Praga (txec:Praha) és la principal ciutat i la capital de laRepública Txeca. Situada a la vora del riuMoldava (Vltava), a laregió de Bohèmia Central. El 2023 tenia 1,35 milions d'habitants. És coneguda comla ciutat de les cent torres, ola ciutat daurada,la mare de totes les ciutats iel cor d'Europa, i des de1992 el centre històric és consideratPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO.[1]
Fundada a finals del segle ix, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis deBohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors delSacre Imperi Romanogermànic. L'any 1620, Bohèmia va formar part dels dominis delsHabsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents es van unir en un de sol l'any1784. Durant el segle xix, Praga es va anar convertint en l'epicentre de la renaixença cultural i nacional txeca. Elnacionalisme txec va participar en l'esperit delRomanticisme, tal com va passar en altres llocs d'Europa.
Amb la independència deTxecoslovàquia el1918, la ciutat va recuperar la condició de capital d'un estat independent. Les dues dècades següents va créixer i va annexionar viles adjacents. El1938 va ser ocupada pels alemanys, fins al final de aSegona Guerra Mundial, el1945. Aquell mateix any, 15.000 habitants van morir arran d'un atac aeri de l'exèrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat ambDresden. L'exèrcit Roig va ocupar la ciutat el1945, i el1948 s'hi va imposar elcomunisme. El 1968, va culminar el procés conegut com laPrimaverade Praga, d'agitació social i cultural en oposició al règim comunista, satèl·lit del laUnió Soviètica. El procés va ser reprimit amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, seguida de l'empresonament i l'exili dels crítics.
Del 16 de novembre al 29 de desembre del1989 hi va tenir lloc laRevolució de Vellut (sametová revoluce): va començar amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per la policia. Una segona manifestació de repulsa dels fets, de vora 500.000 manifestants, va impulsar el procés de canvi polític que va dur a la fi del règim comunista, com ja havia passat el mateix any en els altres països de l'antic bloc comunista d'Europa. El1993 va ser designada capital de laRepública Txeca, després de la divisió pacífica deTxecoslovàquia en dos estats.
Praga es troba al cor d'Europa, a menys de 500 quilòmetres dels marsBàltic,mar del Nord iAdriàtic. Pertany a laregió de Bohèmia Central i ocupa principalment l'àrea de Poberounská soustava i, en el seu extrem nord-est, una petita part de l'àrea de Česká tabule.
Dins de laRepública Txeca, la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país.
L'erosió i els processos de sedimentació del riuMoldava en ambdues ribes són els principals causants del relleu de la ciutat. Al voltant del riu i els seus afluents, hi ha uns pendents relativament escarpats que acaben en forma de pla en assolir certa altura. Els pendents pronunciats es produeixen a la ribera esquerra delMoldava. L'altitud màxima de la ciutat és de 399 metres, al barri de Zličín, a l'oest de la ciutat, i l'altitud mínima és de 177 metres a la vora septentrional de la ciutat, on el riu l'abandona. Per tant, la diferència màxima d'altitud és de 222 metres en una àrea relativament petita.
El riuMoldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més quel'Elba, del qual és afluent.
Praga téclima continental. La temperatura mitjana anual és de 8-9graus Celsius. L'hivern és rigorós, encara que no excessivament sever i relativament sec, i la temperatura mitjana en els mesos d'hivern és aproximadament de zero graus. La primavera és fresca al principi i es torna temperada i humida segons s'acosta l'estiu, i ha arribat als 16-17 graus al juny de mitjana i sobrepassa els 70 mm deprecipitació atmosfèrica. L'estiu no és excessivament càlid; sobrepassa lleugerament els 18 graus de mitjana en els mesos de juliol i agost, encara que és habitual que superi els 25 graus. Les precipitacions arriben al punt màxim al juliol i comencen a baixar en el mes d'agost. Latardor de Praga és temperada i moderadament seca, amb precipitacions similars a les de l'hivern i laprimavera, encara que el mes de novembre és bastant fred, amb menys de tres graus de mitjana.
