| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segleVI aC Fliünt (Grècia) |
| Mort | segleV aC Atenes (Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor de tragèdies, poeta ditiràmbic |
| Activitat | (Floruit: segleVI aC ↔ segleV aC) |
| Família | |
| Fills | Arísties |
Pràtines (engrec antic:Πρατίνας,llatí:Pratinas) fou un poeta tràgic grec que vaflorir aAtenes al començament delsegle v aC. Era nadiu deFliünt i, per tant, eradori de naixement, fill de Pirrònides o d'Encomi (segons les fonts).
No se sap en quina època va anar a Atenes, però cap a l'olimpíada 70 (el 500-499 aC), competia en aquella ciutat presentant les seves obres ambQueril d'Atenes iÈsquil, segons que diu laSuïda. Quèril ja feia uns vint anys que era dramaturg. Èsquil era encara una jove promesa i es presentava per primera vegada amb uns vint-i-cinc anys. Pràtines era una mica més gran que Èsquil però més jove que Quèril, i segurament estava en el seu millor moment.
Va innovar latragèdia que va arribar amb les seves obres a un notable desenvolupament. Es diu que va cultivar eldramasatíric per evitar ser eclipsat per Èsquil amb les seves tragèdies, però els erudits no ho accepten com a cosa segura. De fet, sembla que va introduir elssàtirs, acompanyants deDionís, com a personatges del cor a la tragèdia, que amb els seus cants i danses i les seves bromes intercalades en els moments més durs de l'obra sense que fos considerat incongruent, li van donar agilitat i fama, sense renunciar al concepte acceptar per tothom del que havia de ser un drama, cosa que hauria estat rebutjada pels espectadors, l'alleugeria amb uns tocs de cultura popular i de crítica social. Alguns autors observen que Pràtines, de jove, hauria trobat el gust per aquest tipus de drama. Nascut a Fliünt, era veí deSició, la llar d'aquells "cors tràgics", que els doris afirmaven que van donar lloc al naixement de la tragèdia. Era també contigua aCorint, on els cants cíclics sobre els sàtirs, que eren atribuïts aAríon, hi havien estat presents durant molt de temps, segons diuAristòtil i tambéHeròdot.
Suides diu que va escriure 50 obres de teatre de les que 32 eren satíriques, però només va guanyar un premi. Per una correcció a la lectura, feta perBöckh, se suposa que els drames satírics eren en realitat 12. Els seus drames van ser molt apreciats i només Èsquil va tenir una consideració millor. Va deixar un fill de nomArísties que també es va distingir en escriure drames satírics.
Pràtines també va guanyar-se un lloc en la poesia lírica a més de l'obra dramàtica. Va cultivar l'hiporquema, un tipus de metre que s'usava en un cant coral que s'acompanyava amb unacítara i unaaulós, acompanyat de dansa ipantomima. I també elditirambe, i hauria col·laborat ambLasos en la fundació de l'acadèmia de poesia ditiràmbica d'Atenes.
Es conserva un nombre de fragments considerable, preservats perAteneu de Nàucratis, que indiquen les discussions que s'establien entre la música i la poesia i entre els diferents tipus de música, i on Pràtines explica que el so de les flautes no permetia entendre els actors. Volia substituir elmode frigi, un delsmodes grecs que organitzaven els sons i que regia en aquell moment, pelmode dòric. Ateneu diu que era un dels poetes anomenats ὀρχηστικοί ('ballarins, músics'), per la importància que donava als cants corals en els seus drames.[1]
