesos i els brasilers. Els indoeuropeus eren un poble en el sentit de comunitat lingüística. Probablement, hauríem de pensar en ells com una xarxa solta de clans i tribus, que habitaren un territori de mida limitada.»[3]
Mentre que «protoindoeuropeus» s'utilitza entre els acadèmics per designar el grup de parlants associats a la protollengua i la cultura reconstruïdes, el terme «indoeuropeus» pot referir-se a qualsevol poble històric que parli una llengua indoeuropea.[4]
Utilitzant lareconstrucció lingüística de les antigues llengües indoeuropees com elllatí i elsànscrit, es dedueixen característiques hipotètiques de la llengua protoindoeuropea. Suposant que aquestes característiques lingüístiques reflecteixen la cultura i l'entorn dels protoindoeuropeus, aquests foren trets culturals comuns:
Unaanàlisi filogenètica del 2016 dels contes populars indoeuropeus va trobar que un conte,El ferrer i el diable, es podia reconstruir amb seguretat al període protoindoeuropeu. Aquesta història, que es troba als contes populars indoeuropeus contemporanis des d'Escandinàvia fins a l'Índia, descriu un ferrer que ofereix la seva ànima a un ésser malèfic (normalment un diable en les versions modernes del conte) a canvi de la capacitat de soldar qualsevol mena de material. Aleshores, el ferrer utilitza la seva nova habilitat per enganxar el diable a un objecte immòbil (sovint un arbre), evitant així que marxi. Segons els autors, la reconstrucció d'aquest conte popular implica que els protoindoeuropeus tenien metal·lúrgia, que al seu torn «suggereix un context plausible per a l'evolució cultural d'un conte sobre un ferrer astut que assoleix un nivell sobrehumà de domini sobre el seu ofici».[12]
Els estudiosos delsegle xix que van cercar la regió originària dels indoeuropeus es van haver de conformar amb els indicis lingüístics. Es va intentar fer-ne una localització aproximada a partir dels noms de plantes i animals (especialment elfaig i elsalmó), així com la cultura i la tecnologia (una cultura de l'edat del bronze centrada en la ramaderia i que havia domesticat elcavall). Les opinions resten dividides entre una hipòtesi europea, que proposa una migració d'Europa aÀsia, i una hipòtesi asiàtica, que diu que la migració va ser en sentit contrari.
Tanmateix, des del començament, aquesta controvèrsia va ser afectada per idees com ara lesromàntiques inacionalistes d'invasors heroics, o les imperialistes i racistes. Sovint es pensava que l'expansió del llenguatge era deguda a les invasions d'una suposadaraça ària superior. Aquesta qüestió encara és tema de discussió. Sovint, els nacionalistes diuen que el territori originari dels protoindoeuropeus és el seu.[cal citació]
Hi ha hagut molts intents d'argumentar que certes cultures prehistòriques es poden identificar amb els pobles parlants deprotoindoeuropeu, però tots són especulacions. Tots els intents de relacionar un poble real amb un llenguatge hipotètic depenen d'una reconstrucció del llenguatge prou sòlida per identificar conceptes culturals i ambientals que es puguin associar amb cultures determinades (com ara, l'ús de metalls, l'agricultura-ramaderia, animals i plantes d'un cert origen geogràfic…).
Al segle xx,Marija Gimbutas va crear una variació moderna de la tradicional teoria de la invasió (lahipòtesi dels kurgans), segons la qual els indoeuropeus eren una tribunòmada de l'est d'Ucraïna i el sud deRússia, i que s'expandiren a cavall amb unes quantes onades migratòries durant el tercer mil·lenni abans de Crist. Van sotmetre els pacífics agricultors europeus. La seva expansió va coincidir amb la domesticació delcavall. Gimbutas suposava que els invasors erenpatriarcals ipatrilineals, en contrast amb la cultura suposadament igualitària, o fins i totmatrilineal, dels envaïts.
La seva teoria ha trobat suport genètic en les restes de la culturaneolítica d'Escandinàvia, on les restes òssies de tombes neolítiques indiquen que la culturamegalítica era o bématrilocal o bématrilineal, perquè la gent enterrada a la mateixa tomba estaven emparentats per les dones. També hi ha indicis de tradicions matrilineals en elspictes. Encara té molt de suport la versió modificada d'aquesta teoria, feta perJ. P. Mallory, i que treu importància al caràcter violent de les invasions.
Colin Renfrew propugna la «hipòtesi anatòlica», segons la qual les llengües indoeuropees es van escampar pacíficament a Europa des de l'Àsia Menor a partir del7000 aC, durant larevolució neolítica. Aquesta teoria contradiu el coneixement que es té que l'antigaAnatòlia estava habitada per gent no indoeuropea: elshattians,khaldi, ikhalib. Però això no exclou la possibilitat que aquests pobles contactessin amb els protoindoeuropeus, perquè tenien relacions estretes amb les antigues cultures de Kurgan.
Una altra teoria està relacionada amb lateoria del diluvi del mar Negre, que suggereix que el protoindoeuropeu va sorgir al mar Negre com alingua franca de les tribus del Neolític. A partir d'aquesta hipòtesi, l'arqueòlegFredrik T. Hiebert suggereix que l'expansió de l'indoeuropeu va ser causada per una inundació del mar Negre el sisè mil·lenni abans de Crist.[cal citació]
Segons un estudi genètic del National Geographic Project, els protoindoeuropeus tenen l'origen al nord de l'Índia. Aquest estudi proposa un període entre el 50000 aC i el 40000 aC per aquesta migració. Això podria explicar la similitud entre llengües índies i europees, i dona suport a la hipòtesi que els indoeuropeus s'originaren a l'Índia.