A inicis del segle xx, va seguir el creixement demogràfic fins als 850.000 habitants l'any1930. Un dels motius va ser la independència de laRepública Txeca i el nomenament de Praga com a capital del nou estat, i per l'absorció dels municipis limítrofs a la capital el1922 (37 municipis que sumaven més de 430.000 habitants).
La població de Praga és d'aproximadament 1.200.000 habitants,[Quan?] una mica més del 10% de la població del país. La ciutat va tenir una explosió demogràfica durant el segle xix resultat de l'esplendor econòmica i cultural. Si incloem els suburbis que aleshores no formaven part de Praga, la població va passar de poc més de 157.000 habitants el1850 a més de mig milió l'any1900.
La primera ampliació de la ciutat va ocórrer el1850 quan Praga absorbí el municipi de Josefov. El1883 i1884 es van absorbir dos municipis més i un altre el1901.El 1960 es va ampliar de tres municipis més i el 1968 (25 municipis que sumaven prop de 70.000 ciutadans), el1974 (37 municipis i prop de 65.000 habitants), i el1987 i1988 van arribar-hi les dues últimes ampliacions (Černý Most i Kamýk), que varen sumar uns altres 30.000 habitants. D'aleshores ençà, va créixer de manera moderada fins als anys1980. A partir d'aquest moment la població s'ha estabilitzat.
La població de Praga s'està envellint a un ritme superior al de la resta del país, per la immigració de ciutadans en edat de treballar i el descens de l'índex de natalitat. D'aquesta manera, el percentatge d'habitants en edat de jubilació no ha crescut en els darrers anys.
La prosperitat econòmica a la primeria delsegle xxi amb l'obertura a laUnió Europea, la instal·lació de noves multinacionals i els salaris més elevats, han atret la població productiva de la resta del país. També ha provocat un augment de la immigració, tot i que el percentatge d'estrangers és moderat. Segons dades de l'any 2006,[Cal actualitzar] el 8,77% de la població de Praga era estrangera. Segons el país d'origen, destaquen elsucraïnesos, que representen el 34,3% dels immigrants, elseslovacs, que representen el 15,7% i elsrussos, que són el 9,5% dels estrangers.
La constitució txeca del 1992 estableix que la capital de l'estat txec és Praga. La ciutat havia sigut la capital del Regne deBohèmia a l'edat mitjana i des de1918 fins a la creació de l'estat txec va ser la capital deTxecoslovàquia. És la residència del president de la república, així com la seu de les dues cambres del parlament: La Cambra de diputats i el Senat.
El Consell Nacional txec va decidir l'any 2002 que Praga rebia l'estatut deciutat estat. Això implica que diverses de les competències de l'estat són transferides a la batllia. El màxim dirigent de la capital és el batlle. La ciutat està administrada per tres entitats: l'Assemblea, formada per 70 representants, el Consell, format per onze membres de l'Assemblea i la Batllia de Praga. Es fan eleccions cada quatre anys. La batllia de Praga, amb els seus corresponents departaments i seccions, alberga el poder executiu de la ciutat.
El batlle actual[Quan?] de Praga, des del juny de 2013, és Tomáš Hudeček, del partit conservador TOP 09.
Des de2001, Praga es divideix administrativament en 22 districtes. En els rètols odel nom dels carrers, es pot veure el districte al qual pertany la via. Al seu torn, aquests 22 districtes es divideixen en 57 barris, de les quals només quatre pertanyen a la Praga històrica (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), cadascuna d'aquestes té els seus propis representants electes i competències:
Praha 1: Staré Město, Malá Strana, Hradčany
Praha 2: Nové Město, Vinohrady
Praha 3: Žižkov
Praha 4: Kunratice, Modřany
Praha 5: Slivenec, Smíchov
Praha 6: Lysolaje, Nebušice, Přední Kopanina, Suchdol
Praha 7: Troja, Holešovice
Praha 8: Březiněves, Dablice, Dolní Chabry, Horní Chabry
Praha 9: Prosek, Vysocany
Praha 10: Hostivař, Strašnice, Vrsovice, Malešice
Praha 11: Křeslice, Šeberov, Újezd, Chodov, Haje
Praha 12: Libuš, Modřany
Praha 13: Řeporyje, Stodůlky, Butovice
Praha 14: Dolní Počernice
Praha 15: Dolní Měcholupy, Dubeč, Petrovic, Štěrboholy
Praha 16: Radotín, Lipence, Lochkov, Veľká Chuchle, Zbraslav
Praha 17: Řepy, Zličín
Praha 18: Letňany
Praha 19: Kbely, Čakovice, Satalice, Vinoř
Praha 20: Horní Počernice
Praha 21: Újezd nad Lesy, Běchovice, Klánovice, Koloděje
Praha 22: Uhříněves, Benice, Kolovraty, Královice, Nedvězí
La moneda oficial del país és lacorona txeca (Ceska Koruna), abreviat Kc, que es divideix en 100 hellers (haler, abreujat h).
