| Segona Guerra Púnica | |||
|---|---|---|---|
 El castell medieval de Sagunt | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 219 aC -218 aC | ||
| Coordenades | 39° 40′ 33″ N, 0° 16′ 39″ O / 39.6758°N,0.2775°O /39.6758; -0.2775 | ||
| Lloc | Sagúntum (Arse) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria cartaginesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
Preludi | |
Itàlia | |
Ticí · Trèbia · Trasimè · Camp Falern · Gerònium · Cannes · Nola I · Nola II · Nola III · Benevent I · Tarent I · Càpua I · Silar · Herdonea I · Benevent II · Càpua II · Herdonea II · Numistre · Àsculum · Tarent II · Grument · Metaure · Crotona · Po | |
Península Ibèrica | |
Cissa · Ibera (Dertosa) · Càstulo · Betis Superior · Cartago Nova I · Bècula · Ilipa · Iliturgis · Betis Inferior · Cartago Nova II | |
Sicília i Sardenya | |
Nord d'Àfrica | |
Batalles navals | |
ElSetge de Sagunt, conegut també com apresa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el219 aC i el218 aC entre elscartaginesos, dirigits perHanníbal Barca, i elsedetans o saguntins. La batalla es produí a la ciutat edetana d'Arse, coneguda pels clàssics com aSagúntum, i és coneguda sobretot perquè va provocar una de les guerres més importants de l'edat antiga, laSegona Guerra Púnica.
Després queHanníbal Barca fou nomenat comandant suprem delsexèrcits cartaginesos d'Ibèria el221 aC amb només 26 anys, va passar dos anys madurant el seu pla i completant els seus preparatius per assegurar el poder deCartago alMediterrani, que incloïa la captura de Sagúntum, ciutat fortificada delsedetans, aliada de larepública de Roma,[1] i protegida peltractat de l'Ebre, que no podia quedar en mans de l'enemic a la seva rereguarda. A més, el saqueig mantindria al seu exèrcit demercenaris delnord d'Àfrica, la península Ibèrica i la Gàl·lia i podria ser utilitzat pel manteniment dels opositors polítics a Cartago.
Larepública romana va ignorar Hanníbal tot i rebre avisos dels preparatius, car pensaven que podien fer caure aquest jove cartaginès sense cap esforç especial quan fos necessari i es van centrar a combatre elsil·liris, que s'havien revoltat. A Roma tan sols van reaccionar quan van arribar notícies que Hanníbal havia posat sota setge aSagunt, al sud-est hispànic. El cartaginès havia trencat el tractat establert després de laPrimera Guerra Púnica.
En el pla d'Hanníbal, la conquesta de Sagúntum, aliada romana, és fonamental. La ciutat era una de les més fortificades de la zona i no era bona idea abandonar aquesta ciutat en mans d'enemics. Hanníbal també esperava que amb el saqueig mantindria content al seu exèrcit (la seva majoriamercenaris delNord d'Àfrica, Hispània i laGàl·lia). Els diners de la ciutat igualment podrien ser gastats als ulls dels seus opositors polítics al seu retorn a Cartago.
Durant l'assalt a la ciutat, Hanníbal va patir pèrdues per les importants fortificacions i la tenacitat en la defensa dels saguntins, però les seves tropes van assaltar i destruir les defenses de la ciutat d'una en una. Els saguntins van tornar a demanar ajut aRoma però no hi va haver resposta. Finalment, l'any218 aC, després de vuit mesos de setge les últimes defenses van caure. Això va marcar l'inici de laSegona Guerra Púnica.
Aquest va ser un dels primers errors dels romans a la Segona Guerra Púnica: si haguessin arribat en socors de Sagunt contra Hanníbal en lloc de combatre la revolta dels il·liris, podrien haver salvat la ciutat i potser evitat que Hanníbal travessàs els Pirineus.
Hanníbal Barca disposava d'una base des de la qual podia subministrar aliments i reforços a les seves forces, reclutà molts guerrersedetans per travessar elsPirineus i elsAlps per enfrontar-se als romans al seu propi territori i, abans de començar la seva marxa, va fer una breu peregrinació religiosa.
Hanníbal tractà d'obtenir el suport delSenat cartaginès, controlat per la facció proromana d'Hannó II el Gran que no estava d'acord amb els mitjans agressius d'Hanníbal, i no li va donar suport complet i incondicional, ni quan estava a un pas de la victòria absoluta a només cinc quilòmetres de Roma. En aquest episodi, però, Hanníbal va ser capaç d'obtenir un suport limitat que li va permetre passar aCartago Nova, on va reunir els seus homes i els va informar de les seves intencions.
Breument, Hanníbal va emprendre una peregrinació religiosa abans de començar la seva marxa cap alsPirineus, elsAlps i Roma. La següent fase de la guerra es va caracteritzar per una extraordinària successiócartaginesa de victòries aTrèbia, alLlac Trasimè i, sobretot, en labatalla de Cannes.
Part d'{{ibers}} | |||||||
| Armament |  | ||||||
| Guerres | |||||||
| Batalles |
| ||||||
