  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Pterosauria |
| Gènere | Preondactylus Rupert Wild, 1984 |
Preondactylus fou ungènere depterosaures decua llarga que visqueren alTriàsic Superior (durant elCarnià tardà o elNorià primerenc, fa uns 228 milions d'anys),[1] al continentPangea (on actualment ésItàlia).
Conté una únicaespècie coneguda,Preondactylus buffarinii, anomenada en honor de Nando Buffarini, el seu descobridor.Preondactylus s'assembla al gènere de pterosaureDorygnathus.
El preondàctil tenia una punta en cada dent.[2] La seva dieta consistia enpeixos,insectes o tots dos, però encara hi ha debats, ja que l'estructura dental pot indicar una dieta (o les dues). Tenia ales curtes, que tenien unaenvergadura total de només 45 cm, i unes potes relativament llargues. Les ales curtes eren una característica «primitiva» dels pterosaures, però el preondàctil era un animal volador totalment desenvolupat.
Quan Nando Buffarini va descobrir el preondàctil, la llosa primacalcàriadolomíticabituminosa que contenia el fòssil accidentalment es va trencar en diverses peces mentre era extreta. Després de recompondre la roca va ser netejada amb aigua per ell i la seva esposa, i lamarga en què estava l'os va ser arrossegada per l'aigua i es va perdre. Tot això va deixar una impressió en negatiu sobre la pedra, de la qual es va fer un motlle desilicona que va permetre el subseqüent estudi de les restes d'una altra manera. Es pot veure la major part de l'esquelet, però les parts posteriors del crani no s'han preservat.[2] Aquest primer espècimen és l'holotipMFSN-1891.
Es va trobar un segon espècimen desarticulat, MFSN-1770, a la mateixa localitat el 1984, prop de 150-200 metres més profund entre els estrats que la troballa original. El segon espècimen sembla haver estat preservat en unbol alimentari d'un peix depredador, el qual va consumir al preondàctil i va vomitar les peces indigeribles que més tard es van fossilitzar.[2] Un coneixement més detallat de la variabilitat delspterosaures delTriàsic ha fet que la identificació de aquest espècimen dePreondactylus fos incerta, i fins i tot pot ser que les restes no siguin de pterosaure.
Un tercer espècimen és MFSN-25161, uncrani parcial, que no té lamandíbula inferior.
La seva única espècie coneguda,Preondactylus buffarinii, va ser descrita i nomenada perRupert Wild el 1984. El nom del gènere es refereix al municipi italià dePreone, i el nom de l'espècie honra al seu descobridor, Nando Buffarini. Rupert va classificar la nova espècie dins de la famíliaRhamphorhynchidae, un grup del qual es coneixen espècies molt antigues elDorygnathus, però aviat es va entendre que aquesta forma era molt mésbasal. Una anàlisicladística feta per David Unwin va trobar que el preondàctil era elpterosaure mésbasal, i l'espècie va ser d'acord amb això usada per ell per definir el node delcladePterosauria. Tanmateix, altres anàlisis han trobat una posició més o menys derivada delPreondactylus.
La següent anàlisifilogenètica segueix la topologia d'Upchurchet al. (2015).[3]
| Eopterosauria |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PDF). Zitteliana, 2008, pàg. 61-107.
.svg){kind=icon}
