| |||||
.png) | |||||
| Titular | Salvador Illa i Roca des del 8 agost 2024 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tractament | Molt Honorable Senyor | ||||
| Nomenat per | Parlament de Catalunya imonarca d'Espanya | ||||
| Jurisdicció | Catalunya | ||||
| Institució | Generalitat de Catalunya iDiputació del General del Principat de Catalunya | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | 4 anys | ||||
| Creació | 1359(Gregorià) i 1932 | ||||
| Salari | 153.235,5 euros | ||||
| Suplent | vicepresident del Govern de Catalunya | ||||
| Llista | llista de presidents de la Generalitat de Catalunya | ||||
| Lloc web | president.cat | ||||
Elpresident de la Generalitat de Catalunya és el cap de laGeneralitat i el cap delGovern de Catalunya.
El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia deCatalunya estableix en la configuració de laGeneralitat juntament amb elParlament, elGovern de Catalunya, elConsell de Garanties Estatutàries, elSíndic de Greuges, laSindicatura de Comptes i elConsell de l'Audiovisual de Catalunya.[1] El president de la Generalitat és escollit pelParlament de Catalunya i nomenat pelrei d'Espanya. Concentra dues menes de funcions: representatives i governatives.
Actualment, les funcions de la presidència de la Generalitat són assumides pel 133è presidentSalvador Illa i Roca.
El president de la Generalitat té la més alta representació de laGeneralitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol aCatalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de lescomunitats autònomes, convocar les eleccions alParlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.
El president forma part delGovern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena elsconsellers i altres alts càrrecs, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que elParlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.
El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.
L'elecció del president de la Generalitat s'estableix en els articles 152.1 de laConstitució espanyola i l'article 67.2 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 127 i 128 del reglament delParlament de Catalunya de 2005.[2] En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:[3]
D'acord amb l'article 5 de la llei de la presidència,[4] el president de la Generalitat és nomenat pel rei o reina atenent a la comunicació que els fa el president del Parlament, nomenament que es publica en elDiari Oficial de la Generalitat.
L'efectivitat en el càrrec es produeix en el moment de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes en l'article 7 de la "Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern",[4] el qual diu, literalment:
El 27 d'octubre de 2017, el presidentCarles Puigdemont va ser destituït a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Aquest cessament no va ser acceptat ni pel president, ni pel govern ni per la presidenta del Parlament, considerant-lo contrari a la regulació existent i al redactat de l'apartat 2 de l'article 155 de la Constitució,[b] que plantegen seriosos dubtes sobre la legalitat d'aquesta destitució.[5]
El 28 de setembre del 2020, elTribunal Suprem va confirmar la condemna d'inhabilitació d'un any i mig per al presidentQuim Torra seguint una denúncia de laJunta Electoral Central.Pere Aragonès,Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins al moment, assumí les atribucions del càrrec de President.
La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de laDiputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas deJoan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.
El criteri oficialment[6] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar només un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 133è. Els que repeteixen mandat són indicats amb unaR.
Als primers temps de la institució, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cadabraç. El representant o diputat del Braç Eclesiàstic per la seva preeminença protocol·lària, i només sota aquest concepte, presidia les reunions del conjunt de diputats i oïdors. Sempre que no hi figurés algun membre de la família reial, que en aquest cas li correspondria la preeminència. Cal fer esment, que el consistori era col·legiat i el terme de Presidència és un concepte contemporani. I per tant, seguint aquest criteri, entre els membres del "Braç Eclesiàstic", s'ha considerat com a president el diputat amb un càrrec eclesiàstic superior. És el cas del primer president,Berenguer de Cruïlles, que era un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" que varen ser escollits a lesCorts de Cervera de 1359. A partir de lesCorts de Montsó iniciades el1362, aquest diputat passà a residir aBarcelona.