L'aparició d'evidènciaarqueogenètica, que utilitza anàlisis genètiques per detectar patrons migratoris, va afegir nous elements al trencaclosques.Luigi Luca Cavalli-Sforza, un expert en aquest camp, va usar evidència genètica durant els anys 1990 per a combinar, en certa manera, les teories de Gimbutas i Renfrew. Segons la teoria de Cavalli-Sforza, els agricultors de Renfrew van emigrar cap al nord i l'oest; es van subdividir, i una part es va convertir en la cultura de Kurgan de Gimbutas.
En qualsevol cas, el desenvolupament de lagenètica elimina els temes més controvertits de les invasions. Indiquen una forta continuïtat genètica a Europa; específicament, uns estudis deBryan Sykes mostren que aproximadament el 80% del material genètic dels europeus data delPaleolític, suggerint que les llengües tendeixen a expandir-se geogràficament més aviat pel contacte cultural que per invasions i exterminis. Per tant, el registre genètic no exclou la possibilitat, històricament molt més freqüent, d'una invasió amb la qual els invasors van assimilar els antics habitants. Més o menys, això mateix proposava Gimbutas:
A més a més, aquests resultats també van portar a la «hipòtesi europea», proposant que les llengües indoeuropees ja existien aEuropa des del Paleolític (vegeu lateoria de la continuïtat paleolítica).
Es pot atribuir un 28% a larevolució neolítica, que va tindre lloc aAnatòlia el 10000 aC. Un tercer component, d'un 11%, prové de l'Estepa Pòntica. Mentre que aquestes troballes confirmen que hi hagué moviments migratoris tant al començament delNeolític com de l'edat del bronze, corresponents als indoeuropeus de Renfrew i Gimbutas, respectivament. És evident que el registre genètic no pot donar-nos informació del llenguatge que parlaven aquests grups.
L'expansió de l'haplogrup YR1a1 està relacionada amb l'expansió de les llengües indoeuropees. La seva mutació identificativa (M17) va tindre lloc fa uns 10.000 anys, abans de l'etapa protoindoeuropea, de manera que no pot ser interpretada com a prova de l'origen indoeuropeu.[cal citació]
Encara més recentment, un estudi de la presència/absència de certes paraules en les llengües indoeuropees (usantmodels estocàstics de l'evolució dels mots) suggereix que l'origen de l'indoeuropeu data de fa 8.500 anys, i que la primera branca que se'n separà fou lahitita. Gray i Atkinson es van esforçar per evitar els problemes associats amb els models tradicionals de laglotocronologia. Tanmateix, cal recordar que els càlculs de Gray i Atkinson es basen completament enllistes Swadesh, i que mentre que els seus resultats són força sòlids per a branques ben documentades, la seva suposició de l'edat de l'hitita, que és crucial per a la teoria anatòlica, es basa en una llista de 200 mots d'un únic llenguatge, cosa que la fa controvertida.
Un document més recent, que tracta 24 llengües majoritàriament antigues, entre les quals tres d'anatòliques, dona el mateix resultat temporal, i suggereix que la branca anatòlica va ser la primera a separar-se.
Una suposició que podria fer encaixar la teoria de Renfrew amb la hipòtesi de Kurgan diu que les migracions indoeuropees estan relacionades amb la inundacióde la part nord-oriental del mar Negre al voltant del 5600 aC. Ryan i Pitman diuen que una part de la població hauria emigrat al sud, i es va convertir en els parlants del protohitita, mentre que la resta de la població hauria emigrat cap al nord, i es va convertir en la cultura de Kurgan. Una altra gent haurien fugit cap al nord-est (tokharis), o el sud-est (indoiranians). Mentre que, cronològicament, aquesta teoria coincideix amb la de Renfrew, és incompatible amb la seva idea base que l'indoeuropeu es va escampar amb l'expansió de l'agricultura.[cal citació]
Cultures neolítiques d'Europa (períodesNeolític iCalcolític) | |
|---|---|
| Horitzons | |
| Cultures | Àmfora globular · Baden · Boian · Butmir · Ceràmica de la pinta · Ceràmica perforada · Cernavodă · Cerny · Chasséen · Cortaillod · Coțofeni · Cucuteni–Trypillia · Danilo · Decea Mureşului · Dudești · El Argar · Funnelbeaker · Gaudo · Gornești · Gumelnița–Karanovo · Hamangia · Horgen · Kakanj · Karanovo · Lengyel · Los Millares · Michelsberg · Narva · Petrești · Pfyn · Rössen · Seine–Oise–Marne · Sesklo · Sopot · Sredni Stog · Starčevo–Körös–Criș (Starčevo · Körös · Criş) · Tisza · Tiszapolgár · Varna · Vinča · Vučedol · Wartberg · Windmill Hill |
| Arquitectura monumental | Bank barrow · Recinte de fosses · Cista · Cursus · Dolmen · Gran dolmen · Henge · Túmul allargat · Megàlit · Menhir · Tomba de corredor · Fosses circulars · Túmul circular · Estàtua-menhir · Cromlec · Alineament megalític |
| Tecnologia | |