ElPIBper capita de Praga és més del doble que el de laRepública Txeca. Va arribar als 33.784 dòlars (PPA) el 2004,[Cal actualitzar] la qual cosa suposa més d'un 50% per sobre de la mitjana de laUnió Europea per a aquest any. Això la situa com la dotzena regió més rica de laUnió Europea.[Cal actualitzar]
Praga és el centre econòmic del país. A més de ser la capital del país, la majoria de les institucions financeres i de les empreses transnacionals hi tenen la seu. Aquests, entre altres motius, fan possible que Praga representi prop del 25% delPIB txec. No obstant això, el creixement del PIB a Praga, és menor que el de la mitjana nacional des de 2001.
Praga ha estat capaç d'absorbir la força de treball tant nacional com internacional atreta per la prosperitat de la ciutat. L'any 2001, Praga concentrava aproximadament el 20% dels llocs vacants de treball de laRepública Txeca, la qual cosa és especialment significativa si es compara amb el poc més del 10% que representa la població de Praga sobre la població total. La demanda de treballadors era de 726.000 persones mentre lapoblació activa de la ciutat era de tan sols 600.000. Lataxa d'atur a Praga és aproximadament la meitat que la del país.
La posició central aEuropa afegida a un nivell de preus més baix que el d'Europa Occidental atreu moltes companyies internacionals per establir hi la seu europea.
El 2006, el 82% del valor afegit creat a la ciutat provenia al sector de serveis. A l'altre costat de la balança hi ha el sector industrial, amb un pes significativament inferior al de la resta del país. Un altre sector que ha crescut en la primera dècada delsegle xxi és la construcció, amb més d'un 50% d'increment entre 2001 i 2006 del valor de les cases construïdes.
La bellesa arquitectònica sempre va fer-ne un lloc turístic, i depsrés de laRevolució de Vellut el 1989, hi va haver una explosió delturisme. L'any 2005, 6,4 milions de turistes van visitar la República Txeca, dels quals una gran majoria van passar per Praga.[Cal actualitzar] Més del 90% de les places hoteleres ocupades van ser destinades a turistes estrangers. El 41% de les places disponibles eren en hotels de quatre o cinc estrelles el 2006.
Praga concentra les principals universitats del país. El 2006 tenia 10 centres universitaris i 38 facultats, en què estaven inscrits 87.500 estudiants, a més d'11.500 cursant estudis de postgrau. També tenia una gran quantitat d'escoles d'educació secundària, entre les quals destaquen les de gramàtica i d'estudis tècnics.
Les estadístiques assenyalen la bona salut de l'educació praguesa. El 2001, el 56% de la població havia completat els estudis secundaris, la qual cosa situa Praga entre les primeres classificades segons aquest indicador. Pel que fa a la població que té estudis universitaris, el percentatge baixa fins al 12%, per la qual cosa Praga descendeix diversos llocs en la classificació, però se situa encara per davant de la majoria de les ciutats europees. El 39% de la població de menys de 4 anys assisteix a algun centre preescolar.