Altre criteri considerat ha estat no numerar com a presidents de la Generalitat o Diputació del General els càrrecs nomenats en el període de regència de1367 -1375, fruit de la resolució de lesCorts de Vilafranca (1367) que suspengué elsdiputats residents a Barcelona; tampoc la diputació paral·lela queJoan II va nomenar l'any1470 aLleida, durant laguerra civil catalana; ni tampoc - ja en època contemporània - la restauració de la Diputació del General durant la 3a Guerra Carlina, ni els presidents de laMancomunitat de Catalunya, ni els diputats que varen governar durant la suspensió de la Generalitat i l'Estatut de 1932 per part delGovern espanyol que va comportar l'empresonament del presidentLluís Companys i el seu govern entre1934 i1936.
| Núm. | Nom (naixement – mort) | Període | Ressenya biogràfica | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Berenguer de Cruïlles (1310 – 1362) | 1359 -1362 | Bisbe de Girona | ||
| 2 | Romeu Sescomes (? – 1380) | 1363 -1364? | Bisbe de Lleida | ||
| 3 | Ramon Gener (? – 1388) | 1364?-1365 | Canonge dela Seu d'Urgell | ||
| 4 | Bernat Vallès (? – 1389) | 1365 -1367 | Canonge deBarcelona | ||
| Entre1367 i1375 se suspèn temporalment el càrrec dediputat resident (President de la Generalitat) per decisió de lesCorts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període. | |||||
| Pere Vicenç[7] | 1367 -1370 | Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367) | |||
| Bernat Bussot[7] | 1370 -1375 | Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367) | |||
| R | Romeu Sescomes (? – 1380) | 1375 -1376 | |||
| 5 | Joan I d'Empúries (1338 – 1398) | 1376 | Comte d'Empúries | ||
| 6 | Guillem de Guimerà i d'Abella (? – 1396) | 1376 -1377 | Prior de Catalunya del'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem | ||
| 7 | Galceran de Besora i de Cartellà (? – 1383) | 1377 -1378 | Almoiner delMonestir de Ripoll | ||
| R | Ramon Gener (? – 1388) | 1379 -1380 | Canonge dela Seu d'Urgell | ||
| 8 | Felip d'Anglesola | 1380 | Canonge deTarragona | ||
| 9 | Pere de Santamans (? – 1383) | 1381 -1383 | Canonge deTortosa | ||
| 10 | Arnau Descolomer (? – 1410) | 1384 -1389 | Prevere deGirona | ||
| 11 | Miquel de Santjoan | 1389 -1396 | Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat | ||
| 12 | Alfons de Tous (? – 1421) | 1396 -1413 | Rector de l'església deSanta Maria del Pi, deBarcelona. Prengué art en el parlament per tractar de la successió deMartí l'Humà. Adquireix l'actualPalau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent. | ||
| 13 | Marc de Vilalba (? – 1439) | 1413 -1416 | Abat delMonestir de Ripoll (1408 -1409) i primerAbat de Montserrat (1409-?) | ||
| 14 | Andreu Bertran (? – 1433) | 1416 -1419 | Bisbe de Barcelona (1416 -1420). Intervingué de forma destacada en la resolució delCisma d'Occident. | ||
| 15 | Joan Desgarrigues | 1419 -1422 | Comanador de Masdéu (Trullars) del'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem | ||
| 16 | Dalmau de Cartellà i Despou (? – 1439) | 1422 -1425 | Abat deRipoll (1410 -1439) i també d'Amer i deSant Cugat del Vallès. | ||
| 17 | Felip de Malla (1380 – 1431) | 1425 -1428 | Rector de l'església deSanta Maria del Pi deBarcelona (1407), Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu deBarcelona (1424 -1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). AlConcili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma. | ||
| 18 | Domènec Ram i Lanaja (1345 – 1445) | 1428 -1431 | Bisbe de Lleida (1419 -1435) i cardenal nomenat pel papaMartí V (1426). El1429, assistí, amb el cardenalPere de Foix, al concili deTortosa, per tal de liquidar temes pendents delCisma d'Occident. | ||
| R | Marc de Vilalba (? – 1439) | 1431 -1434 | |||
| 19 | Pere de Palou (? – 1440s) | 1434 -1437 | Canonge de la seu deBarcelona | ||
| 20 | Pere de Darnius (? – 1440s) | 1437 -1440 | Canonge sagristà deGirona | ||
| 21 | Antoni d'Avinyó i de Moles (? – 1450) | 1440 -1443 | Abat de Montserrat (1440 -1450) | ||
| 22 | Jaume de Cardona i de Gandia (1405 – 1466) | 1443 -1446 | Canonge de Barcelona ibisbe de Vic (1442 -1459). El papa Pius II el fa cardenal el1461 | ||
