Elprenom és la designació científica delnom de fonts, també anomenatnom de pila,nom de baptisme[1] onom de bateig, perquè és el que elscristians imposen en elbaptisme. És el nom que fem servir en les situacions familiars icol·loquials. El trien els pares o altres familiars (la tradiciócatalana és que el triïn elspadrins). A lesBalears, tradicionalment es donava al primer nen i nena nascuts el nom dels avis paterns i al segon nen i nena el dels avis materns (que normalment eren també els padrins). Els posteriors fills rebien el nom dels oncles.
Delsnoms oficials que duu una persona, elprenom és elnom propi que va en primer lloc. N'hi ha amb variabilitat degènere (és a dir, amb forma per a home i forma per a dona, com "Joan" / "Joana") i també n'hi ha d'específics per a home ("Abel") i dona ("Marta"); els que poden servir –sense canvis- tant per a home com per a dona són rars (però n'hi ha algun, com "Bonaventura", "Jovita", "Montserrat" o "Trinitat").
El prenom va seguit d'un o, en el cas dels Països Catalans, Espanya i Portugal, doscognoms.
- ↑MOREU-REY, Enric. Antroponímia. Història dels nostres prenoms, cognoms i renoms. Universitat de Barcelona, Estudi General.
Viccionari