Els museus ofereixen riques col·leccions. Hi destaca elMuseu Nacional i el Museu Jueu. Tradicionalment, Praga ha estat un dels centres culturals més importants d'Europa Central. Després de la caiguda delcomunisme, va recuperar la tradició i s'hi organitzen centenars d'esdeveniments com festivals decinema,música oliteratura. Durant tot l'any hi ha una oferta ample de teatre i d'òpera. El Teatre Negre, elTeatre Nacional de Praga i el Teatre del ballet Nacional són alguns dels atractius culturals més famosos.
El Museu Nacional (en txec: Národní muzeum) ocupa un edificineorenaixentista situat al capdamunt de la plaça de Wenceslau, la principal de la ciutat. El seu vestíbul central serveix també de panteó dels grans txecs. Es va fundar el1818 com a Museu patriòtic deBohèmia (Vlastenecké muzeum v Čechách). El1848 pren el nom de Museu Txec (České muzeum), i de 1854 a 1919 Museu Reial Txec (Muzeum Království českého). L'edifici és obra de Josef Schulz, l'arquitecte delTeatre Nacional de Praga, construït en la mateixa època (1885-1890). Aquest museu guarda la famosa maqueta en paper de Praga, confeccionada pel litògraf txec Antonin Langweil (1791-1837).
Vista núm. 2 de la maqueta de Praga
El Museu Jueu (en txec: Židovské muzeum) és en realitat un conjunt de diferents espais dins de l'anticgueto de Josefov. Va ser fundat el 1906 per Hugo Liebe i Augustin Stein per a la conservació de valuosos objectes de les sinagogues de Praga. Durant l'ocupaciónazi, el museu va ser respectat, perquèHitler el volia mantenir precisament com a testimoni d'una ètnia ja inexistent. Tant sota el domini alemany com amb el règim comunista, el museu va tenir una existència discreta sense gaire activitats ni desenvolupament. Des de 1994 va recuperar l'estatus original i es desenvolupar com un museu modern. Conté una de les col·leccions d'art jueu més grans del món, que comprèn unes 40.000 peces i cent mil llibres. El museu inclou les sinagogues Maisel, Espanyola, Pinkas, Klaus, l'antic cementiri jueu, la sala de Cerimònies de la Societat Funerària i el cementiri jueu de Žižkov.[4]
Altres museus de menor rellevància són:
MuseuAlfons Mucha, que recull més de 100 obres o objectes relacionats amb autor txec.
MuseuFranz Kafka, que acull les primeres edicions dels seus llibres, així com correspondència personal i audiovisuals sobre l'escriptor.
A la ciutat s'organitzen, durant tot l'any, concerts demúsica clàssica. Els entorns són variats, des d'esglésies a auditoris com la sala Smetana, seu de l'Orquestra Simfònica de Praga, situada en un edificimodernista, el Palau de la Cultura i la sala Dvořák (alRudolfinum, plaça Jan Palach), seu de l'Orquestra Filharmònica Txeca, ubicada en un edifici neoclàssic on se celebra la inauguració i cloenda, sobretot, del famós Festival Internacional de la Primavera de Praga, entre el 12 de maig i els primers dies de juny. Es fan regularment concerts a la Galeria Nacional del castell de Praga, als jardins, a prop del castell i al Museu Nacional, a la plaça de Wenceslau. Els concerts a la Vil·la Bertramka a Mozartova, 169,Smíchov, solen tenirMozart i els seus contemporanis com a protagonistes.
Les esglésies antigues són un entorn on es pot gaudir del Festival de Música d'Orgue que té lloc a l'agost. Els millors programes són els que s'ofereixen a lacatedral de Sant Vit, aHradcany; U Krízovníku, prop delpont de Carles, l'església de Sant Nicolau de la Mala Stupartska a la ciutat antiga, on les notes de l'orgue flueixen enmig de belles estàtues barroques.
Resulta curiós el Festival de Música Jueva que es fa als mesos d'octubre i novembre alcall jueu.
La tradició musical txeca s'inicia el segle ix amb cançons d'origen religiós. Durant l'edat mitjana es componen diverses cançons que han perdurat en el cançoner txec, però és difícil concretar d'on van sorgir. Al segle xv, el reformistaJan Hus impulsa de manera notable la cançó religiosa a la capella de Betlem de Praga, i segons els textos contemporanis és compositor de diverses peces de l'època.
