Elsproteoglicans representen una classe especial deglicoproteïna que són altament glicosilades. Consisteixen en un centre proteic amb una o més cadenes de glicosaminoglicans (GAG)s unides covalentment. Aquestes cadenes de glicosaminoglicans (GAG) són llargs polímers de carbohidrats linears que estan carregats negativament en condicions fisiològiques, a causa de la presència de grupssulfat i de grups d'àcid urònic.
Els proteoglicans poden ser categoritzats depenent de la naturalesa de les seves cadenes de glicosaminoglicans. Aquestes cadenes poden ser:
També poden ser categoritzats per mida.
Els proteoglicans són el component fonamental de lamatriu extracel·lular animal, constitueixen, per dir-ho així, la principal substància que omple els espais que existeixen entre les cèl·lules de l'organisme. Aquí formen grans complexos, tant amb altres proteoglicans, hialuronans i proteïnes de la matriu fibrosa (com elcol·lagen). També estan involucrats en la unió decations (tals com alsodi,potassi icalci) iaigua, i també regulen el moviment de molècules dins de la matriu. L'evidència també mostra que poden afectar l'activitat i estabilitat de les proteïnes i molècules de senyal dins de la matriu. Les funcions individuals dels proteoglicans poden ser atribuïdes tant al centre proteic com a les cadenes GAG unides.
El component proteic dels proteoglicans és sintetitzat pelsribosomes itranslocació a l'interior delreticle endoplasmàtic rugós. Laglicosilació del proteoglicà ocorre en l'aparell de Golgi en molts passos enzimàtics. El proteoglicà completat és exportat avesícules secretores a la matriu extracel·lular de la cèl·lula.
Una inhabilitat de trencar els proteoglicans és característica d'un grup de trastorns genètics, anomenatsmucopolisacaridosis. La inactivitat d'enzimslisosomàtics específics que normalment degraden els glicosaminoglicans, porten a l'acumulació de proteoglicans a les cèl·lules. Això condueix a una varietat de símptomes, depenent del tipus de proteoglicà que no és degradat.