| 23 | Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (? – 1489) | 1446 -1449 | Conegut com a Pedro de Urrea.Arquebisbe de Tarragona (1446 -1489). Feu un paper important en la guerra deJoan II, a favor del rei. Anys més tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona. | ||
| 24 | Bertran Samasó (? – 1458) | 1449 -1452 | Abat deRipoll (1440 -1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia. | ||
| 25 | Bernat Guillem Samasó (? – 1456) | 1452 -1455 | Abat d'Àger | ||
| 26 | Nicolau Pujades (? – 1467) | 1455 -1458 | Ardiaca deSanta Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el reiJoan II i la Generalitat. | ||
| 27 | Antoni Pere Ferrer (? – 1471) | 1458 -1461 | Tercer abat deMontserrat (1451 -1472). Defensor deCarles de Viana, empresonat pel seu pare, el reiJoan II, es posà del costat de la Generalitat en laguerra civil catalana (1462 -1472), començada ja després del seu mandat. | ||
| 28 | Manuel de Montsuar i Mateu (1410 – 1491) | 1461 -1464 | Canonge de Lleida | ||
| Bernat Saportella | 1463-1472 | Diputat del braç militar, es traslladà a Tarragona i instaurà allí una Diputació lleial al monarca. Així doncs, entre 1463 i 1472, existiren dues Diputacions del General paral·leles: una de rebel (a Barcelona) i una altra de lleial al rei (a Tarragona i després a Lleida). | |||
| 29 | Francesc Colom (? – 1472) | 1464 -1467 | Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingué un paper fonamental en laguerra civil catalana (1462-1472). | ||
| 30 | Ponç Andreu de Vilar (? – 1489) | 1467 -1470 | Abat comendatari deRipoll (1463 -1489) | ||
| 31 | Miquel Samsó (1430 – 1507) | 1470 -1473 | Abat de Sant Salvador deBreda. Acaba laguerra civil amb laCapitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona. | ||
| 32 | Joan Maurici de Ribes (? – 1488) | 1473 -1476 | Abat del monestir de la Real de Perpinyà. | ||
| 33 | Miquel Delgado (? – 1478) | 1476 -1478 | Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat. | ||
| 34 | Pere Joan Llobera | 1478 -1479 | Monjo sagristà deSant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat. | ||
| 35 | Berenguer de Sos (? – 1502) | 1479 -1482 | Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe deSàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers. | ||
| 36 | Pere de Cardona (? – 1530) | 1482 -1485 | Bisbe d'Urgell (1472 -1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia deSolsona (1479 -1515),arquebisbe de Tarragona (1515-1530) illoctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges més influents a la Catalunya del seu temps. | ||
| R | Ponç Andreu de Vilar (? – 1489) | 1485 -1488 | |||
| 37 | Juan Payo Coello (? – 1498) | 1488 -1491 | Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President perFerran el Catòlic. | ||
| 38 | Joan de Peralta (? – 1505) | 1491 -1494 | Cinquè abat deMontserrat (1483 -1493) ibisbe de Vic (1493 -1505) | ||
| 39 | Francí Vicenç (? – 1523) | 1494 -1497 | Prior de lacatedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegitPere Terrades, canonge sagristà deGirona, que morí depesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada aMataró iVic. | ||
| 40 | Pedro de Mendoza (? – 1519) | 1497 -1500 | Abat deSantes Creus (1479 -1519). Parent deFerran el Catòlic, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat. | ||
| 41 | Alfons d'Aragó (1455 – 1514) | 1500 -1503 | Bisbe de Tortosa (1475 -1513) iarquebisbe de Tarragona (1513 -1514) | ||
| 42 | Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (? – 1504) | 1503 -1504 | Canonge de la seu deBarcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de1504. | ||
| 43 | Gonzalo Fernández de Heredia (1450 – 1511) | 1504 -1506 | Arquebisbe de Tarragona (1490 -1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou. | ||
| 44 | Lluís Desplà i d'Oms (1444 – 1524) | 1506 -1509 | Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança deJoan el Gran iFerran el Catòlic. Ocupa la casa canonical que havia habitatFelip de Malla i que ell convertí en palau, l'actualCasa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. | ||
| 45 | Jordi Sanç (? – 1525) | 1509 -1512 | Paborde de la catedral deValència. | ||