Al segle xvi s'instal·la el famós orgue de la catedral de Sant Vit. L'emperador Ferran I funda en aquesta època l'orquestra de la cort, que els seus successors ampliarien més endavant. D'aquesta orquestra, formada per músics de diverses nacionalitats, entre ells els músics i compositors italiansGregorio Turini i el seu fill Francesco, ja nascut a Praga,[5] en sorgeixen diverses cançons populars txeques.
Al segle xvii, l'orquestra de la cort va ser duta aViena, encara que actuaven a Praga en ocasions especials. L'òpera es va estrenar aBohèmia l'any 1627 durant la coronació deFerran II. Durant aquest segle, es van començar a representar òperes al país, però cap companyia s'hi va establir de manera permanent.
Amb la coronació el1723 deCarles VI, s'estrena a PragaConstanza i Fortezza perJoseph Fux, que impressiona el comte Spork, que decideix que es representi òpera de manera permanent en el seu teatre, sota les ordres d'Antonio Denzio. Al segle xviii, en paral·lel, es produeix un auge de la música popular txeca, que arriba a influenciar la música europea. En aquesta època,Mozart va viure durant algun temps a Praga i va compondreDon Giovanni. La casa que va ocupar al sud de Malá Strana, al barri Smíchov, avui és un museu anomenatCasa deMozart. L'òpera es va estrenar al Teatre Estatal de Praga.
El segle xix, amb l'auge de Praga, coincideix la millor època musical de la ciutat. En aquesta època, viuen a Praga els compositors txecs més cèlebres,Antonín Dvořák iBedřich Smetana i el no tan conegut, però també compositor d'òperes,Karel Šebor. Dvořák i Smetana són els autors de les obres més conegudes txeques, com l'òperaLa núvia venuda.
Hereus de Dvořák i Smetana són altres compositors delsegle xx, com ara Karel Weis,Rudolf Vohanka oJosef Suk, que va arribar a participar en les Olimpíades de Los Angeles el 1932, oLeoš Janáček. Després de laPrimera Guerra Mundial va sorgir el moviment antiromàntic, del qual cal destacar el prolífic compositorBohuslav Martinů, que va desenvolupar la major part de la seva carrera fora del país.
La rica història hi ha deixat molts immobles notables de diversos estils arquitectònics. Els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor arquitectural. Ja en elsegle x Praga era un important centre comercial. En aquella època era la seu d'unbisbat, dos convents de grans dimensions i una comunitat jueva que vivia en cases de pedra.
Alsegle xiii, comença a utilitzar la pedra per a les grans construccions sota la influència del rei Carles IV; principalment l'estilgòtic que la va convertir en una bella ciutat i en centre politic i cultural d'Europa. D'aquesta època són l'edifici de l'arquebisbat i lacatedral de Sant Vit. Amb elsHabsburg, arriba el Renaixement, amb construccions tan originals com el Palauet de l'Estrella i tan bonics com el Palau de la Família Schwarzenberg o la casa del Minut. Després de laGuerra dels Trenta Anys, va arribar un període de decadència. Després va revifar i es va adoptar elbarroc de moda, amb mostres tan interessants com la Residència d'Estiu de la família Sternberken Troja o el Palau Clam-Gallas.
Al segle xviii, s'imposa el classicisme francès i, en la segona meitat del segle xix, es passa a un estil personal txec promogut pels components de la coneguda comgeneració del Teatre Nacional, com es pot observar a la casa dels Artistes i al Teatre Nacional. Aquest estil propi es desenvolupa intensament amb la Fira commemorativa del país el1891, que dona com a fruits el Pavelló en ferro colat que va fer construir el príncep Hanavsky, el Palau Industrial d'Holesovice i el Mirador de la Colina.
Ja en el segle xx, es passa al modernisme: les principals mostres en són la Casa de la Vila, l'Hotel Europa, el Palau d'Exposicions i la Casa de Ginger i Fred.
