| Tipus | reforma programa governamental  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Cal·lícrates | ||
| Vigència | 2010 - | ||
| Estat | Grècia | ||
Elprograma Cal·lícrates (engrec: Πρόγραμμα Καλλικράτης,AFI [ˈproɣrama kaliˈkratis]), amb el nom complet deNova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa deGrècia el2010. A més a més, va concretar els límits de les unitats autònomes, el procediment electiu dels diferents òrgans i les seves competències.
El programa va ser votat al Parlament Grec el maig de 2010 i gran part del programa es publicà al Butlletí de l'Estat el 7 de juny de 2010 perquè s'apliqués a les eleccions autonòmiques gregues de 2010. Va entrar en vigor completament l'1 de gener de 2011. Tant al llarg del seu desenvolupament com en entrar en vigor, va provocar tot de reaccions violentes i manifestacions per tot Grècia,[1][2] i fins i tot una vaga de fam.[3] Entre els principals motius d'aquestes reaccions es troben les fusions i cancel·lacions de certs serveis socials, com els educatius[4][5] i els sanitaris.[6]
El programa Cal·lícrates és la continuació del Capodístries (llei 2539/97), en el sentit que foren presentats pel mateix partit (MSP) i es regeixen pel mateix principi de fusió obligatòria dels petits municipis en d'altres de més grans.
Els aspectes claus del programa són:
D'acord amb Giannis Ranguskis, ministre d'Interior de Grècia en el moment d'aprovar-se el programa, el criteri fou que no existís cap municipi amb menys de 25.000 habitants a la zona metropolitana d'Atenes, ni de 10.000 a la resta del país. Van fer-se les excepcions de les zones de muntanya, en què el límit es va establir en 2.000 habitants, i les illes, en què s'ha fet servir una lògica d'«una ciutat per illa», tret deCreta iEubea.
| Situació prèvia | Programa Cal·lícrates | |
|---|---|---|
| Municipis | Divisió administrativa bàsica. En total 940 municipis i 124 comunitats. La majoria provenien de fusions realitzades el1997 a partir del programa Capodístries. Es subdividien endivisions municipals, corresponents amb aquests antics municipis. | Divisió administrativa bàsica. S'han reduït a 325 municipis mitjançant fusions voluntàries o forçades. Es divideixen enunitats municipals, que es corresponen bàsicament amb els antics municipis i encomunitats, que es corresponen amb les antiguesdivisions municipals. |
| Prefectures | Divisions administratives de segon ordre. En total hi havia 57 prefectures, quatre com a subdivisió de l'anteriorperifèria d'Àtica. | Ara anomenadesunitats perifèriques. N'hi ha 74 en total i provenen de la divisió d'algunes de les prefectures mentre que d'altres han romàs idèntiques. |
| Perifèries | 13 en total. Responsables de la coordinació de les autoritats locals, la legalitat de les seves accions i la implementació de les polítiques governamentals en el terreny regional. | Han mantingut els seus límits geogràfics, però constitueixen ara la divisió administrativa de segon ordre. Es formen a partir d'un grup d'unitats perifèriques. |
| Administracions descentralitzades | No n'hi havia. | 7 en total. Llur president (secretari general) és escollit pel govern. Prenen en gran manera les antigues funcions de les perifèries. |
El programa Cal·lícrates introdueix lesadministracions descentralitzades que substitueixen les 13 perifèries del programa Capodístries. Hi passen les competències de les perifèries que segons la Constitució Grega han de romandre sota control de l'estat central. El cap de l'administració tindrà el títol de secretari general i serà escollit pel govern central.
S'han creat 7 administracions descentralitzades:
 |
El programa Cal·lícrates manté les mateixes 13perifèries que el programa anterior, que són:
 |
L'elecció del president de la perifèria es realitza de mode directe a través de les eleccions municipals i perifèriques i les perifèries passen a tenir les mateixes competències que les antiguesprefectures.
Les 74 unitats perifèriques substitueixen les antiguesprefectures. Algunes corresponen exactament a les anteriors, mentre que d'altres s'han format a partir de la divisió d'una antiga prefectura.
Els 910 municipis i 124 comunitats del programa Capodístries s'han simplificat en 325 municipis, tot fusionant els més petits amb els més grans. Els municipis es divideixen en «unitats municipals», que es corresponen als antics municipis, i les antigues «divisions municipals» esdevenen «comunitats».
Albània · Alemanya · Andorra · Armènia2 · Àustria · Azerbaidjan1 · Belarús · Bèlgica · Bòsnia i Hercegovina · Bulgària · Catalunya · Ciutat del Vaticà · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Geòrgia1 · Grècia · Hongria · Irlanda · Islàndia · Itàlia · Kazakhstan1 · Kosovo · Letònia · Liechtenstein · Lituània · Luxemburg · Macedònia del Nord · Malta · Moldàvia · Mònaco · Montenegro · Noruega · Països Baixos · Polònia · Portugal · Regne Unit · República Txeca · Romania · Rússia1 · San Marino · Sèrbia · Suècia · Suïssa · Turquia1 · Ucraïna · Xipre2 |  | |