| 46 |  | Joan d'Aragó (1457 – 1528) | 1512 -1514 | Castellà d'Amposta | |
| 47 | Jaume Fiella (? – 1522) | 1514 -1515 | Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec. | ||
| 48 | Esteve de Garret (? – 1523) | 1515 -1518 | Ardiaca de la seu deTortosa. | ||
| 49 | Bernat de Corbera | 1518 -1521 | Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona | ||
| 50 | Joan Margarit i de Requesens (1468 – 1554) | 1521 -1524 | Ardiaca de la seu deGirona. Fou reelegit al1524. | ||
| 51 | Lluís de Cardona i Enríquez (1488 – 1532) | 1524 -1527 | Abat de Santa Maria deSolsona (1514 -1531). Després fouarquebisbe de Tarragona (1531 -1532) | ||
| 52 | Francesc de Solsona | 1527-1530 | Canonge de la seu de Lleida | ||
| 53 | Francesc Oliver i de Boteller | 1530-1533 | Canonge de la seu deTortosa | ||
| 54 | Dionís de Carcassona | 1533 -1536 | Canonge deLleida | ||
| 55 | Joan Pasqual | 1536 -1539 | Canonge dela Seu d'Urgell. | ||
| 56 | Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? – 1548) | 1539 -1542 | Bisbe d'Elna (1533-1542),bisbe de Tortosa (1542-1548). | ||
| 57 | Miquel Puig (? – 1559) | 1542 -1545 | Comendatari del monestir deSerrateix. | ||
| 58 | Jaume Caçador (1484 – 1561) | 1545 -1548 | Bisbe de Barcelona (1545 -1561), després d'haver estat canonge deVic,Girona,Tarragona iBarcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma deSant Ignasi de Loiola, de qui fou amic. | ||
| 59 | Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576) | 1548 -1551 | Canonge d'Elna | ||
| 60 | Onofre de Copons i de Vilafranca (? – 1552) | 1551 -1552 | Canonge de Tarragona | ||
| 61 | Miquel de Ferrer i de Marimon (? – 1552) | 1552 | Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan | ||
| 62 | Joan de Tormo (1490 – 1553) | 1552 -1553 | Bisbe de Vic | ||
| 63 | Miquel de Tormo | 1553 -1554 | Prior deSant Pere de Besalú | ||
| 64 | Francesc Jeroni Benet Franc | 1554 -1557 | Ardiaca deSanta Maria del Mar deBarcelona | ||
| 65 | Pere Àngel Ferrer i Despuig (? – 1558) | 1557 -1559 | Darrer abat comendatari deSant Cugat del Vallès (1539 -1558) | ||
| 66 | Ferran de Lloaces i Peres (1497 – 1568) | 1559 -1560 | Bisbe de Tortosa | ||
| R | Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576) | 1560 -1563 | |||
| 67 | Onofre Gomis | 1563 -1566 | Canonge i cabiscol dela Seu d'Urgell | ||
| 68 | Francesc Giginta (? – 1579) | 1566 -1569 | Abat d'Amer | ||
| 69 | Benet de Tocco (1510 – 1585) | 1569 -1572 | De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo deMontserrat (1542) i fou abat del monestir (1556 -1559 i1562 -1564),bisbe de Vic (1564 -1572), deGirona (1572 -1583) i deLleida (1583 -1585). | ||
| 70 | Jaume Cerveró (1500 – 1585) | 1572 -1575 | Canonge deTortosa. | ||
| 71 | Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587) | 1575 -1578 | Canonge deTortosa. | ||
| R | Benet de Tocco (1510 – 1585) | 1578 -1581 | |||
| 72 | Rafael d'Oms | 1581 -1584 | Ardiaca de laseu de Tarragona. | ||
| 73 | Jaume Beuló (? – 1584) | 1584 | Canonge deVic. | ||
| R | Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587) | 1584 -1587 | |||
| 74 | Martí Joan de Calders | 1587 | Prior deSant Marçal de Montseny | ||
| 75 | Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598) | 1587 -1588 | Abat de Poblet (1583 -1598) | ||
| 76 | Jaume Caçador i Claret(1519 – 1597) | 1590 -1593 | Bisbe de Girona (1583 -1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris. | ||
| 77 | Miquel d'Agullana (1549 – 1596) | 1593 -1596 | Canonge deGirona, ardiaca de l'Empordà. | ||
| R | Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598) | 1596 -1598 | Es construeix la façana renaixentista delPalau de la Generalitat. | ||
| 78 | Francesc Oliveres | 1598 -1599 | Canonge deGirona | ||
| 79 | Jaume Cordelles i Oms (? – 1604) | 1599 -1602 | Canonge deBarcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes és la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat. | ||
| 80 | Bernat de Cardona i de Queralt | 1602 -1605 | Abat deSant Miquel de Cuixà i deCamprodon. | ||
| 81 | Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai | 1605 -1608 | Canonge deBarcelona ibaró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador. | ||