Neruda va ser unpoeta, contista,dramaturg i novel·lista txec, un dels principals representants del realisme txec i membre de l'anomenadaEscola de Maig. La seva obra més reconeguda ésContes de Malá Strana (1877), un llibre de relats sobre la petita burgesia praguesa d'aquell, llavors, tranquil barri. El seu cognom va inspirar el pseudònim dePablo Neruda aRicardo Neftalí Reyes Basoalto, que es va prendre la llibertat de canviar-ne l'accentuació a greu. El carrer on va néixer porta el seu nom avui dia.
Kafka és un dels escriptors més importants delsegle xx en llenguaalemanya. La seva obra és una de les més influents de la literatura universal en l'últim segle, tot i no ser gaire extensa: va escriure tres novel·les (El procés,El castell iAmèrica), una novel·la curta,La metamorfosi, i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats de manera pòstuma pel seu amic i confident,Max Brod. La seva obra és expressiva, com cap altra, de les ansietats i l'alienació de l'individu del segle xx. El museu que porta el seu nom conté les primeres edicions dels seus llibres, així com correspondència personal i audiovisuals sobre l'escriptor.
Milan Kundera és un novel·lista que no va néixer a Praga però va estudiar a laUniversitat Carolina i va donar classes d'història del cinema a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic des de1959 fins a1969, i posteriorment a l'Institut d'Estudis Cinematogràfics de Praga. És un novel·lista, l'obra més coneguda del qual ésLa insuportable lleugeresa de l'ésser, per la qual ha estat guardonat en diverses ocasions.
Praga és un lloc excel·lent per a gaudir amb el cinema d'animació. Són especialment bells els espectacles poètics i còmics deKarel Zeman, que va aconseguir animar personatges de vidre i gravats en fusta, i les obres deJirí Trnka, el mestre del gènere, que va crear les cinema-òperes i els cinema-ballets.
A banda d'aquest especial cinema d'animació, a Praga existeixen nombroses sales on es poden veure pel·lícules, sobretot americanes i europees en el seu propi idioma i subtitulades en txec. Les llistes de pel·lícules i les adreces dels cinemes es poden consultar als diarisPrognosis iThe Prague Post.
L'Estadi Strahov, el segon estadi més gran del món, té un aforament de 220.000 espectadors. Praga té unes bones instal·lacions esportives i ha estat candidata a acollir elsJocs Olímpics de1924 i de 2016; per a aquests últims, va quedar descartada a la preselecció que va realitzar elCOI el 4 de juny de 2008. A l'abril de 2008, ha manifestat la seva intenció de retardar la seva candidatura.
Entre les seves instal·lacions esportives, també destaca l'Estadi Sazka Arena, construït el 2004 per al Campionat del Món Masculí d'Hoquei sobre Gel de 2004.
Praga també és l'escenari de laMarató Internacional de Praga, creada el 1995 i que s'ha convertit en una de les més prestigioses del món, i se celebra al maig, amb representants de més de 50 nacions.
També ha acollit la Copa Mundial de Skateboarding i diverses competicions internacionals d'hoquei pista, esport en el qual laRepública Txeca és una potència, com el Campionat del Món d'Hoquei pista el 1998 i 2008 i el Campionat d'Europa d'Hoquei pista el 2003.
Praga és considerada una de les ciutats més belles del món. D'acord amb un estudi més recent, va ser la vintena ciutat mundial a rebre turistes l'any 2006. La major part dels seus atractius turístics es concentren en els barris que componen el nucli històric, és a dir: Hradčany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město.
El districte del castell és el més antic de Praga. Els seus principals atractius turístics són:
Elcastell de Praga, fundat al segle ix. No és pròpiament un castell encara que se'n digui, sinó un recinte de 570 metres de llarg i 130 d'amplada mitjana, considerat la major fortalesa d'origen medieval del món. Conté diversos edificis que avui són centres d'interès turístic, alhora que continuen complint la funció mil·lenària de ser la seu del cap de l'estat, la qual modernament data de1918, quan s'hi instal·la la presidència de la república. Ha experimentat reformes contínues, però l'aspecte actual el van determinar primer la intervenció de l'emperadriu Maria Teresa, al segle xviii, que va deixar una façana uniforme, neoclassitzant. En segon lloc, les intervencions de l'arquitecteJože Plečnik entre 1920-1934, a qui es deuen sobretot detalls de comunicació i accessibilitat entre els espais del recinte i els parcs i els jardins de tot l'entorn.
