Prayagraj (Hindi: प्रयागराज), i també com aAllahabad,Illahabad iPrayag, és una poblacióíndia, capital de ladivisió de Prayagraj i deldistricte de Prayagraj, situada al sud de l'estat d'Uttar Pradesh, a la confluència dels riusGanges iYamuna. La ciutat actual està construïda a l'emplaçament de l'antiga ciutat santa dePrayag (Prayāga, en sànscrit "lloc de sacrifici"). Cada dotze anys acull un important festivalhindú, la Kumbhamela oKumbh Mela, el festival religiós més gran del món. La ciutat disposa d'un aeroport civil i militar (Bamrauli Air Force Base)
Segons el cens de2001 té 1.042.229 habitants (la 32a ciutat de l'Índia) i cobreix 65 km². La població és hindú en majoria i parla l'hindi. El1872 el cens donava 143.693 habitants i el1881 148.547.
Està situada al sud de l'estat a la regió antigament anomenada Vats, propera alBundelkhand (al sud-est), a l'Oudh (nord-oest) i al Doab de la que forma part (segueix cap a l'oest). El seu territori és fèrtil i s'hi cultiva blat.
En aquest lloc hi va estar Megàstenes, ambaixador deSeleuc I Nicàtor al començament delsegle iii aC. Després el peregrí xinès Hwen Tsang alsegle vii i l'anomena Prayag. A l'edat mitjana fou dominada segurament per les tribusbhils. Prayag fou conquerida pelgúrida Shahab al-Din el1194 i durant dos segles va formar part de la província de Karra fins que aquesta fou unida al principat de Juanpur (Djwanpur). El1529Baber la va arrabassar alspathans.
Allahabad va ser fundada el1583 per l'emperadormogolAkbar amb el nom d'al-Ilhahabad (Ciutat de Deu), sobre l'antic fort i vila ja existent. Jahangir hi va viure quan fou governador d'Allahabad com a príncep Selim. El seu fill Khusru o Khusraw s'hi va revoltar però fou derrotat i posat sota custòdia per son germà Khurram (futurShah Jahan). Khusraw va morir el1615 i es va erigir un mausoleu conegut com a Khusru Bagh.
El1736 va ser ocupada pels marathes que la van conservar fins al1750 quan fou saquejada pels pathans deFarrukhabad. El1753 la va ocupar Safdar Jang, nawab d'Oudh que la va mantenir fins al1765 quan els britànics, després de triomfar aBuxar (16 de novembre de1764) la van retornar a l'emperadorShah Alam II.
El1771 la ciutat es va entregar voluntàriament als marathes però aquestos la van vendre poc després al nawab d'Oudh per 50 lakhs de rúpies. Per pagar impostos endarrerits el nawab la va cedir als britànics junt amb el seu districte i elDoab, el novembre de1801.
El1833 fou declarada capital provincial quan lesProvíncies del Nord-oest es van constituir en província separada, fins al1835 en què la capital fou traslladada aAgra i aquesta fou la capital fins a1858 quan després de posar fi a larebel·lió dels Sipais, la capital fou retornada a Allahabad. Durant la revolta, les notícies del que havia passat aMeerut es van rebre a la ciutat el12 de maig de1857. Inicialment els sipais van romandre lleials però a les 9 de la nit es van amotinar; es van produir saquejos, alliberament de presos, incendis de cases de cristians i europeus i matances d'oficials britànics. Un govern provisional dirigit per un home anomenat el Maulvi va proclamar la restauració de l'emperador mogol; els soldats europeus i els sikhs (que van romandre lleials) van resistir al fort fins a l'arribada (11 de juny) del general Neill que havia sortit deMadras. El mateix dia va derrotar els rebels al suburbi de Daraganj que fou destruït; el 15 de juny, després d'evacuar a dones i nens cap aCalcuta, va començar el bombardeig dels suburbis de Kydganj i Miilganj que foren ocupats seguidament; el17 de juny l'autoritat britànica estava restablerta a la rodalia sense oposició. El Maulvi va fugir i el18 de juny els britànics van entrar al centre de la ciutat que van trobar deserta. D'allí van marxar cap aCawnpur; la rodalia va restar per un temps en rebel·lió però la ciutat va romandre tranquil·la. El1858 fou declarada altra vegada seu del govern de les Províncies del Nord-oest. El1877 les Províncies del Nord-oest i Oudh foren unides per formar lesProvíncies Unides d'Agra i Oudh de les que Allahabad va romandre capital.
En aquesta ciutat es trobava el famós pilar d'Aixoca amb un edicte d'aquest rei, datat al segle iii aC, una inscripció referida a les victòries deSamudra Gupta el segle ii i una inscripció en persa commemorant la pujada deJahangir el tron el1605; els britànics la van posar en un jardí el1838 prop d'un temple de Xiva i de l'arbrebanià. L'administració local es regia per la Llei municipal de1883 (Municipal Act 1883) per les Províncies del Nord-oest. A principis del segle xx la ciutat era cèlebre per la seva universitat, coneguda com l'Oxford de l'Est.