| 82 | Onofre d'Alentorn i de Botella | 1608 -1611 | Ardiaca deBenasc i canonge deLleida. Els del seu llinatge i elsAgullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposarFelip II iFelip III. | ||
| 83 | Francesc de Sentjust i de Castre (? – 1627) | 1611 -1614 | Abat d'Arles de Tec. | ||
| 84 | Ramon d'Olmera i d'Alemany (? – 1616) | 1614 -1616 | Comanador de Vilafranca del Penedès, del'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. | ||
| 85 | Miquel d'Aimeric i de Codina (? – 1617) | 1616 -1617 | Abat delmonestir de Sant Cugat del Vallès | ||
| 86 | Lluís de Tena Gomez (? – 1622) | 1617 -1620 | Bisbe de Tortosa (1616 -1622) | ||
| 87 | Benet Fontanella (1575 – 1627) | 1620 -1623 | Abat delmonestir de Besalú. | ||
| 88 | Pere de Magarola i Fontanet (1571 – 1634) | 1623 -1626 | Bisbe d'Elna (1622 -1627) i abans prior deSanta Anna de Barcelona (1618 -1622). Posteriorment,bisbe de Vic (1627 -1634) i de Lleida(1634) | ||
| 89 | Francesc Morillo | 1626 -1629 | Canonge ardiaca dela Seu d'Urgell. | ||
| 90 | Pere Antoni Serra (? – 1632) | 1629 -1632 | Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec. | ||
| 91 | Esteve Salacruz | 1632 | Abat delmonestir de Sant Pere de Galligants | ||
| 92 | Garcia Gil de Manrique y Maldonado (1575 – 1651) | 1632 -1635 | Bisbe de Girona (1627 -1633) i deBarcelona (1633 -1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de laGuerra dels Segadors (1640) fou nomenatlloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra. | ||
| 93 | Miquel d'Alentorn i de Salbà | 1635 -1638 | Abat d'Amer i deRoses. | ||
| 94 |  | Pau Claris i Casademunt (1586 – 1641) | 1638 -1641 | Canonge dela Seu d'Urgell | |
| 95 | Josep Soler | 1641 | Canonge dela Seu d'Urgell | ||
| 96 | Bernat de Cardona i de Raset (1591 – 1658) | 1641 -1644 | Prior deSant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge deGirona, d'on foubisbe posteriorment (1656 -1658) | ||
| 97 | Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (? – 1696) | 1644 - 1647 | Abat delmonestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el1646 pelvirrei del rei francès a Catalunya,Henri Harcourt de Lorena,comte d'Harcourt. | ||
| 98 | Andreu Pont (1606 – 1653) | 1647 -1650 | Abat d'Amer. | ||
| 99 | Pau del Rosso | 1650 -1654 | Canonge degà de laseu de Barcelona. | ||
| 100 | Francesc Pijoan (1600 – 1659) | 1654 -1656 | Ardiaca de l'Empordà i canonge de laseu de Girona | ||
| 101 | Joan Jeroni Besora (? – 1665) | 1656 -1659 | Canonge i síndic del capítol deLleida, que visqué aRoma iBarcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat aJoan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió delRosselló i part de laCerdanya aFrança pelTractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de més de 5000 volums. | ||
| 102 | Pau d'Àger i d'Orcau (1592 – 1672) | 1659 -1662 | Batlle deMallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. | ||
| 103 | Jaume de Copons i de Tamarit (? – 1680) | 1662 -1665 | Canonge dela Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment foubisbe de Vic (1665 -1674) i deLleida (1673 -1680) | ||
| 104 | Josep de Magarola i de Grau (1612 – 1676) | 1665 -1668 | Abat delMonestir de Camprodon | ||
| 105 | Joan Pagès i Vallgornera | 1668 -1671 | Canonge. | ||
| 106 | Josep de Camporrells i de Sabater (? – 1677) | 1671 -1674 | Canonge dela Seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra. | ||
| 107 | Esteve Mercadal i Dou | 1674 -1677 | Canonge i ardiaca deVic. | ||
| 108 | Alfonso de Sotomayor (1608 – 1682) | 1677 -1680 | Bisbe de Barcelona (1663 -1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657 -1663). Autor d'un curiós"Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglésies.." (1681). | ||
| 109 | Josep Sastre i Prats | 1680 -1683 | Abat de Sant Pere iSant Pau del Camp, de Barcelona. | ||
| 110 | Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1696 – 1711) | 1683 -1686 | Paborde de Berga, abat delmonestir de Sant Cugat del Vallès (1696 -1711) i bisbe de la ciutat deMèxic (1711 -1712). | ||
| 111 | Antoni de Saiol i de Quarteroni (? – 1705) | 1686 -1689 | Canonge deBarcelona. | ||
| 112 | Benet Ignasi de Salazar (1615 – 1692) | 1689 -1692 | Bisbe de Barcelona (1683 -1692), antic monjobenedictí, abat general de la congregació deValladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure. | ||
| 113 | Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713) | 1692 -1695 | Abat deBesalú. Antic abat deSant Esteve de Banyoles (1675-1688). | ||
| 114 | Rafael de Pinyana i Galvany | 1695 -1698 | Canonge deTortosa. | ||
| 115 | Climent de Solanell i de Foix (? – 1701) | 1698 -1701 | Paborde de la col·legiata d'Àger. | ||
| 116 | Josep Antoni Valls i Pandutxo (? – 1706) | 1701 | Ardiaca de Sant Llorenç de laseu de Tarragona | ||
| R | Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713) | 1701 -1704 | |||
| 117 | Francesc de Valls i Freixa (? – 1705) | 1704 -1705 | Cambrer delmonestir de Sant Pere de Camprodon | ||
| 118 | Josep Grau | 1706 -1707 | Degà del capítol de laseu de Solsona. | ||
| 119 | Manuel de Copons i d'Esquerrer | 1707 -1710 | Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat. | ||
| 120 | Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (? – 1726) | 1710 -1713 | Monjobenedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat delmonestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a lesCorts de Barcelona de1702. A les darreries del seu mandat assistí a laJunta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant elsetge. És nomenat abat delmonestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren. | ||
| 121 | Josep de Vilamala (? – 1720) | 1713 -1714 | Sagristà deSant Esteve de Banyoles | ||
| 1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret delduc de Berwick, a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre. ElDecret de Nova Planta, aprovat en1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social deCatalunya. 1874 -1875: Durant la Tercera Guerra Carlina es van restaurar les institucions constitucionals pròpies de Catalunya. L'1 d'octubre de 1874[8] els carlins van restaurar laDiputació del General de Catalunya. Sent declarat President el generalRafael Tristany i Parera, que jura els furs a Olot. Aquest fou seguit després pel generalFrancesc Savalls i Massot. | |||||
 | Rafael Tristany i Parera (1814-1899) | 1 oct1874 - desembre1874 | |||
 | Francesc Savalls i Massot (1817-1885) | desembre1874 - març1875 | |||
| 1914 -1925: En aquest període, malgrat que no s'havia restablert encara la Generalitat, hom pot donar la consideració de presidents de Catalunya als successius presidents de laMancomunitat. | |||||
 | Enric Prat de la Riba i Sarrà | 6 abr1914 - 1 ago1917 | Membre de laLliga Regionalista | ||
 | Josep Puig i Cadafalch | 1 ago1917 - 24 des1923 | Membre de laLliga Regionalista | ||
 | Santiago Estapé i Pagès | 24 des1923 - 17 gen1924 | Membre de laLliga Regionalista, President accidental[9] | ||
 | Carlos de Lossada y Canterac | 17 gen1924 - 30 gen1924 | Cop d'estat de Primo de Rivera. | ||
 | Alfons Sala i Argemí | 30 gen1924 - 25 març1925 | Membre de laUnión Monárquica Nacional | ||
| 1931 (17 d'abril): restabliment de laGeneralitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del12 d'abril. | |||||
| 122 |  | Francesc Macià i Llussà (1859 – 1933)  | 17 abr1931 - 25 des1933 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions municipals espanyoles de 1931 i es reafirma en el càrrec en lesEleccions al Parlament de Catalunya de 1932 | |
 | Joan Casanovas i Maristany (1890 – 1942)  | 25 des1933 - 31 des1933 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. El26 de desembre del mateix any, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament laPresidència de la Generalitat. | ||
| 123 |  | Lluís Companys i Jover (1882 – 1940)  | 31 des1933 - 15 oct1940 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, a partir del 5 de febrer de 1939 president en l'exili. Morí afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc. Accedeix al càrrec a conseqüència de la mort natural del PresidentFrancesc Macià i Llussà. | |
| 1938: La dictadura del generalFranco, abans i tot d'acabar laguerra civil, aboleix per segona vegada laGeneralitat de Catalunya. Els presidentsCompanys,Irla iTarradellas mantenen la institució des de l'exili. | |||||
| 124 | .jpg) | Josep Irla i Bosch (1876 – 1958)  | 15 oct1940 - 7 maig1954 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de l'afusellament del PresidentLluís Companys i Jover per part de ladictadura franquista. | |
| 125 | _Adolfo_Su%25C3%25A1rez_junto_al_presidente_de_la_Generalitat_de_Catalu%25C3%25B1a_a_su_llegada_a_Barcelona._Pool_Moncloa._24_de_febrero_de_1979_(cropped)_(cropped).jpeg) | Josep Tarradellas i Joan (1899 – 1988)  | 7 ago1954 - 24 abr1980 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fins al 29 de setembre de1977 va ser president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de la dimissió del PresidentJosep Irla i Bosch. | |
| 1977 (29 de setembre): segon restabliment de laGeneralitat de Catalunya.Josep Tarradellas torna de l'exili com a president. | |||||
| 126 | .jpg) | Jordi Pujol i Soley (nascut el 1930)
| 24 abr1980 - 16 des2003 | I | Membre deConvergència Democràtica de Catalunya dins la llista deConvergència i Unió Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i repeteix legislatura en les següents de1984,1988,1992,1995 i1999. |
| II | |||||
| III | |||||
| IV | |||||
| V | |||||
| VI | |||||
| 127 | .jpg) | Pasqual Maragall i Mira (nascut el 1941)
| 16 des2003 - 24 nov2006 | VII | Alcalde deBarcelona (1982 -1997). Membre delPartit dels Socialistes de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2003. |
| 128 | .jpg) | José Montilla i Aguilera (nascut el 1955)
| 24 nov2006 - 23 des2010 | VIII | Membre delPartit dels Socialistes de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2006. |
| 129 | .jpg) | Artur Mas i Gavarró (nascut el 1956)
| 23 des2010 - 12 gen2016 | IX | Membre deConvergència Democràtica de Catalunya dins la llista deConvergència i Unió Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i repeteix en la següent legislatura de2012 |
| X | |||||
| 130 | .jpg) | Carles Puigdemont i Casamajó (nascut el 1962)
| 12 gen2016 - 28 oct2017 | XI | Membre deConvergència Democràtica de Catalunya dins la llista deJunts pel Sí, a partir del 30 d'octubre de2017 president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i és reafirmat en el càrrec en les següents de2017. |
| 2017 (27 d'octubre): ElSenat d'Espanya aplica l'Article 155 de la Constitució en el marc delprocés d'independència de Catalunya, destituint el president Puigdemont i el seu govern. El mateix dia, elParlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució que instava el govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de laLlei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, és a dir, a fer efectiva laindependència de Catalunya. Tres dies més tard, el president i part del seu govern se'n van anar a l'exili aBrussel·les, mentre que la resta van ser citats a declarar a l'Audiència Nacional i foren empresonats. Puigdemont va mantenir el títol de president a l'exili, mentre que les seves funcions van ser assumides, a Catalunya i de manera interina, per la vicepresidenta del govern espanyol i membre del Partit Popular,Soraya Sáenz de Santamaría. | |||||
| 131 | .jpg) | Joaquim Torra i Pla (nascut el 1962)
| 17 maig2018[10] - 30 set2020[11] | XII | 11è candidat a lacircumscripció per Barcelona, on fou escollit amb la llista deJunts per Catalunya. Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2017. Inhabilitat per una sentència delTribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència ratificada el 28 de setembre de 2020 pelTribunal Suprem.[12] |
| 132 | .jpg) | Pere Aragonès i Garcia (nascut el 1982)
| 24 maig2021 - 8 agost2024 | XIII/XIV | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer de 2021. Accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2021. |
| 133 | | Salvador Illa i Roca (nascut el 1966)
| 8 agost2024 - actualitat | XV | Membre delPartit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions de 2024, accedeix al càrrec a conseqüència de lesEleccions al Parlament de Catalunya de 2024. |
PDF
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