Lacatedral de Sant Vit és un temple dedicat al culte catòlic i un exemple d'artgòtic tardà. Construïda sobre temples anteriors, en el seu dia només es va acabar l'absis i el transsepte. La nau i la façana van ser construïdes modernament, els treballs no es van acabar fins al 1929. Dedicada a sant Vit, sant Venceslau i sant Adalbert, ha estat l'escenari de la coronació de tots elsreis de Bohèmia i hi ha enterrats bisbes i arquebisbes i un bon nombre de reis. La catedral, encara que catòlica, és de propietat estatal des de l'inici al segle xiv.
El carreró de l'Or (Zlatá ulička) està format per una sèrie de casetes pintoresques sorgides a l'abric d'un tram de muralla. Diu la llegenda que hi van treballar els alquimistes, però senzillament van ser modestos habitatges de personal de servei. Una de les casetes la va llogarFranz Kafka per poder escriure.
La torre de la Pólvora (Mihulka), de1494, és l'element fonamental de les fortificacions renaixentistes construïdes per Benedikt Rejt. En temps deRodolf II va servir com un taller d'alquímia, avui és un museu militar. També hi ha la capella de la Santa Creu, del segle xviii; la casa del Prebost, delsegle xvii; l'antic Palau Reial, del segle xii, des d'on es va produir ladefenestració de Praga que va marcar l'inici simbòlic de laGuerra dels Trenta Anys; la basílica romànica de Sant Jordi, erigida sobre una antiga església de l'any 920, el temple de Sant Jordi, del segle xviii; les antigues cavallerisses, que avui allotgen exposicions temporals d'art; la torre Dalibor, anomenada per un noble que hi va ser empresonat a finals del segle xv, el destí del qual va donar origen a diverses llegendes que van inspirar l'òperaDalibor, deBedřich Smetana; el Palau Lobkowicz, del segle xvii, avui un museu històric; la casa del Burgrave, que allotja un museu de la joguina; la torre Negra, la porta oriental del recinte, que avui de negra no té res, però li va quedar el nom després de passar prou anys coberta per la pols de carbó d'un incendi.
Altres atractius turístics del districte del castell són els jardins del Castell, el Palau Salm, el Palau Schwarzenberg, el Palau de l'Arquebisbe, el Palau Sternberg, el Palau Toscano, el Palau Černín, el Santuari del Loreto i l'església de Sant Joan Nepomucè.
El pont de Carles deu el seu nom al rei Carles IV, que el va fer construir el 1357. Té 30 estàtues i 16 arcs, i ha esdevingut un dels principals atractius turístics de la capital txeca. El barri de Malá Strana, que es pot traduir per 'el Costat Petit' o 'barri Petit', és a tocar del barri del castell i està ple d'esplendorosos palaus, esglésies i places, que van florir a l'empara de la noblesa de l'imperi. Els principals monuments són:
Elpont de Carles: és el pont més vell de Praga, i travessa el riuMoldava de la ciutat vella a la ciutat Petita. Es va construir a partir del 1357 amb el vistiplau del rei Carles IV, i va ser acabat a principis del segle xv. Té una longitud de 516 metres, i una amplada de gairebé 10 metres, al mateix temps que es troba recolzat en 16 arcs. Està protegit per 3 torres distribuïdes entre les seues dues capçaleres, dues a Malá Strana i l'altra a l'extrem situat a la ciutat vella. La torre localitzada a la capçalera de la ciutat vella és considerada per molts com una de les construccions més impressionants de l'arquitectura gòtica en el món. El pont està decorat per 30 estàtues situades a banda i banda, la majoria d'estilbarroc, i van ser construïdes al voltant del1700. Artistes i comerciants tracten de fer diners a expenses de l'important flux de turistes que cada dia visiten el lloc.
Elmonestir de Strahov: fundat al segle xii. Es va incendiar i posteriorment es va reconstruir en estilbarroc. Es troba al turó a l'oest del castell. Inclou les esglésies de l'Assumpció de la Verge i de Sant Roc i les biblioteques Filosòfica i Teològica, amb llibres d'incalculable valor històric.
L'església de Sant Nicolau: finalitzada el 1710, d'estructura curvilínia, i interior ricament decorat. Està situada a la plaça de Malá Strana i Mozart hi va tocar l'orgue quan s'estava a Praga.
També tenen molt d'interès turístic el carrer Nerudova -en què es troben el Palau Bretfeld, el Palau Thun-Hohenstein i el Palau Morzine-, el Palau de Lichtenstein, l'Ajuntament del Districte, el Palau Smirickych, el Palau Schönborn, el Palau Lobkowicz, el Palau Vrtba, l'església de Nostra Senyora de la Victòria, l'església de Nostra Senyora de la Cadena, l'església de Sant Josep, el Palau Wallenstein o la torre Petrin.
Eix històric d'origen medieval, reuneix alguns dels edificis més antics de la ciutat, que s'erigeixen al voltant de la plaça de l'Ajuntament.
L'església de Tyn: situada a prop de la plaça de la ciutat vella, va començar a construir-se al segle xiv, però no va ser acabada fins alsegle xvi. Malgrat les moltes reformes que ha experimentat, el seu estil principal és elgòtic. El seu element més característic són la parella de torres bessones que s'alcen per sobre de les teulades de la plaça de la ciutat vella. Al seu interior es guarda unapila baptismal depeltre de1414, la més antiga de la ciutat, una crucifixió de principis del segle xv, l'altar majorbarroc, de1649, i la tomba de l'astrònomTycho Brahe, que va formular una teoria intermèdia entre els sistemescopernicà iptolemaic per apaivagar l'Església i avançar al mateix temps en l'astronomia.
L'Ajuntament Vell: complex d'edificis desordenat. El seu element més famós és elrellotge astronòmic (Orloj), de 1410, el més antic del seu tipus a Europa. Cada vegada que dona l'hora, surten unes figures que representen els dotze apòstols i altres personatges. Un dels edificis renaixentistes té una finestra daurada amb l'antic escut de la ciutat. Ja no té funcions administratives i se'n pot visitar l'interior.
La sinagoga Vella-Nova: és una de les sinagogues més antigues d'Europa. Va ser fundada a prop del 1270 i és un dels primers edificis d'estil gòtic de la ciutat. Ha sobreviscut als incendis, a la demolició del gueto en el segle xix i a molts pogroms. Està situada a Josefov, el barri jueu de Praga. Hi ha només una sinagoga del mateix tipus, la sinagoga Vella de Cracòvia a Polònia.
Altres atractius turístics són les restes del Karolinum, el Klementinum, el Rodolfinum, l'església de Sant Nicolau, el cementiri Jueu i el convent de Santa Agnès.
La ciutat nova és una extensió de la ciutat vella, que data del segle xiv. Els seus principals atractius són:
Lacasa Dansant: és un famós edifici desconstructivista situat a Praga. Va ser dissenyat pel gabinet d'arquitectes deFrank Gehry iVlado Milunic el 1997. Per la seva semblança amb una parella de ballarins, és també coneguda com aGinger i Fred. Malgrat el seu estilisme desconstructivista, s'integra perfectament amb la resta de les edificacions antigues de la zona.
La plaça de Venceslau: centre comercial de la ciutat, coronat per l'estàtua de sant Venceslau, patró de Bohèmia. En un extrem se situa el Museu Nacional. A banda d'estar envoltat d'edificis representatius, és escenari de les principals manifestacions polítiques de la ciutat. Ha estat escenari de laPrimavera de Praga i l'inici de laRevolució de Vellut.
Altres atractius del districte són la porta de la Pólvora, el carrer Na Prikope, la casa Municipal, el Teatre Nacional o la plaça de Carles.
.jpg)
