El procés decombustió de l'oxigen és un conjunt de reaccions defusió nuclear que tenen lloc a estels massius que han esgotat els elements més lleugers en els seus nuclis.^[1] Succeeix a temperatures al voltant d'1,5 vegades;10⁹K / 130keV i densitats de 10¹⁰ kg/m³.Les principals reaccions són:^[2]

${\displaystyle {}_8^{16}\mathrm{O}+{}_8^{16}\mathrm{O}\to {}_{14}^{28}\mathrm{S}\mathrm{i}+{}_2^4\mathrm{H}\mathrm{e}}$ + 9,594MeV

${\displaystyle \to {}_{15}^{31}\mathrm{P}+{}_1^1\mathrm{H}}$+ 7,678MeV

${\displaystyle \to {}_{16}^{31}\mathrm{S}+{}_{}^{}\mathrm{n}}$+ 1,500MeV

${\displaystyle \to {}_{14}^{30}\mathrm{S}\mathrm{i}+2{}_1^1\mathrm{H}}$+ 0,381MeV

${\displaystyle \to {}_{15}^{30}\mathrm{P}+{}_1^2\mathrm{D}}$+ 2,409MeV

Una altra reacció possible:

${\displaystyle \to {}_{16}^{32}\mathrm{S}+\gamma }$

${\displaystyle \to {}_{12}^{24}\mathrm{M}\mathrm{g}+2{}_4^2\mathrm{H}\mathrm{e}}$

Amb elprocés de combustió del neó es forma un nucli inert de O-Mg al centre de l'estel. Quan la combustió del neó cessa, el nucli es contreu i s'escalfa fins al punt d'ignició de la combustió d'oxigen. Entre sis mesos i un any l'estel consumeix el seu oxigen, acumulant un nou nucli ric en silici. Aquest nucli és inert, ja que no és prou calent per fer lacombustió del silici. Una vegada s'exhaureix l'oxigen, el nucli deixa de produir energia de fusió i es contreu. Aquesta contracció l'escalfa fins a produir el procés de combustió del silici. D'aquesta manera, hi ha una capa de combustió d'oxigen, seguida de la capa de neó, de carbó, d'heli i d'higrogen.

• Combustió del carboni
• Combustió de neó
• Combustió del silici

• Nucleosíntesi
• Combustió

• Esborranys de física