Prisc (enllatíPriscus, engrecΠρίσκος) fou un dels principals historiadors i sofistesromans d'Orient del segle v, conegut amb el malnom dePanites perquè era nadiu dePanium aTràcia.
De la seva vida en general es coneix molt poca cosa, però se sap més del període en què fou ambaixador deTeodosi II a la cort d'Àtila (445-447). Més tard va negociar diversos acords per l'emperadorMarcià a Egipte i Aràbia. Va morir el471.
Va escriure sobre la seva ambaixada davant d'Àtila amb força detalls sobre la vida del rei dels huns, obra en vuit volums, segonsSuides, que porta el títol deΙστορία Βιζαντικὴ καὶ κατὰ ̓Αττήλαι (coneguda com laHistòria Bizantina) de la qual només una part es conserva. La seva descripció d'Àtila, la seva cort, i la recepció que van fer als ambaixadors romans és una font històrica valuosa, i els seus escrits són inusualment imparcials i objectius.Suides diu que també va escriureΜελεταὶ ̔Ρητορικαί,Declamationes Rhetoricae and Epistolae, obra que s'ha perdut.Jornandes i Juvenc, autor d'una biografia d'Àtila, van treure molta informació de l'obra de Prisc.[1]