Elprogramari de propietat,[1] altrament conegut com aprogramari privatiu[2] és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seucodi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és elprogramari lliure.
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa dellicènciesshared source deMicrosoft. LaFree Software Foundation s'hi refereix com tot aquell programari que és no lliure o semilliure.[3]
En els anys 1960 els laboratoris Bell van proporcionar el codi font del seu sistema operatiu UNIX, 4 i temps després va començar a existir el que es coneix com a programari de codi tancat. No obstant això cal destacar que, a l'inici de l'era de la informàtica, era comú que agrupacions científiques estiguessin disposades a cedir el seu codi a tercers sense un pagament pel mateix, ja que tampoc hi havia una política que ho reglamentés i a més era un benefici comú conèixer els desenvolupaments aliens a la recerca de l'estandardització.
Passat el temps, és el 1979 quan el govern dels Estats Units obliga IBM a distingir entre programari i maquinari que fins llavors no es distingien clarament, donant lloc als primers intents de tancar el codi dels programes. Encara en aquesta època, es trobava en revistes com Creative Computing i Byte fulles i fulles plenes de codi lliure.
Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.
Privatiu fa referència a les restriccions que implica sobre lallibertat de l'usuari.
De propietat indica que una persona o empresa té drets exclusius en aquell programari per unsdrets d'autor opatents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.[4]
Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:
El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.[5]
Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode oalgorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per alspirates informàtics[calcitació].