| |||||
| Organització social: | |||||
| |||||
| Magistratures ordinàries | |||||
| Magistratures extraordinàries | |||||
| Càrrecs i honors | |||||
| |||||
El princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre delSenat l'emperadorOctavi August, l'any28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític. El títol dePrinceps intentava conservar l'essència de laidea republicana.
El títol deprinceps es va originar sota laRepública Romana, i pertanyia al principal membre del Senat (princeps senatus). Indicava la posició que ocupava l'emperador, una posició que no venia donada perquè tingués un alt càrrec, o qualsevol càrrec de nova creació, sinó pel fet que el senat i el poble romà havien concedit determinats poders a un ciutadà individual, i per aquests poders es trobava situat per damunt dels seus conciutadans. El títol era creat per mitjans constitucionals i es donava a cada titular.[1]
Tots els emperadors romans van mantenir el tractament deprinceps fins l'època deDioclecià, que seria reemplaçat pel de senyor absolut. Així finalitzava el període delPrincipat i començava el delDominat.[2]
Els comtes de Barcelona des deBorrell II es van anomenar, entre altres títols,princeps. Aquest tractament donava al comte de Barcelona una major preponderància respecte als comtes veïns, i donaria lloc alPrincipat de Catalunya en època dePere el Cerimoniós. Al territori dominat pelprinceps se li deiaprincipatus.[3][4] Alguns exemples:
