Elpresbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésiesprotestants, principalment lesesglésies reformades, basades en els ensenyaments de laBíblia, que tenen aJoan Calví com un dels comentaristes més importants. El presbiterianisme té els seus orígens en laReforma Escocesa, especialment en aquella que fou dirigida perJohn Knox. Avui dia existeixen diverses esglésies presbiterianes separades en diferents nacions.
El nom de la denominació prové del grecpresbyteros, que significa ‘ancià’, en referència al títol donat al dirigent o pastor, en oposició al títol de ‘bisbe’. Aquest sistema d'administració o govern eclesiàstic té els seus orígens en laReforma deSuïssa. AAnglaterra,Gal·les,Escòcia iIrlanda, les esglésies protestants van adoptar el sistema presbiterià en lloc del sistemaepiscopal.John Knox (1505-1572), qui havia estudiat sotaJoan Calví aGinebra, va retornar aEscòcia i va dirigir elParlament Escocès cap a l'acceptació de la Reforma Protestant el1560.
Els presbiterians es distingeixen d'altres denominacions per la seva doctrina i per l'organització institucional, anomenada per ells «ordre eclesiàstic». L'origen i la base de la doctrina és la Bíblia. Els presbiterians es caracteritzen per la seva doctrina del baptisme infantil (en oposició al baptisme adult predicat pelsanabaptistes), per cantar exclusivament elssalms de la Bíblia en la litúrgia, per l'ús d'una copa única per lacomunió, per la prohibició de l'ordenació de dones, i per la seva acceptació completa de la doctrina de lasalvació bíblica. No obstant això, hi ha hagut diferències que han provocat la secessió d'alguns grups del presbiterianisme.
